Terra cremada
L'entrada d'aquesta setmana no podia ser més que un crit de suport i ànims a les gents del Alt Empordà per aquests focs devastadors que estant patint aquest dies i que per fi he escoltat que està sota control des de les 20:30.
Milers d'hectàrees de bosc, finques, granges, camps de conreu, remats i pastures cremades per una negligència tant estúpida com innecessària i encara menys mal que dintre de tot el foc no s'ha traslladat a la veïna comarca de la Alta Garrotxa, allà amb el difícil accès i la sobre-població forestal el desastre hagués cobrat una magnitud inimaginable i amb greus conseqüències per un piló de especies animals que poc a poc es van re-introduint, per la gent que hi viu i per la massa forestal que fa d'aquesta zona un dels pulmons de la nostra terra.
Tampoc em vull deixar de recordar a les víctimes humanes que s'ha cobrat, totalment evitables i totalment injustes.
Milers d'hectàrees de bosc, finques, granges, camps de conreu, remats i pastures cremades per una negligència tant estúpida com innecessària i encara menys mal que dintre de tot el foc no s'ha traslladat a la veïna comarca de la Alta Garrotxa, allà amb el difícil accès i la sobre-població forestal el desastre hagués cobrat una magnitud inimaginable i amb greus conseqüències per un piló de especies animals que poc a poc es van re-introduint, per la gent que hi viu i per la massa forestal que fa d'aquesta zona un dels pulmons de la nostra terra.
Tampoc em vull deixar de recordar a les víctimes humanes que s'ha cobrat, totalment evitables i totalment injustes.
Canon 5D MarkII i Samyang 14mm f/2.8
La foto correspon a un grup d'arbres cremats per un llamp al Pirineu que vaig fer no fa gaires dies prop de la mitja nit i on l'únic punt de color es la Lluna, simbolitzant que la terra cremada no és terra morta, sempre hi un bri d'esperança i la nova vida no trigarà gaire en fer-hi acte de presencia, com aquesta Lluna esquiva i petita que trenca la monotonia freda de la nit.
Efectivament, la terra cremada no és terra morta, és terra plena de vida i amb molts nutrients, no oblidem que els incendis "naturals" (no provocats) són un automecanisme de regeneració natural.
ResponEliminaHi ha moltes llavor piroresistents que amb les primeres pluges s'obriran i permetran el rebrot. Esperem també que la tramuntana hagi fet passar prou ràpid el foc en alguns llocs per a que aquests arbres no estiguin morts del tot i puguin rebrotar.
Falta també que la iniciativa aquesta de replantar que esta sorgint a les xarxes socials sigui real i es faci amb especies autòctones i sota tutela profesional dels guardes forestals i agrupacions de defensa forestal.
Per desgràcia no és el primer foc que veig, cada X anys tenim alguna cosa o una altra i de petit vaig arribar a veure el foc a la porta de casa per això mateix sóc optimista en que s'acabarà recuperant la zona, però també sóc realista i sé que serà molt lent i sobretot dificultós pel moment econòmic en que vivim (avui he sentit que Catalunya també demanarà el rescat al govern central) suposo que les ajudes externes (militars, bombers francesos, bombers andorrans, equips d'altres comunitats autònomes) no tindran un cost exonòmic zero i s'haurà de pagar. Em sap també molt de greu pels que han perdut la vida, els que han resultat ferits, els que han perdut el mitjà de vida i/o els bens materials...
En fi, porto uns dies mig deprimit per tot plegat. Un foc en les pitjors condicions climatològiques, en les pitjors condicions econòmiques i que afectarà al mode de vida i al turisme de molta gent i sobretot perquè hi ha desaprensius que llencen les burilles (no estava prohibit fumar al cotxe?) i no són conscients del que poden causar (i si els avises encara et contesten amb males paraules). Dificil, molt dificil esclarir qui ha estat el o els culpables...
Daniel, si et pot servir de consol, vaig viure de molt a prop l'incendi del 1986, va estar d'unes dimensions bastant espectaculars també i lentament es va refer...aquesta zona es propensa per climatologia i per la flora als incendis però com dic em feia por que passes Terrades.
EliminaEm recordat amb uns amics un estiu que hi vàrem passar amb bici i vàrem tenir por, semblava que si respiréssim mes fort del compte tot podia començar a cremar...
Espero que trobin els culpables i ho paguin, un desastre així no poc quedar en el oblit...encara que com a culpables hi podríem posar també les retallades, no?
Un desastre humà i ecològic innecessari.
ResponEliminaSi fóssim més respectuosos i responsables!!
Amb la situació econòmica actual que vivim, penso amb la gent que ha perdut, la seva casa i el seu medi de viure. :(
I tant, totalment innecessari...espero que un cop passat no hagi estat en va i tothom prengui consciencia i responsabilitat un altre cop.
Eliminaem quedo amb aixo de que la terra cremada no es terra morta...
ResponEliminapotser perque soc empordanesa i es el que volia sentir o el que necesitava sentir
gracies
Aquesta es la idea, no és terra morta!!
EliminaAl llarg de la meva vida n'he vist uns quants i sempre torna a brotar el verd.
Ànims!!
Envio tb el meu suport a tots els afectats, i afirmar que la natura es capaç de tot. El meu profe d'universitat sempre deia que en el clima mediterrani de tant en tant s'ha de cremar, però poder ara n'hem fet un grà massa.
ResponEliminaBona entrada Pere,
Salut, Francesc
Hola Francesc,
EliminaSegurament el clima mediterrani es així..però no m'agradaria veure la nostra terra com la que tenim una mica mes avall que anys enrere també era fèrtil i frondosa i ara no n'és ni tant sols un record. Sota el meu punt de vista, la desertització va començar per la desforestació i els incendis ho varen completar.
Salut!
Hola Pere, Jo em trobava a Portbou, a la platja, quan vaig veure amb els meus ulls com el segon incendi de l'Empordà va començar. No m'ho podia creure. La carretera d'anar a França col.lapsada en els dos sentits i el foc que anava cobrant vida. I per més temor, una gasolinera a pocs metres del foc. Pensava que d'un moment o altre veuria aparèixer un helicòpter i que el malson per aquelles persones s'acabaria. No va ser així. Més tard vaig saber que els helicòpters no es podien enlairar pel fort vent que fèia i que bona part de la dotació de bombers que hauria d'atendre Portbou era apagant un incendi més gros al Pertús.
ResponEliminaQuan el vent va girar i les persones es varen veure el foc a sobre, vàrem veure que les persones començàven a baixar per on podien en direcció al mar. El meu germà, que pel matí havia anat d'excursió per la zona no va dubtar en anar-hi per indicar-los el camí. El vaig seguir. Ens vàrem aturar a on vàrem veure un gruix important de gent que baixava inventant-se el camí.
A tota aquesta gent els vàrem poder ajudar a trobar el millor camí. Hi havia cares de pànic que no oblidaré en molt de temps. Desgraciadament cap dels que erem allà vàrem recòrrer més distància. Si ho haguéssim fet, potser haguéssim evitat les dues morts que s'hi váren produir al saltar pel penyasegat buscant l'aigua per escapar de les flames que, en aquell moment, encara eren molt amunt ja que el vent bufava de mar cap a terra i el contenia a dalt la muntanya.
i això ho deixo escrit no per si algú es troba en una situació semblant. Que no s'ho miri des de la platja esperant que els bombers solucionin el problema. Tothom té el deure d'ajudar en situacions d'emergència, sigui quin sigui el petit grà de sorra que pugui oferir.
ResponEliminaOstres Ramon, el teu testimoni es esfereïdor...
EliminaLes casualitats de la vida de vegades ens fan viure situacions complexes i aquesta ho era, segur que hi haurà molta gent agraïda per el que vareu fer i heu de tenir la seguretat de que no es pot arribar a tot i tothom, de vegades el pànic es difícil de controlar...
Esperem que el que vareu fer sigui un bon exemple per situacions que millor que no es tornin a repetir mai.
Salut!
Bona nit Pere, Daniel i tota la resta...
ResponEliminaGràcies Pere per una entrada que dona, amb aquesta lluna càlida, la força i la esperança necessaria per sobreposar-se d'una catàstrofe tan horrible com estúpida.
Vull pensar que l'inconscient que va tirar la burilla te el cor encongit i... tot i que no li desitjo cap mal, si espero que aprengui i mai mes ho fagi, al igual que els que tb ho fan ho tinguin molt present. Vull creure que tot pasa per algo i serveix per algo...
Ben cert qu la terra cremada no es terra morta, pero que quedi molt present en la memoria de tots que els essers humans aixi com els pobres animalots que van fugir sense aconseguir res, no tornaran...
Q aquesta lluna fantàstica i les teves paraules Pere serveixin per influir bé en el comportament de tots i que la vida tingui força i molt de rosa...
petons
Bon dia Núria,
EliminaA mi també m'agradaria pensar-ho però crec que potser ni tant sols n'és conscient i ho continuarà fent... Alguns cops els he dit a gent que tirava les burilles el que podia passar i he tingut l'enfrontament per resposta...per això soc mes intransigent i en aquest cas "qui la fa, la paga..."
Segur que en uns anys aquest mantell negre es tornarà de color, sinó pensa en un país com Islàndia, la vida comença sobre els camps de lava...poc a poc però amb pas ferm :-)
Un petó.
Qué buena entrada Pere!!!
ResponEliminaLa verdad es que la situación vivida estos días en esa zona ha sido una verdadera pena! Buena dedicatoria y con una foto muy representativa de lo que puede dejar un incendio.
Me gusta ese punto de luz que has puesto con la luna, dando esperanza a tan devastadora llama. Un gran trabajo!!!
Saludos,
Iker
Hola Iker,
EliminaEsa era la idea fotograficamente hablando aunque estos dias por aquí lo mas importante era salvar lo máximo posible en vidas, arboles, animales. Lo que se nos venia encima era de unas proporciones descomunales y devasatadoras.
Por suerte y gracias la trabajo de mucha gente ya se calmó...
Un abrazo.
Bonita manera de apoyar a la gente de Alt Empordà, Pere. Una pena que se produzcan tantos incendios evitables, y más pena aún que se lleven vidas humanas.
ResponEliminaCierto Daniel, esa zona estava hermosa, desde 1986 no havia un incendio de estas proporciones...por suerte hoy ya está apagado y ya no causará mas terror.
EliminaUn abrazo!
Hola Pere, es esfereïdor, veure el que pot passar per la negligència d'un irresponsable que no entén (te poques neurones) les conseqüències dels seus actes. M'ha dura a partir d'ara als autors d'aquestes accions !!
ResponEliminaUna foto que il·lustra prou les conseqüències.....
(Em sona aquest lloc!)
Salut!!
Hola Josep, sembla que els hi estan posant setge al o als que ho han fet, espero que per aquesta vegada les autoritats tinguin sort i els enxampin.
EliminaJa et pot sonar ja, estaves a 2 metres quan la vaig fer :P
Salut!
Hola Pere.
ResponEliminaEm solidaritzo amb tu en aquest assumpte dels incendis. ací a València hem patit recentment un de majors dimensions, unes 40.000 hectàrees, una barbaritat. L'inconvenient és que sovint són intencionats.
Aprofito per dir-te que ja tinc una 5DII.
Gràcies per tot.
Salut.
Hola Vicenç,
EliminaSi ho sabia, ho vàrem seguir per TV fa unes setmanes...tot plegat una llàstima, no només no apreciem el que tenim sinó que ho malmetem...
Aquests eren intencionats segons les investigacions.
Home! Me'n alegro, he vist que aquests darrers dies havia molta activitat en el foro. Ara a gaudir-la.
Salut!
Hola Pere,
ResponEliminaun desastre que desgraciadamente cada vez se repite más. Personalmente a mi se me caía el alma a los pies viendo como en unos minutos se quemaba lo que ha tardado cientos de años en formarse. Pero como bien dices, "la tierra quemada no es tierra muerta", esperemos que dentro de unos años sólo sea un mal recuerdo.
un abrazo
Hola David,
EliminaEn este caso hablamos de unos 26 años desde el último gran incendio en la zona, aunque lo recuerdo perfectamente. Por desgracia no hay un botón para acortar ese tiempo y nos tocará ver ese siniestro paisaje durante unos años cada vez que pasemos par ahí.
Un abrazo.
El problema no és la terra cremada, és la terra "recremada". Quan una mateixa zona és crema vàries vegades en intervals menors de 15 anys pot arribar a ser terra morta. Els que saben del tema diuen que dins de poc sérem l'antesala del Sahara :-(
ResponEliminaCaldrà fotografiar-ho abans...
Per aquesta vegada, l'interval es de 26 anys...esperem que no es torni a repetir...
EliminaLa desertització es una de les amenaces mes importants que tenim i entre els focs com aquest i el canvi climàtic...malament ho tenim.
Salut!!