El Bosc de Isabel

Una vegada, ja fa molt anys, vaig veure a fotonatura una fotografia que em va meravellar, es tractava d'una fageda molt petita que hi ha a la província de Biscaia, de nom Otzarreta, però mes conegut entre els fotògrafs de natura com el "Bosc de Isabel", referint-se a la Isabel Diez San Vicente, una gran fotògrafa vasca, de la que us recomano la visita a la seva web si encara no la coneixeu i amb qui compartiré exposició a Arbúcies, junt amb l'Oriol Alamany, el Vicenç Gimeno i Josep Guiolà, dintre del Foto-Montseny 2011 que comença el 26 d'aquest mes i que estarà allà fins a primers de gener de l'any vinent.
Com deia, al veure aquesta fotografia...vaig dir-me algun dia tinc que veure això amb els meus propis ulls i ha estat així, aquest any hi he estat per tercera vegada, de fet cada cop que passo per Biscaia vaig a donar-hi una ullada, esperant trobar-hi aquell toc de boira que la fa diferent entre mils i ja demanant l'impossible, que el riuet baixi a rebentar de cabdal....
Aquestes dos fotos de l'entrada d'avui son d'aquest any, la tardor ja es perfilava en les fulles, la pluja havia fet acte de presencia dos dies abans amb força i també quan el vaig visitar...no vaig tenir el regal de la boira, però en vaig sortir content...dons amb el polaritzador vaig poder captar uns colors intensos i sense ombres ni reflexes i tant jo com la Laia vàrem gaudir aquest indret en silenci...amb respecte i admiració per com la natura, ha estat tant capritxosa i generosa a aquest indret.
La primera sé que és una imatge molt clàssica, però sintetitza una tarda dedicada integrament a la fotografia, sota la pluja amb els paraigues oberts tota l'estona i sense fer-nos nosa, la meva filla i jo vàrem sortir amb un bon grapat de fotos... i no totes son clàssiques ;)
Quan vàrem arribar al parking ens vàrem trobar amb el Javi Alonso que anava a "inspeccionar" l'indret, dons al dia següent hi tenien una sessió dels seus tallers de The North Photo Tours i vàrem poder intercanviar unes paraules, poques... dons la llum s'estava esgotant i no era qüestió de desaprofitar-la.

Comentaris

  1. Pere, aquest estiu vaig estar molt aprop d'aquí, finalment no vaig anar-hi. Ja saps que les fagedes el mes d'agost no estan en el seu millor moment.
    Doncs m'he n'arrepenteixo encara que sigui a l'estiu crec que es un indret per anar-hi.
    Ja el tenia a la llista d'indrets pendents de visitar.
    Salut!!

    ResponElimina
  2. Jo si vaig estar l’estiu,Jordi.
    No es temps per anar-hi. Varem tenir massa llum. Això si, vam gaudir una bona estona, allà en soledat i admirant aquell preciós bosc.
    Pere, boniques fotografies. Es un indret tant maco que val la pena repetir i repetir, a més per allà a prop hi deu haver altres racons, força interessants.
    Un petó!

    ResponElimina
  3. Quina meravella!! Els colors de les fulles amb el verd de la molsa fan un contrast impressionant! Em queda una mica lluny, però m'anoto el nom no sigui que hi faci cap algun dia!!
    Salut!

    ResponElimina
  4. Hola Jordi, si, tens raó ...les fagedes a la primavera o a la tardor...però a l'agost...i aquest lloc es especialment complicat quan fa sol...un dia ho vaig poder comprovar, ombres i reflexes de llum filtrant-se per tot arreu i les fotos per oblidar.
    Ara si no plou o no fa mal temps ja no hi aniria ;)
    Salut!

    ResponElimina
  5. Hola Esther, aquest n'és un dels problemes, es jove i hi ha massa llum, per això quan tot es moll, plou o hi han boires es veuen aquest colors, que d'una altra manera queden esmorteïts quan fa sol i aquest hi incideix directament.
    Un petó!

    ResponElimina
  6. Hola Alba, fas be d'apuntar-te el lloc, està una mica allunyat de les vies principals, però el desplaçament s'ho val...encara que per allà hi han altres tant o mes maques ;)
    Salut!

    ResponElimina
  7. bona nit Pere,
    algun dia, no massa llunyà, hi aniré!
    m'hi has fet entrar un desig especial, no és el primer cop que en parles d'aquest indret, que per cert has retratat de manera especial
    ens veiem a Arbúcies, on espreo em presentis a la "mestresa" del bosc...
    per cert, jo també tinc una "foto" al cap que fa temps vull fer, però la meva encarà és més difícil, ja te la explicaré personalment...
    s@lut

    ResponElimina
  8. Hola Ric@rd!
    Segur que el lloc no et defrauda...i amb una mica de sort, pot veure i viure algun moment místic...allà ;)
    Està molt be tenir les fites ben altes, es una manera de superar-se dia a dia, per sort la natura es tant imprevisible com incontrolable i lo que avui es veu negre demà pot ser blanc, tot es qüestió de sort, paciència i perseverança.
    S@lut i sort!

    ResponElimina
  9. Acabo de veure varies fotos d'aquest bosc especial, ja m'estan entrant ganes de conèixer-l. Crec que la imatge típica té uns tons càlids de tardor que no he vist en les altres fotos i encara que no hagis trobat la boira, aquesta imatge i l'altre que has compartit tenen una riquesa cromàtica envejable.
    Bon treball!
    un petó Pere!

    ResponElimina
  10. La primera no per ser clàssica deixa de ser una magnifica fotografia.
    Lloc amb un encant especial...

    ResponElimina
  11. Hola Mercè,
    Em pensava que l'any passat hi havíeu estat, per aquestes dates, el colors i l'ambient adquireixen un toc únic, un lloc que et recomano.
    Els colors intensos son fruit de la pluja i l'ús del polaritzador.
    Un petó!

    ResponElimina
  12. Bones Esteve,
    Tu si que hi has estat i has pogut veure aquesta petita meravella...i també tens unes bones fotos, clàssiques o no...
    Salut!

    ResponElimina
  13. La primera no per clàssica deixa de ser una imatge maca.
    Salut! :-)

    ResponElimina
  14. Costa dir quelcom d'aquest lloc i d'aquesta foto.

    M'agrada pels colors vius, és tant vist que no sorprèn, però n'hi ha tants de llocs vistos.....

    i alguns com en la teva foto no et deixen indiferents.

    ResponElimina
  15. Hola Pepet,
    Per això hi vaig any rera any, igual que per aquí la gent va al Montseny i sol anar al mateix lloc...mai l'he vist igual...
    :)
    Salut!

    ResponElimina
  16. Hola Jordi,
    La primera vegada que hi vaig anar, vaig "connectar" amb quelcom...que no se explicar i ja en veus els resultats, cada any diferents...però si, el lloc no sorprèn...però no deixaré d'anar-hi...segur que algun dia SI em sorprendrà....
    Una abraçada!

    ResponElimina
  17. No conec el lloc però em sembla preciós. Em vénen ganes d'anar a veure-ho.
    Salut.

    ResponElimina
  18. I no te'n penediràs Vicenç, el lloc s'ho val...
    Gràcies per passar.
    Salut!

    ResponElimina
  19. Quina meravella, prenc nota del nom i espero poder-lo visitar l'any proper per la tardor.
    Flipo amb les teves fotos, precioses totes.
    M'apunto a l'exposició, abans que s'acabi passo a veure-la, m'hauries de dir el lloc, sé que és a Arbúcies peró...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  20. Bon dia Anna,
    Si vas a aquest lloc a la tardor segur que t'encisa, però a la primavera també es vesteix amb les millor gales ;)
    L'Expo està en el Museu Etnològic al costat de l'ajuntament no te pèrdua.
    Una abraçada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab