Vent del Nord

Sembla que al final ja ha arribat la tardor de veritat, aquests darrers dies hem tingut unes bones pluges per aquí, en alguns llocs han fet mal i em voldria solidaritzar amb els damnificats.

Aquest episodi de pluges que estem passant m'ha fet recordar els dies que vaig estar per Astúries i concretament aquest que em trobava al Playón de Bayas, on hi vaig arribar amb un sol espatarrant i en menys d'una hora va quedar com veieu en l'imatge.
És una escena una mica tètrica que intenta reflexar tot el que estava passant, tenia el cotxe a més d'un km sorra avall, estava plovent i la marea estava pujant, la resta ho deixo a la vostra imaginació...

I si, em vaig mullar bastant, tant de peus com de la resta del cos i no serà perquè no estava advertit i no anés preparat...quan vaig sortir de l'hotel, el propietari ja em va dir: "A ver donde te metes hoy, a partir del mediodia entra viento del norte "cargadito"...Cuidado!" i la va encertar...va estar molt millor que cap programa per smartphone d'aquests que estan tant de moda. :-)

Comentaris

  1. Ja m'estic quedant sense paraules d'elogi amb les teves fotos!
    Però igualment et dic que es una preciositat, molt ben captat l'ambient-
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquesta l'idea era intentar transmetre la foscor i potència de l'ambient Esther.
      Gràcies!
      Un petó.

      Elimina
  2. MOlt lograda... Si, el temps i les marees a Asturias son aixi com descrius.
    M'agrada el texte tant com la fotografía que reflexa el clima i transmet dramatisme i tb gust per esta gaudint la tormenta desde una balconera amb un bon cafe a les mans tras haver fet click click i estar ben satisfet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria, et puc assegurar que en aquell moment de gaudir poc, estava preocupat per no quedar envoltat per l'aigua que cada cop arribava amb més força...el cafè desprès...

      :-))

      Elimina
  3. Molt guapa Pere!!! va valer la pena mullarse, salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jonathan,
      Si, encara que de vegades portem les situacions molt al límit
      ;-)
      Ens veiem el 6!!

      Elimina
  4. Si, una imatge espectacular que reflexa el dramatisme i la força de la natura que de vegades oblidem.
    De fet, si sempre fessis cas al seny, no hauries pogut captar moltes fotografies sensacionals com has fet, entenc que és una temptació molt forta.
    Un peto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      El seny i altres coses "normals" queden enrere quan estàs en aquestes situacions, qui sap?? potser mai més hagut poder veure com es formava una tempesta així..
      Un petó.

      Elimina
  5. Realment es impactant aquesta imatge, m'encanta com has aconseguit transmetre el moment viscut, no hauria calgut el text per fer-se a l'idea del temps que et va sorprendre. Una curiositat, que es la línia clara del primer pla, es un raig de llum?.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Araceli,
      Suposo que la gent que no ha estat en aquesta platja no es pot fer a l'idea de lo lluny que està aquest racó del parking per on s'hi accedeix, la platja també és bastant plana per lo que quan puja la marea ho fa gairebé de cop.
      En totes les fotos que tinc d'aquella sessió hi surt la ratlla blanca al inici de cada onada, potser es escuma o simplement porqueria fruit de la mar moguda.
      Una abraçada!

      Elimina
  6. L'adjectiu aquesta vegada és "dramàtic" . Molt ben captat i transmès aquesta sensació de turmenta propera empesa pels forts vents del nord, tal com es veu a les ones que ens arriben ben bé fins al primer pla.M'agrada i l'has aconseguit perfectament , la sensació de foscor!
    M'agrada que treguis petits "grans tresors" que encara romanen tancats al teu ordinador. M'agrada molt! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho celebro Montse, has descrit molt be el que volia transmetre, així crec que em puc donar per satisfet.
      Gràcies!!
      Un petó.

      Elimina
  7. Una imatge impactant, m'agrada molt.
    Potser no he crescut més perquè no m'he mullat suficients vegades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs encara hi estàs a temps....aprofita aquests dies a veure si va be :-)
      Ens veiem!

      Elimina
  8. Doncs l'esforç va valer la pena.
    Té una atmosfera fantàstica.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Vicenç, va valer la pena per aquesta i motles altres que vaig poder fer en aquell instant...si de vegades penséssim una mica...només una mica...poques fotos d'aquesta mena tindríem. :-)
      Salut!

      Elimina
  9. Tétrica? Yo diría que terriblemente atractiva!!
    No sé porqué pero, cada vez me voy decantando más a este tipo de cielos que a los del atardecer típico de colores. Me parece que los nublados, oscuros,.. trasmiten más que los de colorines; aunque estos últimos también me siguen atrayendo mucho. Y a quién no?
    Un abrazo Pere!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Iker,
      Nosotros aquí de estos cielos tenemos pocos y los dias que andube por Asturias me encontre con mas de uno, son mas habituales y si tienes la suerte que llegan con "volumen" hay que aprovechar. A mi también me gustan pero tampoco es cuestión de haceles asco a los de colorines :-)
      Un abrazo!

      Elimina
  10. Ja to han dit tot !!...Està genial ..i si haig de dir quelcom es que jo hauría tallat la primera línia mes clara...mes que res per fer-ho més intrigant.... I no saber on s´ha posat el fotógraf !!..:-))

    T'agraden els limits eh ??

    Un petó Pere !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carmina!
      Sense la línia blanca que determina el començament de l'ona en tinc unes quantes però està be la teva proposta, si que crea tensió, veient unes i altres en el meu monitor m'he decantat per aquestes.
      Límits??? no que va .... :-))
      Un petó.

      Elimina
  11. Muy dramatica, tiene un ambiente brutal
    Saludos

    ResponElimina
  12. Hola Pere. Una molt bona foto ... i la remullada és la cirereta del pastís que a vegades necessitem per a valorar més una foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Ramon,
      Trobo que hi ha molta varietat de cireretes en la fotografia de natura però lo més difícil és poder-les transmetre al espectador i que pugui compartir-les en la distància.
      Salutacions!!

      Elimina
  13. Un cel terrorífic, aquests dies canviants són els que mes m'agraden a mi, amb remulladeta inclosa si cal.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Nosaltres aquí en tenim pocs d'aquesta mena, al Cantàbric en tenen gairebé l'exclusiva :-)
      Salut!!

      Elimina
  14. Has aconseguit una bona collita de finalistes a Montphoto on no es facil ficar el cap amb el nivell que hi ha. Enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Àngel, per mi ha estat una sorpresa i una satisfacció a la vegada, com molt be dius hi ha molt de nivell i noms.
      Salut!

      Elimina
  15. jajaja, el paio de l'hotel la va encertar i per això sempre que vaig a algun lloc m'agrada saber que en pensen els locals o del temps o de les marees (havent consultat les taules abans clar)...

    La foto és impecable tot i que no és de les que més m'agraden de tu trobo que li treus profit a totes les situaciosn i per això t'admiro sobretot per la capacitat de planificació que jo encara ara no he aprés a tenir. Per on surt la via láctea? O em deixen un smartphone d'aquests que ho pugui comprovar in situ o m'haig d'aclarir molt amb un ordinador i una bruixola.

    Salutacions company!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel,
      Sempre acostumo a preguntar a la gent del lloc, crec que saben més que qualsevol predicció científica.
      El tema de les planificacions ja l'hem tocat alguna vegada, si vas de viatge o disposes de poc temps, cal tenir-ho "una mica" sota control sinó el fracàs es inevitable.
      Salut!!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab