El Temps passa...

...fa quatre dies estàvem a l'hivern i ara mateix estem a tocar de l'estiu...el temps passa inexorablement, ràpidament i per tothom igual.
Jo soc un enamorat de la costa, millor dit, de les costes, m'agrada la Costa Brava, la basca, la càntabra, l'asturiana, la noruega, la islandesa i una llarga llista que seria feixuc de llistar i de llegir.
A que ve això us direu, no?
Doncs a que per aquestes dates i fins ben entrada la tardor ja no es pot anar a fer fotos "amb tranquil·litat" a la nostra costa, poblacions com Platja d'Aro i Lloret de Mar com a mes representatives tenen ja la seva oferta d'oci i vacances omplerta en un bon percentatge.
I, que te a veure amb la fotografia?
Doncs que fotos com la que avui acompanya la entrada ja son difícils de fer, no tant per les llums, ni tant sols per el verdet de les pedres, sinó per la brutícia i per una "moda" creixent de cel.lebrar les festes juvenils en aquests llocs emblemàtics.
 Canon 5D Mark II + 17-40mm a 17mm f/8.0 15" Iso 50
En poc temps m'he trobat dos vegades amb pandes de joves no mes grans de 20 anys, de nacionalitats alemanya i espanyola majoritàriament fent el "botellon".
I a mi que m'importa podeu pensar... i jo us diré que si m'importa, he tingut que marxar de dos llocs de la costa, molt coneguts, per evitar enfrontaments amb aquesta mainada, la primera vegada eren uns 12-15 joves i es varen envalentonar de tal manera que varen arribar a trencar ampolles de vidre contra les roques que jo estava fotografiant, si hi afegim que ja era fosc i jo anava sol...la situació no era gaire tranquil·litzant i vaig optar per la "retirada".
Afortunadament, fa poc he llegit que s'han modificat les normes de civisme d'una d'aquestes ciutats que tenien una antiguitat de mes de 30 anys i que seran força mes restrictives amb el turisme de borrachera que tant de mal ens està fent a la majoria de nosaltres i que només es beneficiós per uns quants que el promouen amb un sol interès, l'econòmic.

Comentaris

  1. També m'agrada la costa,però a la muntanya,puc trobar pau.I per que,no esta a petar com la costa.
    I Per que qui puja a mes de 2000 metres, es respectuós.
    Preciosa foto, m'agraden molt aquests verdets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esther, crec que no es te que renunciar a res, la muntanya dona satisfaccions i la costa també, de quedar-me em quedo amb la costa :-)
      :-)

      Elimina
  2. Estic completaqment d'acord amb tú!
    El incivisme d'aquest pais ens ha portat a on som, si des de el govern no es vetlla per un "turisme" de qualitat això és el que aconseguim.
    Tot i així, la foto estar de conya!
    Un saludo.
    Fran :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fran, el govern te feina rescatant al sector financer...per poder continuar cobrant ells...ara això de Lloret crec que es un pas endavant sens dubte.
      Salut!!

      Elimina
  3. Por lo que he podido entender, tratas sobre la conservación de la costa y el peligro que tiene con la masividad de jóvenes que se acercan a ella a hacer el "botellón", no?
    Tienes toda la razón. Hay un verdadero peligro en el poco cuidado que ofrece la gente que se acerca a la costa a beber (y a dejar luego todas las botellas por ahí). Pero seamos realistas y analicemos. Creo que no hace falta culpar solo a la juventud, cuando la presencia humana se hace notar por cada sitio costero (y no costero) al que te acercas. O si no pensar en cuántas veces os habéis encontrado con papel de aluminio tirado por allí de alguien al que se le "olvidó" tras comer su bocadillo. O cuántas colillas del que no llevó cenicero. ¿Y latas de refrescos? Así se podría hacer un largo listado, y seguro que la culpa de todo no lo tienen solo los que hacen "botellón", sino la persona como tal. Mientras no seamos conscientes del mal que estamos haciendo, estaremos haciendo desaparecer cada trozo de naturaleza que aún tiene vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Iker, si la entrada trata mas o menos de esto, pero haciendo enfasis a lo que nos concierne a nosotros y en determinadas calas de dos poblaciones muy turisticas en las que se publicita el turismo de borrachera, las consecuencias son nefastas, botellas de cristal rotas por todas partes, bolsas de plastico, latas, papeles...y encima se meten con nosotros...

      Elimina
  4. Ahora, y dejando la critica sobre la educación a un lado, tengo que decirte sobre la foto que es un verdadero fotón, y que por ella ha ido el anterior comentario.
    La composición hecha con las rocas, ese cielo de infarto y la luz que tiene el verdín del primer plano son una verdadera maravilla Pere!!!
    No sé si es cosa mía o qué, pero me parece ver una especie de dinosaurio (cabeza y patas delanteras) tumbado en el agua en la roca que sale por la derecha. Puede ser o me ha afectado lo del "botellón"?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que te guste, he ido decenas de veces a esta localización y solo en un par de ellas me he encontrado con buenas luces, en cuanto a lo del dinosaurio lo dejo a libre interpretación 8^)
      Desde un punto de vista diferente esa roca luce como una calavera ;-)
      Un saludo.

      Elimina
  5. Jo també em quedo a la costa, de fet visc en ella la major part de l'any i també sóc víctima de les barbàries humanes. Encara que no renuncio a l'alta muntanya.
    La teva foto és una preciositat, del millor que he vist últimament.
    On està?
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vicenç, jo estic a mig camí dels dos llocs i et diria: estiu=muntanya i hivern=costa, encara que de vegades faig el contrari jejeje
      Cel.lebro que t'agradi, es al Cap de Roques Planes.
      Salut!

      Elimina
  6. Espero que la teva denúncia serveixi per alguna cosa i possin fil a l'agualla, per cert aquesta roca tan peculiar també va ser víctima duns aixalabrats.
    Per cert la foto espectacular, vas viure un gran moment!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, potser una conseqüència del que us vaig comentar ahir, no ho se, si que es una bona noticia i un principi, esperem que no quedi en paper mullat.
      Si, crec que es un dels millors moments de llum que he viscut a aquest lloc, va durar poc però em va donar temps a fer unes 5-6 fotos :-))
      Salut!!

      Elimina
  7. Ara sé on és aquest racó tan especial, tinc unes quantes fotos amb un enquadrament similar però sense aquest cel espectacular, guardades a l'ordinador.
    No m'imaginava poder trobar aquest verd a començament d'estiu.
    És lamentable això que expliques i és trist que hagis d'acabar pensant que és llàstima que tanta gent que no aprecia per res la natura s'hi acosti. Aquí pel que expliques dels botellons (que no el poden fer en un passeig del poble i sobretot no deixar les restes de la seva festa ?), i a muntanya pel poc respecte i brutícia que escampen.
    La imatge amb aquests tons, la textura de l'aigua, el cel espectacular...., és una preciositat!
    Un regal per la vista.
    un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que les probabilitats augmenten amb la freqüència que visites un lloc, no et sabria dir quantes vegades hi he estat, però cels així només els he vist un parell de cops.
      Per cert, aquest lloc te unes pintades i racons plens de brossa que espatllen una mica l'espectacularitat que podria tenir per el potencial i personalitat innegables.
      Celebro que t'agradi.
      Un petó.

      Elimina
  8. Totalment d'acord. Jo ja no vaig per aquelles contrades a fer fotos per aquestes èpoques i menys sol.
    Tinc molt clar de lo empipadors que poden ser els adolescents i no adolescents borratxos i "gallets". Jo no m'he trobat cap d'aquests grups però si les seves restes tant de bruticia com de foguera a la sorra de les cales.

    També tinc molt clar que si em trobo un grup d'aquests encara que estiguin pacífics agafo els drapaus i guillo entre altres coses perquè el que vol estar tranquil i només preocupant-me de les fotos sóc jo mateix. I no t'ho perdis una vegada a la Roca del Paller fent nocturnes i iluminant la roca amb el flash un veí ens va començar a increpar desde casa seva i amenaçant-nos de que trucaria als mossos. Eren les 22:00 o 23:00h o sigui que li vam dir que si, que els truqués, però abans de les 24:00h vam marxar ja que el paio enava "armat" amb un gos que no ens feia gràcia i ves tu a saber...

    Així estem, sense fer mal a ningú però vigilant pel rabet de l'ull per si les mosques. Aquest és un dels motius pels quals m'agrada anar acompanyat (tot i que també n'hi ha d'altres per anar sol es clar).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,
      Com queda demostrat, fas be de no anar-hi per aquestes dates, de fet, la Cala del Paller es la que ve a continuació... i en aquesta mateixa des de dalt també hi han jardins "privat" que hi tenen accès...no entenc com aquesta gent que viu allà ho aguanta i no fa quelcom per mantenir o millorar aquestes joies naturals que encara podem gaudir en comptagotes.
      Salut!!

      Elimina
  9. Bones Pere

    Sempre tens un roc a la faixa... Veritablement és de les millors que he vist d' aquest lloc.

    En quant al que comentes, jo ja vaig comentar en una entrada al meu blog, que al mateix lloc que tú, hem vaig trobar uns no tant jovenívols, fent botellón i tirant-se de les pedres. Al avisar-los es van apartar pero les deixalles que van deixar hem van fer motla pena.
    Ara imagina't l' equilibri que s' ha de tenir per mantenir llocs de treball entre turisme i conservació. Ja veure'm que passa amb Eurovegas pero de ben segur que portarà algún tipus de residual de turisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esteve,
      Roc a la faixa?? jeje, no ho crec, de fet, crec que Tu d'aquí tens de les millors i per suposat, el que mes quantitat també ;-)
      Si, ja recordo la teva experiència, una llàstima tot plegat però hem de confiar que aquest equilibri sigui real i en podem gaudir durant molts anys, en aquest aspecte envejo totalment la costa oest d'Astúries.
      Fins aviat!!

      Elimina
  10. La verdad es que es una pena que cuando se acerca el verano hay que plantearse hacer un parón de costa, y es que entre basura, gente con ganas de molestar o de pasar el rato, se hace imposible encontrar esa tranquilidad que se respira en invierno
    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto Xose, pero quizas y solo quizas cuando llegamos a finales de otoño apreciamos con mucho mas valor estos lugares ;-)

      Salut!!

      Elimina
  11. nen, espero que "no em confirmis" que aquesta foto la vas fer el dia que hi vam coincidir, que si no em talla les venes directament!!!! jejeje!
    Molt bona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse, no vas gaire desencaminada no... ;-)
      Gràcies!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab