El ball de les Aurores

Quan estava planejant aquest viatge tenia clar que l'objectiu principal era poder veure i fotografiar les Llums del Nord,  però com sempre que depens de la natura i la meteorologia, hi havia un punt d'incertesa, el cap em bullia.. lluna nova...lluna plena...encertaré amb el temps fins i tot en la versió mes pessimista del viatge em conformava en veure una sola aurora.
Aurores sobre les muntanyes a prop de Tromsvik (Kvaloya) Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8

Ara ja a casa i després de deixar passar uns dies, m'he adonat que anar-hi amb lluna plena va estar un encert i deixant enrere el mite, el qual deia que amb la potencia de la llum de la lluna les aurores no es veuen o si es veuen, en baixa intensitat. Com vareu poder apreciar, en la darrera entrada i en aquesta, no tant sols no és veritat, sinó que aquesta llum extra li dóna volum, color i una sensació de lloc que les fetes amb lluna nova no tenen.
Gustos a part, aquí es pot gaudir del paisatge i del cel, és més còmode de fotografiar, ja que no estàs mai totalment a les fosques, no vaig utilitzar el frontal més que un parell de vegades i ni tant sols teníem problemes per enfocar.
La primera foto està feta en un pas de muntanya a l'interior de l'illa de Kvaloya on vàrem viure el primer espectacle amb intensitat; feia fred i tenia gana però l'emoció que ens transmetia el que teníem al davant no ens deixava anar a menjar ni a dormir i ens va fer allargar molt la sessió; també perquè en el subconscient rondaven els relats d'altres fotògrafs que no les havien pogut veure per mal temps o simplement per baixa activitat, no era qüestió de que al dia següent ens trobéssim amb el cel tapat.
Com a anècdota us diré que la darrera foto d'aquesta sessió la vaig fer a les 3:51.
Aurora ballant sobre el mar a Ersfjorden (Kvaloya) sota l'atenta mirada de Júpiter i Venus
Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8

El segon dia, el plantejament va ser més relaxat. Teníem un bon piló de fotos al sarró, ens podíem permetre gaudir més de l'espectacle i buscar enquadraments més acurats; al menys aquesta era la idea abans de sortir de la cabana però, que equivocats estàvem, a les 19:30 ja teníem l'aurora al damunt els nostres caps!!!
Amb una intensitat molt més gran que el dia anterior, les perspectives no podien ser millors, vàrem poder fer les primeres fotos davant del nostre allotjament (per assegurar) i ens vàrem dirigir al fiord de Ersfjorden, que mirava cap a l'oest i estava resguardat del vent del sud que estava fent, be!!! tindríem reflexes!!
Poc ens podíem imaginar amb l'intensitat que es manifestaria aquella nit l'aurora ni que per primer cop la veuríem "ballar", es movia ràpid i sense ordre, de vegades rítmica altres incontrolada...però amb molta rapidesa, tanta que per uns instants em vaig dedicar a mirar-la, gaudir-la i no pas a fer-li fotos.
Quan vaig baixar la mirada em vaig adonar que els companys havien fet el mateix, en aquell moment segurament "la foto" érem nosaltres, la nostra boca badada, el nostre somriure d'aquell que sap que està contemplant i vivint una de les experiències més inoblidables de la seva vida.
Era tanta la magnitud, velocitat i potència amb que es movia, que amb els 10-15 segons d'exposició que utilitzàvem eren suficients per "pintar" tot el cel de color verd.
Aquella nit un dels somnis que tenia des de petit s'havia fet realitat, havia vist ballar les aurores!!

Comentaris

  1. Que cabró.... veus com em creixen els queixals?
    La primera es veu super-elegant, ja estic esperant la següent entrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho comprovaré quant ens veiem.. ;-)
      Gràcies per la visita!

      Elimina
  2. Eps...m'ha emocionat el teu relat...hauria pogut sortir a la vostra foto...mirant bocabadada i amb el somriure a la cara! :-)
    Talment un espectacle de dansa. Espectacular la del reflexes.
    I tens raó...la que val...la bona , la de veritat, és la foto que vas fer dins teu, amb aquesta vivència!
    Ets un afortunat i jo me n'alegro moltíssim!
    Una abraçada....i en volem més! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, em sembla que no tenim cap foto de nosaltres aquell dia, va estar en un lloc que vàrem batejar com la platja dels "suissos"...doncs els hi vàrem trobar dos dies seguits jajaja...ells devien pensar el mateix, la platja dels espanyols jaja.
      La "bona" la portaré a dins per sempre, però alguna en posaré a la saleta de casa ;-)
      Gràcies Montse!
      Un petó!

      Elimina
  3. Me n'alegro que poguessis gaudir i aconseguir l'experiència desitjada.

    Això de veure ballar les aurores segons el teu relat ha de ser tota una experiència extracorpòria que s'ha e viure en viu i en directe si no et pots fer una idea però intueixo que devia ser una sensació molt intensa que et devia empetitir en front a la natura.

    No paro de flipar com controles els detalls. Ho tens tot al ditet, que si anar a on no hi ha vent, que si millor aquest fjord, que si sabent que hi ha lluna i el que això et suposarà... Bé això últim és lo més bàsic de controlar però el tema de la orografia i els vents éssent la primera vegada que hi vas (¿?) és genial.

    Parles de companys... era alguna cosa organitzada per a fotògrafs o bé t'ho vas organitzar tu i vas anar amb amics o col·legues?

    Per cert ja veig que les feies a f/208, a 30 segons màxim?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,
      La paraula exacta es la que tu has dit: Empetitir, així ens vàrem sentir...venia de veure aurores durant hores el dia anterior, però estàtiques, només canviaven d'intesitat i poc a poc de lloc, res a veure amb la bogeria d'aquest dia :-))

      El viatge era d'amics, en principi 6 però hi va haver dos baixes de darrera hora i vàrem ser 4 i si, el vaig organitzar jo i desprès de molts canvis va quedar bastant guapo ;-)

      No va ser necessari arribar fins a 30 segons la majoria de vegades, pensa que amb tant de temps surt tot el cel verd...totes a 2.8 amb el Samyang i f/4 amb el 17-40mm sempre intentant no passar de 10-12 segons i amb un ISO de 800-1.600, depenent de l'alçada de la Lluna en vers nosaltres.

      Salut!!

      Elimina
  4. Jo desprès d' aquests relats que ens cauen les babes... "ja no t' estic amic", aixó un amic no ho fa, es guarda les fotografies per ell i diu que ha estat un viatge fallit... jejejejejeje
    Estic d' acord amb el Gorka, l'Aurora de la primera es excel.lent...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquil Esteve que les "bones" me les guardo!!! jajaja (Es broma!!)
      A la segona m'hagués agradat poder-ho gravar en vídeo però desgraciadament la tecnologia no hi ha arribat encara a poder-les gravar amb una càmera com la nostra i estàtica no te la força del moment, però deu ni do :-)

      Elimina
  5. Les babes, l'enveja (cotxina cotxina!)... que bé que gaudissis de l'espectacle i que nosaltres en puguem gaudir a través teu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I Jo content de que ho pugueu fer Quim!
      Gràcies per la visita!

      Elimina
  6. Hola Pere, enhorabona per poder gaudir d'aquesta meravella que, tot i que encara no he pogut anar a buscar-ne, podem gaudir-ne amb fotografies com aquestes. La segona és espectacular, el reflexe, els planetes, la intensitat... Gràcies per compartir-les i pels detalls!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xavier, segur que quan hi vagis ho gaudiràs de valent!!
      La segona tindria que ser una seqüència de vídeo, doncs el que vaig poder captar es una part del moviment de l'aurora en uns 10 segons, no vegis com anava!! :-)
      Gràcies a tu.

      Elimina
  7. Quin gran reportatge i quin gran viatge. Veig que el Samyang ha fet de les seves.

    Unes grans imatges i uns grans relats que acompanyen i ensenyen com ha de ser d'un gran mestre ¡ ¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'hagi agradat Jordi, l'experiència s'ho va valer i si el Samyang per lo que val es va "comportar"...pensa que tot està fet a f2.8 i la nitidesa i enfoc son crítics amb aquest valor ;-)
      Salut!

      Elimina
  8. Vaig a buscar les crispetes que això no crec que s'acabi aquí.
    Uff!! Jo no tinc paraules no se que dir,que petita em sentiria.
    Quin moment!

    Felicitats Pere,veure això no te preu!
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther, suposo que tindrem que descansar per un temps d'aurores, sembla que la gent està una mica saturada del tema, si que faré alguna entrada mes de Noruega però segurament seran fotos de dia, per no cansar.
      Gràcies!
      Un petó.

      Elimina
  9. Quina preciositat d'aurores boreals. Una enveja de fotos i de viatge.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Vicenç, vàrem tenir força sort... de totes maneres aurores apart el lloc s'ho val, totalment recomanable.
      Salut!

      Elimina
  10. Gran viatge i molt bones vivències les que ens contes, ens tens a tots amb les dents molt llargues, gracies per compartir-les

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Bernat,
      Gràcies a vosaltres per seguir-les, un plaer compartir-les.
      Salut!!

      Elimina
  11. :-) M'encanten...
    A més a més, amb la llum de la lluna, el cel blavós (que amb lluna nova seria molt més fosc) queda molt bé amb el verd de les aurores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Pepet,
      Tenia els meus dubtes desprès d'haver llegit molt sobre el tema de la LLuna, però em sembla que va estar un encert, tenen un toc de color "diferenciador"
      ;-)

      Elimina
  12. Pere, aixó que ens mostres és brutal.
    Tal com anomenes el bloc, aixó és un somni fet realitat.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, tens raó es un dels meus somnis de petit i de tota la vida fet realitat, unes nits que no oblidaré mai...perquè qui sap si ho tornaré a veure...
      Salut!!

      Elimina
  13. Sort que he tornat al blog, no m'havia fixat en la segona foto, l'aurora amb el reflex, quina meravella també, quin plaer per la contemplació !, ja veig el resultat del teu comentari sobre el que hi hagués llum, veure les estrelles, el cel una mica blau i els colors de les aurores dansant és una passada.
    Felicitats Pere, son unes imatges genials, fabuloses !!!
    un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mercè, només puc dir que cap càmera pot captar el sentiments i sensacions que tens quan les veus moure per primera vegada i va estar en aquest lloc, el de la segona foto, quan tot es va desbordar :-)
      Un petó.

      Elimina
  14. Brutals, Pere! Sobretot la segona, amb el reflexe. Enhorabona!

    Com va el Samyang? Dona coma a f/2.8? És un objectiu que m'interessa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi!!
      Gràcies per la visita!! :-)

      El Samyang va molt be per el preu que te, jo no li veig l'aberració de coma, potser perquè es tant superior als objectius "prime" que tinc de Canon..que si en tenen i molt apreciable. El meu es Nikon, el munto amb adaptador, si el vols probar només tens que dir-ho ;-)

      Salut i felices vigílies!!

      Elimina
  15. Pere, gràcies per respondre tan ràpid.

    Em pots enviar un retall al 100% de la cantonada d'una foto sense lluna on surtin estrelles brillants? No corre pressa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, te la dec, sense lluna no en tinc cap encara, vaig estar a Noruega amb lluna al 65% fins a 80% passant per la Lluna plena i ara a Astúries hi he estat en condicions similars, en els dos viatges la presencia de la lluna era buscada i no he tornat a tocar la càmera mes.
      Tinc pendent una sortida de varis dies per capturar la V.L. en un lloc amb un index de c.l. mínim...si hi soc a temps i tinc sort que no sigui núvol t'envio el retall del 100%, si et conformes amb una amb lluna te la puc enviar ara.
      :-)
      Salut!

      Elimina
  16. Gràcies Pere!

    Et dic sense lluna pq amb el cel fosc es veurà més la coma que hi pugui haver. Quan facis la prova mira de posar estrelles brillants ben a la cantonada i que l'exposició sigui més aviat curta (al voltant de 15 segons, per assegurar que no es mouen).

    S'ha de tenir mala fe per fer aquestes proves, s'ha de buscar el fallo per pressionar l'òptica al màxim. Així, si supera aquest test (ojalà!!) ja sabrem que mai fallarà.

    Fa molt bona pinta aquest objectiu, sobretot pel preu. Però tranquil que no corre pressa, fes-ho quan en tinguis ganes. Jo t'ho pregunto pq espero passar-me al full-frame quan surti la substituta de la D700 (tinc per estona) i em plantejo comprarme el Samyag en contes del carissim i pesat 14-24 de Nikon.

    Gràcies i que et vagi molt be en la sortida de la V.L.!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, 15 segons...i amb quina ISO??? la meva MarkII no es mou gaire be a 6.400 i sense lluna i a 3200 amb 15 segons penso que li faltarà una mica de llum, però desseguida que pugui la faig i et passo el retall d'una cantonada a veure si et convenç. He llegit que els resultats difereixen d'una unitat a l'altre...

      Queden unes setmanes per el viatge, però si no tens pressa... :-)

      Salut!!

      Elimina
    2. Pere, la qualitat de la foto m'és completament igual, no et preocupis pel soroll ni pel que surt a la foto. Estem provant només l'objectiu. A més, les estrelles deixen marca fins i tot a ISO baix, encara que el cel quedi negre.

      Ja m'ho sospito això que hi ha molta diferencia entre unitats. Pot ser un problema... Si el teu ha sortit bo començaré a pensar un plà malèvol, je, je.

      Te l'has comprat amb muntura Nikon pq tens pensat fer el canvi? Segons el test de DXO la MarkIII no ha millorat massa l'ISO, només mig punt o així, crec.

      Elimina
    3. Ok! Si no importa el soroll fet!

      Vaig comprar Nikon no per passar-me-hi sinó perquè el Canon es totalment manual, sense cap automatisme i amb Nikon hi han dos versions, aquesta meva es la mes nova, que conserva exif's i confirmació d'enfoc.

      Esperava la MkIII amb moltes ganes, a hores d'ara ja l'he descartat, em quedo amb la MkII i faré un viatge amb el pressupost de la càmera...jejeje.
      Vaig veure que prou feines guanya rang dinàmic i en quan a ISO es el mateix mes o menys, be, el 6.400 es una mica mes utilitzable, però tants diners per un sol pas...no ho veig.

      Salut!

      Elimina
    4. Ben fet, Pere. Segur que disfrutaràs molt més amb el viatge!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab