Llums crepusculars
El Posets és el segon cim més alt del Pirineu amb 3.375 m., és troba al nord de la província d'Osca i està enclavat dins el Parc Natural de Posets-Maladeta, el mateix en el que també hi ha l'Aneto.
En la meva darrera estada al Pirineu em vaig fixar com a objectiu fer-li una bona captura amb una llum especial.
Tenia la localització exacta per l'enquadrament que volia fer, oposat mili-mètricament a la posta de sol amb el desig que les darreres llums pintessin amb tons taronges els cims més alts, tot controlat?? NO!
Com és pot controlar la natura i menys en un lloc com aquest??
El Senyor Murphy i la seva famosa llei varen fer acte de presència i els darrers rajos de sol no varen encendre els cims, un sentiment de frustració es va apoderar de mi i just en aquell moment em vaig adonar del fred que feia allà dalt...el sol feia una estona que havia deixat d'escalfar i prou feines hi havia llum.
Anava per recollir l'equip però em va sobtar com la neu anava acumulant llum, cada cop la veia més blanca?? o era el cel més fosc??
Va ser un petit instant en que els núvols que s'havien posat davant del sol i a la meva esquena varen deixar passar la darrera llum diürna i el Cinturó de Venus va apereixer de sobte per sobre el massis de Eriste, varen ser instants feixucs, tornar a preparar el trípode, muntar el tele, medir i... si vaig poder fer aquesta foto de la neu contrastada amb la part inferior del cinturó, la que coneixem com la nit i el resultat em va agradar i em va fer tornar el somriure, no tenia la foto que havia previst i desitjat però tenia una foto que m'agradava i amb llum especial...
En la meva darrera estada al Pirineu em vaig fixar com a objectiu fer-li una bona captura amb una llum especial.
Tenia la localització exacta per l'enquadrament que volia fer, oposat mili-mètricament a la posta de sol amb el desig que les darreres llums pintessin amb tons taronges els cims més alts, tot controlat?? NO!
Com és pot controlar la natura i menys en un lloc com aquest??
El Senyor Murphy i la seva famosa llei varen fer acte de presència i els darrers rajos de sol no varen encendre els cims, un sentiment de frustració es va apoderar de mi i just en aquell moment em vaig adonar del fred que feia allà dalt...el sol feia una estona que havia deixat d'escalfar i prou feines hi havia llum.
Anava per recollir l'equip però em va sobtar com la neu anava acumulant llum, cada cop la veia més blanca?? o era el cel més fosc??
Molt bona Pere, sempre traient el millor de cada lloc i situació, una salutació.
ResponEliminaHola Jonathan,
EliminaD'això és tracta...sempre intentant estar allà per si passa el que busquem i tenir la sort i la capacitat de canviar de punt de mira en el darrer moment :-)
Salut!!
Xula Pere !! Ja saps si la natura no fos incontrolable, la feina de fer fotos no seria tan bonica, igual és millor la que has fet, que la que volies fer...je,je.
ResponEliminasalut, Francesc
Hola Francesc,
EliminaDesprès de que s'em passes la decepció i repassant-la a l'habitació em vaig adonar que les dos o tres que vaig poder fer d'aquest massis amb el Cinturó de Venus no estaven tant malament jajaja.
Salut!!
L'altre no se com quedaria, però aquesta te una llum molt maca i el detall del núvols recollin el cim es un gra que. Visca la natura i el seu estat incontrlabe. Salut
ResponEliminaHola Josep lluís, l'idea amb que hi vaig anar era per tenir un cel amb un color bastant diferent i uns 30 minuts abans tot feia pensar que havia encertat però no va estar així i vaig tenir que fer servir el pla B ;-)
EliminaSalut!
Ep, Pere!
ResponEliminaNo sempre s'obte el que es desitja però això nho té perquè ser negatiu. En aquest sentit et vas endur una altra foto que també et va resultar molt grata.
Lo fomut es que haguessis tornat sense cap foto per la climatologia o el que sigui. Per molt que volguem fer un seguiment acurat de les condicions que ens podem trobar (evidentment, control impossible) no sempre surt com está previst per a bé i en molts casos (% elevat) per a no tant bé per al fotògraf).
Salut!
Hola Dani,
EliminaPer uns instants em varen venir ganes d'anar a menjar quelcom calent a la vora del foc, mirant a l'oest tot era ple de núvols gruixuts i no tenia pinta de que s'obris però quelcom em va fer quedar i vaig poder aprofitar la tarda :-)
Quan estàs lluny toca molt els nassos no tenir bones llums o tant sol llums i marxar de buit, aquesta vegada considero que si vaig tenir sort dintre de tot.
Salut!
Osti, Pere, jo pensava que a més de tindre tot controlat tenies sempre molta potra amb la llum... Quin desengany!
ResponEliminaBona imatge ;-)
Hola Pepet,
EliminaJajaja, esperem que la "potra" no ens abandoni d'aquí unes setmanes... :P
Ara ja em conformaria amb "mala sort" com la d'aquella tarda.
Salut!
Tant control a vegades em va por ;-). Me n'alegro molt que la natura se't descontrolés i t'obligués a seguir-li els passos, enlloc de seguir-te'ls ella a tu!!!! :-) Les llums i la imatge, esplèndides!
ResponEliminaHola Montse,
EliminaUna cosa es anar a la Fageda o a Lloret i l'altra estar perdut en mig del Pirineu, crec que és obligat tenir un mínim de previsió sinó pot ser molt dur i molt frustrant i sobretot per poder decidir entre foto o torrada a la vora del foc ;-)
Un petó.
Molt maca.
ResponEliminaT'ha quedat molt bé amb aquests núvols.
Salut.
Hola Vicenç,
EliminaSi, els núvols varen ser el complement perfecte a les llums.
Salut!
Esa luz rosacea, consecuencia del cinturón, es una de las luces que más me atrae. Puedo decir que, incluso hay veces que me resulta más atractiva que la luz naranja que se incrusta contra los picos.
ResponEliminaAdemás, en este caso, y teniendo como parte de los elementos a la nieve, creo que esa luz fría acompaña perfectamente a la toma.
Aunque no fue lo que esperabas, te trajiste una buena foto; y también la excusa para volver a por lo que no pudiste hacer ;-)
Un abrazo Pere!
Hola Iker,
EliminaTienes razón, lo que al principio fué desilusión lo converti en ilusión y no terminé la sesión en ese momento, a mi también me gustan mucho los tonos que nos regala cada dia la entrada/salida de la noche :-)
Un abrazo!
La foto con la luz especial del anochecer ya la tienes. La próxima vez seguro que llegará la luz que encienda los picos. Y si no ya te inventarás algo para sacar un fotón de los tuyos. Un abrazo
ResponEliminaHola Daniel,
EliminaPor lo menos ten por seguro que lo voy a intentar, la verdad que el hecho de estar ahí, sobre los 2.500 metros, casi de noche, con cerca de -10º ya te llena y te hace sentir "vivo", si encima te traes alguna foto ya es el colmo :-)
Un abrazo Campeón!
Tal com ho expliques encara em fas delir més per poder estar allà dalt!
ResponEliminaÉs una imatge molt maca i la llum íntima i encisadora.
un petó Pere
Hola Mercè,
EliminaM'agrada com has descrit la llum, intima, potser si és la paraula exacta per definir el moment.
Jo també friso per tornar-hi a estar :-)
Un petó.
He entrat per aci al vore't pel blog de vipuchol, m'han agradat molt els teus treballs, si no te pareix mal anire passant a donar una ullada, esta ultima m'agrada perque transmet perfectament l'atmosfera del lloc i la magnitut del massiç montanyos, els blaus tenen un to estrany, pero no em desagrada.
ResponEliminaSalutacions
Hola josé Luis,
EliminaEts benvingut al bloc i agriré les teves futures visites.
Els blaus no son exactament blaus, es la part de sota del Cinturó de Venus i te el color del començament de la nit, entre blau i magenta, crec que s'apropa molt a la realitat del moment :-)
Salut!
Coi Pere no siguis acaparador amb la llum... hehehehe doncs a mi la linea de la boirina m'agrada...
ResponEliminaHola Sr. Garriga!
EliminaNo dubtava que t'agrada la boira o la boirina, darrerament hi estàs en comunió...
;-)
Pere potser la llum no va ser tant especial com hauries desitjat, però aquells nuvolets li donen un toc màgic.
ResponEliminaSalut!!
Hola Jordi,
EliminaNo va estar la desitjada però no em queixo amb la que vaig tenir, varen ser una colla de dies amb llums ben especials.
Ja m'agradaria que en una propera sortida al Pirineu tingués sortides/postes com aquelles :-)
Salut!!
Volia fer un comentari "al cantó fosc",,,(m'agrada aquest nom ) ;-)) pero millor aqui !
ResponEliminaA mi m'agradat la llum que hi ha a la neu.
Ja veus de vegades pensem que ho tenim tot controlat i lligat ! y zas !....però pots estar content amb el resultat i content de no tindre mandra. :-))
Un petó.
Carmina
Hola Carmina!!
EliminaMillor aquí jeje... el cantó fosc només per "aparador" :-)
Això és lo bo de la fotografia de natura, sempre hi ha aquell component que et sorprèn i no has pogut controlar, llavors el millor és adaptar-te al que hi ha i aquest cop "hi havia" :-)
Un petó.