La Icona

Feia dies que no sortia i en tenia moltes ganes, de fet vaig arribar de negre nit. No era la idea inicial, però ja em va venir bé, vaig poder fer unes quantes nocturnes dels enquadraments clàssics i quan semblava que ja s'intuïa la llum varem sortir cap a la localització triada. Hi varem arribar desprès d'una bona grimpada, feta amb molt de compte doncs els riscos eren evidents, gairebé no hi havia camí, era fosc molt fosc i per fer-ne via no em vaig posar el frontal (error!), però finalment hi varem arribar.
El mar estava mogut, el cel gris i trist però les ganes em varen poder i vaig començar a rumiar enquadraments...una roca em "molestava" per aquí...m'hagués agradat una altra per allà... però al final era inevitable no posar-hi aquesta roca punxeguda en la majoria, era La Icona que li donava personalitat a l'enquadrament.
Us deixo aquesta foto com a resum del començament d'un nou dia, una nova sortida de sol, una nova sessió fotogràfica, una bona companyia i un lloc molt visitat, que hi faltava??
Ah!! Sii!! Una Icona, La Icona.

Comentaris

  1. Pere una imágen realmente bella ;-)
    Besos Cris

    ResponElimina
  2. La icona llueix ben guapa, però crec que encara llueix millor aquest cel, sencillament captivador. Bon treball, Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dr.
      En Jordi et podria dir que aquest va estar el millor moment de llum, doncs va ser una sortida sosa sosa, ara el lloc es una passada :)
      Salut!!

      Elimina
  3. Malgrat l'absència de colors, t'ha quedat una imatge ben potent amb aquest cel!
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Espero veure alguna de teva ben aviat ;-)
      La companyia de luxe, com sempre.. :-)
      Salut!!

      Elimina
  4. Bones Pere! M'agrada la simplicitat de la compo i com has jugat els espais buits. Bona feina en un dia que es veia difícil. Per cert: la miniatura es veu més fosca que la foto quan la obres o m'ho sembla a mi?

    T'he dit ja que em fas molta enveja amb el viatjet que tens preparat? jeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Gorka,
      El lloc em va semblar molt difícil de fer-hi quelcom amb força amb aquell cel, m'agradava molt la roca en forma de triangul, però hi han moltes de disperses que tret de fer una vertical no es possible amagar o ordenar...
      Jo no ho veig diferent...ni idea O.O
      Has vist la tempesta solar de dimarts el que ha provocat??
      ;-)
      Salut!

      Elimina
    2. Ja ho he vist! No em parlis... 8^)

      Elimina
  5. Que faltava??? Faltava jo!!!ja,ja,ja.
    M’agrada molt el cel això, si hi ha una coseta que en sobra,però després de llegir la dificultat de l’entorn,no goso a dir-li res al mestre.
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, faltaves Tu!! :)
      Per anar a aquest lloc et tindràs que fer una assegurança a tot risc..jajaja
      No teniem ni excavadora ni grua a mà Esther...la propera vegada que hi anem, mirarem de portar-ne alguna :P
      Un petó!

      Elimina
  6. Aquesta vegada m'has despistat...un lloc complicat...icona...
    La foto m'agrada molt especialment el cel i la suavitat de l'aigua que m'arrastra els ulls fins l'horitzó...però m'has ben despistat...:-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse,
      Es un lloc "complicat" per arribar-hi, a menys que hi vagis per mar o hi baixis amb parapent... 8^)
      No es la meva intenció despistar a ningú i vista des d'arran d'aigua si que sembla una icona, al menys a mi m'ho va semblar.
      Una abraçada!

      Elimina
  7. Molt bona amic.
    Quin cel que vas tenir, molt maco.
    Salut.

    ResponElimina
  8. Una composició simple però espectacular!
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan, el mèrit es del lloc, sens dubte ;)
      Salut!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab