Volar...
Un instint bàsic del home, des de sempre, ha estat volar...ja des de molt antic havia fet proves amb diferents artilugis per tal d'emular als ocells amb mes o menys fortuna fins l'arribada de l'avió.
Jo no he estat una excepció, des de petit que m'agraden els avions i les alçades, recordo la primera vegada que vaig agafar un avió, va estar per anar a Mallorca...tot just havia fet 18 anys, eren uns altres temps, molt diferents d'ara, on no hi havien tants mitjans...i em va impressionar i agradar molt.
A aquella primera experiencia, li varen seguir unes quantes mes, passant per helicòpters, globus, avions de tota mena i el cap de setmana passat un ultralleuger.
Jo no he estat una excepció, des de petit que m'agraden els avions i les alçades, recordo la primera vegada que vaig agafar un avió, va estar per anar a Mallorca...tot just havia fet 18 anys, eren uns altres temps, molt diferents d'ara, on no hi havien tants mitjans...i em va impressionar i agradar molt.
A aquella primera experiencia, li varen seguir unes quantes mes, passant per helicòpters, globus, avions de tota mena i el cap de setmana passat un ultralleuger.
Castellfollit de la Roca
Us tinc que dir que aquesta ha estat la vegada que m'he sentit mes "ocell", el vent a la cara, el fred, la velocitat..que vaig trobar a faltar en els viatges en globus...la pau, la fragilitat...m'hagués agradat veurem la cara, dons segur que en ella s'hi reflectien totes les sensacions agradables que vaig sentir...
La Fageda, amb el Pirineu nevat al fons
Vaig poder sobrevolar la meva terra, La Garrotxa, passant un parell de cops per sobre el meu poble, donant voltes per damunt el Volcà de Santa Margarida i veient la "tardor" a la Fageda d'en Jordà des de un lloc on mai abans l'havia vist.
La Fageda vista zenital
L'experiència per mi va estar brutal i espero poder-la repetir ben aviat, dons fotogràficament no li vaig poder treure tant de suc com m'hagués agradat perquè va estar dificil aquest cop controlar les emocions, enquadrar...esquivar els cables que tensen les ales, les rodes...etc...però he volgut fer aquesta entrada per ensenyar-vos una petita mostra del que es veu des d'allà dalt i també donar les gràcies a l'Albert i a l'Alba per brindar-me aquesta oportunitat de gaudir d'un excel.lent vol i com no, al Joan, l'expert pilot que ens va portar i que va posar el seu ultralleuger a la nostra disposició.
L'enlairament....
Quina preciositat veure els colors de la tardor des del l'aire! La segona fotografia amb els Pirineus nevats al fons és de postal.
ResponEliminaQuin valor!!!!!!!!!!!
ResponElimina:-)
Ha de ser una experiència fantàstica veure la tardor d'aquesta manera.
ResponEliminaDissabte no podré anar a la inauguració de l'exposició però espero poder anar a veure-la mes endavant. Que et vagi molt bé. Una abaçada.
Magnífic!! Quina enveja!!
ResponEliminaUfff!!Pere, una gran experiència!
ResponEliminaLeonardo da Vinci, t'envejaria!
Ser allà dalt, amb el motor apagat, només sentint l'aire i res més!!!!
Ei, nen, felicitats,pel moment viscut.
Un petó, fins aviat!!
Hola Bcn, la veritat es que la tardor..si, però especialment tots els llocs on has anat abans per terra..ermites, cims, volcans, fageda...des de dalt es una joia!
ResponElimina:)
Hola Susss!
ResponEliminaNo creguis...
:P
Bones Araceli,
ResponEliminaSi que és una experiència gratificant...semblant a la que voliem fer al llac Myvatan i que al final no vàrem poder..
No pateixis, ja ens veurem mes endavant!
Una abraçada!
Bones Santi,
ResponEliminaT'ho recomano, si en tens l'oportunitat...no la deixis passar!!
Salut!
Hola Esther,
ResponEliminaNo se si el Leonardo m'envejaria...però quan vaig tornar a tocar de peus a terra no em feia mal res...el meu cap només tenia el pensament en els moments viscuts..
;)
Un petó!
Quins collons!
ResponEliminaBon dia Esteve!!
ResponElimina;-)
Per terra, mar i aire, je, je... Vigila que no et caiga la càmera, que pots llastimar a algú.
ResponEliminaSalutacions :-)
Quina enveja !!!!
ResponEliminaLa Garrotxa ja es bonica des de terra i poder veure-la del del cel... ufff genial !!!!
Felicitats
ospa Pere, quina enveja!
ResponEliminaja m'agradaria a mi, ja!
ens veiem dissabte...
s@lut
with two "collons"...
ResponEliminatu ja saps de què va, jejeje...
s@lut
Tota una experiència en la que, tot i que no es pot dir mai, no crec que m'hi trobis. El meu vertigen em supera tot i que haig de dir que he volar en avions, avionetes i helicopter i ha estat tot un gust però un globus o un ultralleuger potser ja seria demanar massa.
ResponEliminaDel globus tinc la sensació de que la cistella deu arribar només fins a la cintura i de l'ultralleuger que es deu moure massa (massa fràgil) amb les corrents d'aire.
Bones Pepet, et puc jurar que la tenia ben agafada!!!
ResponElimina=)
Holas Jordi,
ResponEliminaBonica des del terra i des del aire...ara, la propera vegada que voli, ho intentaré fer amb les primeres llums :))
Salut!
Bones Ric@rd!
ResponEliminaTu ho has dit: with two collons!!!
Fins dissabte!
Salut!
Hola Daniel,
ResponEliminaUn secret: tinc vertigen...però em pot mes l'emoció i l'obsessió per veure, descobrir i fotografiar...fins i tot em plantejo saltar en paracaigudes...si em deixen portar la càmera...sinó...potser un vol en parapent... ;)
Salut!!!
Crec que en paracaigudes no deixen portar la càmera. L'Eddie Kelele, fotoperiodista gironí, va fer un salt (jo feia un curs amb ell a Girona) i no li van deixar dur la càmera tot i que ho va demanar.
ResponEliminaDaniel, la meva capacitat de "negociar" esta molt desarrollada jajaja...
ResponEliminaEs un repte!!
;)
Ets la "repera" Pere! una experiència imagino fantàstica!
ResponEliminaQuan se t'hagin acabat els vehicles convencionals i et decideixis a fer un vol "espacial" per veure la terra des de lluny m'avises!!!! ;-)
una abraçada!
Hola Montse, imagines be, fantàstica!
ResponEliminaNo em donis idees!! jajaja
La veritat es que amb aquest vol em vaig treure moltes "ganes" acumulades durant molt de temps...
Fins aviat!
Un petó!
Ja m'hagués agradat ser-hi dalt gaudint del paisatge i de les precioses vista que ens ensenyes.
ResponEliminaSalutacions.
Bones Vicenç,
ResponEliminahi haurà segona vegada...en tinc moltes gràcies...
Salut!!!
Enhorabona Pere! Jo no sé si sería capaç de disfrutar l'experiència. Quan vaig anar en avioneta per primer cop i vaig veure que tot trontollava i es movia, vaig estar tens tota l'estona, gairebé desitjant aterrar...
ResponEliminaHola Jordi,
ResponEliminaQue Tu no series capaç?? au...va!
Comparat amb vivencies teves...per posar un exemple...el "viatget" a Lapónia...volar en ultralleuger no els arriba a la sola de la sabata :)
Jo ho vaig gaudir i ja espero tenir-hi una nova presa de contacte ben aviat..per treure mes "suc" fotogràfic ;)
Salut!!!
Ostres no havia vist les fotos del teu vol, quina passada, entenc l'emoció que devies sentir!
ResponEliminaHola Mercè,
ResponEliminaEm pensava que ja les havies vist, com en vàrem parlar unes quantes vegades...una de les coses que mes em va sorprendre "fotogràficament" parlant va estar veure la fageda amb colors de tardor...com si d'un pulmó al mig de la Garrotxa es tractés...
Un petó!