El racó dels meus somnis

El temps que està fen aquests dies no es gaire propi de l'estació que ens trobem, la temperatura es molt mes alta del que tocaria per aquestes dates. Recordo quan era petit que ja a finals d'agost sentia dir a al gent gran: "ja s'ha acabat l'estiu..." i a finals de setembre ja teníem el rebost ple de bolets, els boscos havien agafat aquells colors inequívocs de tardor i nosaltres portàvem mes roba al damunt... Segurament serà consequencia del canvi climatic o no, potser només una tardor calorosa d'aquelles que estadisticament es donen cada no se quants anys...sigui el que sigui, avui em venia de gana publicar una foto de tardor i com no? de Fageda, de la que tinc mes a prop de casa, la Fageda d'en Jordà. Aquesta foto està feta en una tarda plujosa de l'any passat en que per un moment es varen obrir els núvols i el que primer era una tímida llum en mig dels arbres, va donar pas a uns quants rajos incontrolats i a l'aparició de la boira, va e...

Desprès de dos mesos d'inactivitat fotogràfica aquest matí li he tret la pols a la càmera, junt amb el Jordi , hem anat cap a l'Escala, als dominis de l'Esteve. Eren les 6:00 del matí quan ens hem trobat al lloc predeterminat i encara a les fosques ens hem dirigit cap a la localització que l'Esteve ens tenia triada. S'intuïa un matí ennuvolat, tal com deien les previsions meteorològiques, però tot mirant al cel hem vist alguna estrella, bona senyal he pensat, encara tindrem sort... Arribem al lloc i no es veia res, amb els frontals hem recorregut algunes roques per buscar els enquadraments millors, però desprès de consultar el TPE i "situar" els graus amb la brújula del iphone, ens hem adonat que el sol sortia ja molt cap a la dreta del lloc on ens hagués agradat...be, serà qüestió d'improvisar composicions i resoldre alguns problemes que es presentaven...total, he utilitzat el polaritzador per donar vida al fons marí i un degradat invers de tres...

Aquesta es una pregunta que segurament ens hem fet tots els que ens dediquem a recorre les costes, les muntanyes i els boscos...normalment en hores intempestives... Dons Jo no tinc la resposta, us posaré uns quants exemples de fotografies de natura, on hi ha presencia humana, companys d'afició i amics amb qui he compartit molts bons moments. Us toca a vosaltres decidir si aquest tipus de fotografia us agrada o fent una simulació mental, us imagineu el mateix lloc sense la figura humana, i si aquesta us agrada mes. Sortida de sol al Cap de Creus, primer lloc d'Espanya on es pot veure. (Jordi Garcia) Sortida de sol a S'Aguia, un lloc tan maco, com dificil de fotografiar. (Jordi Amela) Llargues exposicions a La Foradada, amb bon caudal desprès de les pluges de la primavera passada. (Neus de Saavedra) Damunt el "Morro de l'abella" fotografiant el salt de Tirabous, al Cabrerés. (Sergi Monsergur) Captant la tardor en una fageda, al Bergued...

Avui volia compartir amb tots vosaltres una imatge d'aquelles que ja tens prefixada abans d'anar a un lloc, un clàssic com diuen ara, potser si, però per això s'ha de deixar de fer??. No se quants anys fa, però un dia molt llunyà vaig veure una foto de l'Oriol Alamany en el seu llibre Aigüestortes, (que per cert us recomano..) d'aquest mateix lloc, amb un enquadrament diferent, mes ampli, però també amb un toc de rosat. Em va agradar molt i em va fer venir ganes de veure-ho en directe, amb unes llums màgiques i irrepetibles, dons el lloc ja de per si té una...mística...que atrau. Va estar a principis d'estiu, quan amb el Jordi Amela i l'Enrique Mariscal , vàrem anar al refugi d'Amitges, amb els objectius ben definits i amb moltes ganes de veure i viure un gran moment de llum... Però un cop allà i durant tota la tarda, el vent esborrava qualsevol intent de fer un bon reflex, podíem fer alguna foto, teniem l'enquadre, però ens faltava la mitat i...

Ja tenia ganes de "tornar" a la nostra costa, un viatge com el del Juliol passat està molt be, molt llocs increibles, moltes fotos, molts quilometres...però entre tant garbuix va be agafar una pausa... i a fe de Deu que l'he agafat. Ja ha passat prop d'un mes i mig i només he sortit dos cops amb la càmera... però ja es hora de posar-me en modo "ON" dons la tardor i la temporada de bones llums a la nostra costa s'apropa.... Avui us deixo amb el moviment d'aquestes onades, com si esperes que una d'elles se m'emportes... amb els peus, no, a dir veritat, amb l'aigua fins a genolls... m'hi hagués passat hores contemplant aquest va i ve...va i ve....

Totes les histories tenen un començament i un final i com a tal, aquest viatge a Islàndia, amb aquesta entrada donaré per acabat el relat en forma d'etapes que he anat fen darrerament. Però no us volia deixar sense dos del objectius que em varen portar a conèixer l'illa i que m'hagués sentit molt frustrat de no poder-los veure, dons feia molt de temps que els anava al darrera, us podria dir mesos, però no, anys!!! Potser quan llegeixin això els companys de viatge entendran part de la meva "obsessió", potser no, però aquí sintetitzo la culminació d'un somni, estar davant llocs que tenia al cap, en hores i amb llums fora de lo normal per una persona que va de viatge, de vegades això pot ser dur, pot portar a equívocs i malentesos... Abans de tirar mes avall, volia demanar disculpes a tots ells/elles per tenir que "aguantar-me" durant aquests moments.... molt importants per mi, potser no tant per ells/elles, amb uns objectius totalment diferents. En...