Un acte de fe

Com molt ja sabeu, aquest passat octubre vaig estar per terres càntabres, era com sempre un viatge planificat amb detall, localitzacions escollides, decisions madurades durant uns sis mesos de treball per poder treure'n un bon profit fotogràfic en la setmana que estava per allà.
Un dels objectius mes evidents era la Costa Quebrada i en particular la platja de La Arnía, volia veure una sortida de sol com cal, be, ja m'enteneu, amb colors i llums extremes.
Cada dia em vaig llevar moooolt d'hora per ser al lloc abans de que qualsevol llum natural fes acte de presencia...els dos primers dies va ploure...els tres següents el dia va començar gris i amb una banda de núvols gruixuts que no varen deixar passar la llum del sol...tant sols ens quedava un dia i la veritat es que estava cansat física i mentalment...vaig estar a punt de tirar la tovallola quan aquest darrer dia a les 6:00 del matí miro per la finestra i veig TOT el cel estrellat...Merda!!! vaig pensar...marxarem sense veure cap sortida de sol decent....esmorzem...i li dic a la meva filla: Millor que tornem al llit, no es pot lluitar contra la natura i ens hem de resignar amb el que ja tenim...
Llavors la Laia em va sorprendre quan va dir: "Papa, ens queda avui..i hi hem d'anar, com tu m'has dit moltes vegades, es un acte de fe..."
No se si ella sabia quelcom mes que no em va dir, però el cert es que va estar una sortida de sol magnifica, des d'abans ...com la foto de sobre...com desprès...amb alguna que tinc a "la nevera"...
Us poso una de un dia qualsevol dels anteriors... on totes eren mes o menys iguales, sense contrast, sense color...perquè veieu la diferencia que hi dona l'astre rei al paisatge.
Vaig estar molt content que la meva filla hagués escoltat el dia o dies que li vaig "matxacar" que si vols tenir resultats a la fotografia, cal perseverar i sobretot, tenir fe.

Comentaris

  1. Bones Pere
    Tú en dius "acte de fe" i jo en dic perseverància... però el fet es que "quién la persigue la consigue" Hehehehehe

    ResponElimina
  2. Bones Esteve, diguem-li com li diguem..parlem del mateix...i m'hagués marxat d'allà amb un regust amarg, dons es un dels lloc on he vist sortir el sol amb els colors mes macos ;-)
    Salut!

    ResponElimina
  3. Un bon relat per aquesta esplendida meravella fotografica! Aah.... La llum creadora de colors.......
    Tambe et dic que l'altre, la 'incolorida' tambe m agrada molt!

    ResponElimina
  4. Va merèixer la pena anar-hi,no?
    Cal fe/perseverancia en tot el que vols aconseguir, sino, no ho aconseguiràs perquè l'esforç sempre té recompensa.
    :D

    ResponElimina
  5. Doncs a mi m'agraden totes dues. És cert que, normalment, anem com bojos perseguint el color del cel de la primera, però el cel de la segona també té molt d'encant, no?

    ResponElimina
  6. Hola Lourdes, celebro que t'agradi la "literatura".. ;-)
    Es el que va dir la Isabel, recordes?? La llum...crea i dona vida als colors...
    Un petó!

    ResponElimina
  7. Hola Laia,
    SI, va merèixer la pena i no sols per les fotos que vàrem poder fer, sinó perquè et vaig veure mes madura i mes entregada a la fotografia...com diu un "paio" que surt per aquí dalt..en una altra red social...aviat em superaràs i jo n'estaré content.
    :D

    ResponElimina
  8. Hola Pepet,
    Millor tenir les dos...jejeje...de fet, per reforçar el que dic, he triat una de les mes insípides i menys cridaneres...dons alguna amb dies grisos te molta força també, coincideixo amb tu, depen del que vulguis mostrar.. o del teu estat d'ànim va be una o altre.
    Salut!!

    ResponElimina
  9. Jo em quedo amb la primera.
    La veritat és que les sortides i les postes de sol tenen un encant especial.
    Buenos enquadraments.
    Salutacions.

    ResponElimina
  10. Bones Vicenç,
    Jo també em quedo amb la primera...que era un dels objectius del viatge :)
    Aquestes postes i sortides son part de les coses que donen sentit a la nostra vida...i els "teus" ocells també :)
    Salutacions!!!

    ResponElimina
  11. Hola Pere,

    M'ha agradat molt la réplica que t'acaba de fer la Laia. "Sense esforç no hi ha recompensa". Tant de bó moltíssima més gent pensés com ella i no em refereixo només a les generacions més joves.

    Fixa't en una cosa, tot allò que has invertit en ella ara l'està fent servir i a més a més com en l'exemple que ens mostres t'està retornant a tu. Desconec si la seva afició / pasió per la fotografia es pot comparar amb la teva però està clar que apunta maneres.

    Hi ha algun refrany popular d'aquests que diu que l'alumne sempre supera al mestre. Res més lluny de la realitat pequè cal un gran mestre (tú) i una gran alumna (ella) i potser en un temps no gaire llunyà la truita es pot girar i ser ella la que t'ensenyi i comparteixi moments especials amb tu (com tu deus fer amb ella ara. Arribat el moment, se't caurà la bava!

    Definitivament, els testos s'assemblen a les olles. Com m'agrdaria experimentar-ho en algún moment...

    Una forta abraçada a tots 2 i escolteu-vos mutuament l'un a l'altre que de ben segur que teniu coses molt interessants per dir.

    ResponElimina
  12. Bones Dani,

    No se si parla el futur pare o el mestre...en qualsevol dels dos casos, tens raó...si inverteixes i ho fas be, torna...els guanys son una satisfacció i si no torna, saps que has invertit be per el futur d'algu estimat...

    Només li falta una cosa...temps per processar i mostrar alguna de les fotos que te, no fa gaire soroll, però algun dia el seu nom sonarà ben fort...temps al temps ;)

    Us vàrem trobar a faltar, no solament a la xarrada de la Isabel, sinó a la del Manel i a la exposició de obres finalistes :)

    Una abraçada per tu i la Gemma.

    ResponElimina
  13. Si ho he entés bé, cada dia anaves a la platja a primeríssima hora buscant la foto desitjada i posteriorment anaves a altres localitzacions com la cova (crec que va ser en el mateix viatge, oi?) i/o a fer turisme.

    Però, no és una zona més de posta que de sortida de sol?

    Salut!

    ResponElimina
  14. Ho has entés be Dani, cada dia feiem la sortida o la posta a la platja i desprès durant el dia, turisme, la cova..ruta gastronòmica...etc..

    La Arnia es de sortida, la Puerta...pots triar-ho i Los Urros majoritariament de posta i tot en 500 metres...es lo millor que te la Costa Quebrada... :)

    Salut!!

    ResponElimina
  15. Si és que al final... em de fer cas dels fills ;D
    Enhorabona per la foto!
    Tinc moltes ganes de fer-ne en aquesta platja jo també.
    Una abraçada, Pere.

    ResponElimina
  16. Hola Esther,
    Et recomano especialment aquest lloc, per poca sort que tinguis viuràs/veuràs un espectacle únic...vigila amb les marees... ;)
    Gràcies!
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  17. Preciosa Pere... tanto la una como la otra, aunque con sol es espectacuar!!!!dale un besazo a tu hija de mi parte...y a ver si nos vemos pronto!!!

    ResponElimina
  18. Molt bones, tan les fotos com les lliçons a ta filla.
    La segona també m'agrada molt, agafa mes força la composició al haver-hi menys elements a la foto

    Salut!!

    ResponElimina
  19. Hola Lola!!
    Celebro que te gusten...beso dado!
    Suerte mañana con los "pipis" ;)
    Un beso!

    ResponElimina
  20. Hola Bernat,
    La segona es molt suau i si, com dius prima la composició...de fet, com he dit em quedo amb la primera, però la segona la tinc de fons d'escriptori al macbook ;)
    Salut!!

    ResponElimina
  21. Tot esforç, te la seva recompensa, de vegades els resultats no son inmediats.... com diu el Guardiola, si ens aixequem molt d'hora, molt d'hora.... potser trobem allò que busquem... l'altre dia tambè ho comentava l'Oriol Alamany a Arbúcies, perseverància, sobre tot perseverància....
    una abraçada!!

    ResponElimina
  22. Hola Manel,
    Dos bons exemples cites, tant un com l'altre creen escola...i de la bona.
    Igual que la Isabel, que ens va deleitar amb la seva xarrada sobre la llum i com incideix sobre les coses...tot un luxe.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  23. Felicitacions primer per la Laia, molt ben dit!!
    Les fotografies, les dues m’agraden i molt.
    Des de petits anem instruint el millor que podem els nostres fills quan arriba el dia que ells,son madurs i ens mostren el que han après, es sorprenent!
    Crec que s’ha de predicar amb l’exemple,serà que li has donat un bon exemple.
    Un petó a tots dos!

    ResponElimina
  24. Hola Esther,
    Jo aquell dia no tenia el cos per sortir a fotografiar...cansament acumulat, una mica de decepció...acabava de mirar el cel..totalment estrellat...en fi que si no hagués estat per ella ara no tindria cap foto de La Arnia "en color" ;)
    Crec que es llei de vida que els nostres fills ens superin...segur que això passarà i aquell dia em caurà la baba :))
    Un petó i felicitats de nou!

    ResponElimina
  25. Com a mestra et puc dir que l'escola activa ens ensenya que per saber comunicar-nos millor cal saber fer una bona escolta activa.
    Avui penso, que malgrat "tu ets un molt bon mestre" el mèrit és tot de la Laia.
    Per lo tant, felicitats Laia, saber escoltar et donarà un plus com a persona, que la gent que et coneixem, crec que ja hem pogut observar! Un petó a tots dos!

    ResponElimina
  26. Hola Montse,
    Quan la Laia llegeixi el teu comentari segur que el valorarà, es el que dic molt sovint...i la sort es que si, que escolta i ho aplica...no solament a la fotografia ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  27. Precioso lugar¡ Mis felicitaciones.

    ResponElimina
  28. M'agraden les dues, la segona tot i no tenir el color de primera els dos terços de baix són fantàstics.
    Jo tampoc vaig tenir sort els dos matins que vaig estar a Arnia i ja saps que a l'Agost a les hores que s'hi ha d'anar.
    Felicitats a tu Pere i a la Laia.
    Salut!!

    ResponElimina
  29. Hola Jordi,
    Tu també vares veure color a La Arnia..tot i que t'ho vares tenir que currar en quan a les hores, dons deu ni do al mes d'agost...nosaltres ho teniem mes fàcil i a mes hi varem estar mes dies.
    Gràcies!!!
    Salut!

    ResponElimina
  30. Ara que ho he vist i he patit les dificultats per fer una foto de l'Arnía a aquestes hores, encara estic més admirada d'aquesta imatge.
    A banda de les tonalitats, premi a la perseverància, l'equilibri de la llum de la foto, per mi encara és un misteri, sobretot a primeres o darreres hores. Les flors i l'herba del primer pla sembla que tinguin llum directa.
    Felicitats mestre!
    Per cert, la segona foto a mi també m'agrada, provoca una sensació diferent però plaent, de fet crec que és una imatge molt suggerent!
    Un petó Pere i fins aviat.

    ResponElimina
  31. Hola Mercè,
    Celebro que t'agradin, son dos reflexes dels dies que vàrem estar allà, la majoria com la segona i només un dia com la primera...però si, estàvem allà per sort.
    Espero veure les teves ben aviat, ja m'explicaràs..com ha anat :)
    Un petó!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab