Els Guardians del Sol
Si hi ha un lloc que per si sol val un viatge a Madagascar, aquest és l'avinguda dels Baobabs, a uns kilòmetres de Morondava, la ciutat més gran de l'oest de Madagascar.
Estar-hi a la posta de sol és un privilegi, jo ho qualificaria sens cap mena de dubte d'un dels espectacles naturals que "s'han de veure" alguna vegada a la vida.
La pols vermella en suspensió combinada amb la llum baixa i càlida de la posta fa que tot es torni de un color taronja intens difícil de veure en un altre lloc, les siluetes tant característiques dels arbres fan la resta.
En la foto d'avui hi he volgut incloure una figura humana, perquè els que no hi hagueu estat encara, tingueu una idea clara de la immensitat que tenen els baobabs en aquest lloc. El moment no és tant extrem com en altres fotografies que he mostrat, d'aquí que hi hagi part del cel de color blau, intents i net, que contrasta amb el taronja de la llum de posta, un bon exemple de colors complementaris en una escena de natura.
Podem discutir sobre l'enquadrament, els colors, el processat i altres temes però per mi aquesta foto, per sobre de tot, explica una historia...te l'imagines?
Estar-hi a la posta de sol és un privilegi, jo ho qualificaria sens cap mena de dubte d'un dels espectacles naturals que "s'han de veure" alguna vegada a la vida.
La pols vermella en suspensió combinada amb la llum baixa i càlida de la posta fa que tot es torni de un color taronja intens difícil de veure en un altre lloc, les siluetes tant característiques dels arbres fan la resta.
En la foto d'avui hi he volgut incloure una figura humana, perquè els que no hi hagueu estat encara, tingueu una idea clara de la immensitat que tenen els baobabs en aquest lloc. El moment no és tant extrem com en altres fotografies que he mostrat, d'aquí que hi hagi part del cel de color blau, intents i net, que contrasta amb el taronja de la llum de posta, un bon exemple de colors complementaris en una escena de natura.
Podem discutir sobre l'enquadrament, els colors, el processat i altres temes però per mi aquesta foto, per sobre de tot, explica una historia...te l'imagines?
Hola Pere, mi opinión personal es que en fotografías como esta no toca discutir de aspectos técnicos. Se sostienen por sí solas con el momento que transmiten. Deber ser increible ver un atardecer con unos colores tan especiales realzado por la presencia de esos gigantes. Vaya sitios a los que viajas!
ResponEliminaHola Fran,
EliminaPara mi lo fue, un atardecer/noche increible, aunque me hubiera gustado mas aun coincidir allí con la luna nueva en vez de la llena ;-)
Este es un buen destino, sin lugar a dudas.
Un saludo.
Un encert inclou-re la silueta humana... Molt bona!
ResponEliminaHola Esteve, la tinc sense i no és la mateixa foto...he mostrat aquesta perquè em transmet més...
EliminaVagi colors que vas tenir.
ResponEliminaM'has fet ganes d'anar-hi algun dia.
Una meravella.
Salutacions.
hola Vicenç,
EliminaColor si i sense cap núvol...es troben a faltar? ;-)
Salut!
Aspectes tècnics? No cal. La petitesa humana al costat de la natura ho diu tot.
ResponEliminaAquesta era la meva idea Ramon ;-)
EliminaSalut!
Un lloc pendent d'anar-hi, excel.lent Pere!!!
ResponEliminaHola Francesc, segur que t'agradarà si hi vas algun dia, es molt diferent de tot lo conegut.
EliminaSalut!
No sóc molt partidari de ficar humans al paisatge excepte en els casos en que aporten algun plus a la imatge. I aquest és un d'aquests casos. A més, la seva situació és perfecta!
ResponEliminaJo tampoc ho faig per costum Oriol però l'ocasió ho demanava i crec que és indispensable per dimensionar els baobabs, uns dels més grans de l'avenguda.
EliminaSalut!
A reu hi han meravelles, s'ha de tenir ulls per apreciar.les.
ResponEliminaGràcies per compartir el que veuen els teus ulls a través de la teva càmera.
Un petó.
Tens tota la raó Esther, a tot arreu i moltes vegades al costat de casa ;-)
EliminaUn petó.
Molt maca Pere. En el pròxim viatje m'amagues a la teva maleta i em treus en moments com aquest.
ResponEliminaAixò està fet Gorka però penso que t'hagués agradat la resta també ;-)
EliminaSalut!
Coincideixo amb la resta. La petita figura humana fa que el paisatge resulti imponent!
ResponEliminaTots els arbres tenen quelcom d´especial, però aquests, a més, envoltats de tant misteri...
Un altre destí per afegir a la llista....
Doncs si que tenen quelcom especial, sobretot de nit, semblen gegants. Per mi era un somni de petit fer realitat i tinc ganes de veure'ls amb les branques ben florides...algun dia Marta, algun dia... :-)
EliminaSí que estan guapos aquests gegants, sí...
ResponEliminaJo no trobe a faltar cap núvol, el degradat de color del cel em sembla deliciós.
Salut!
Hola Pepet, penso que fins i tot els núvols haguessin tret protagonisme als "gegants", a mi m'agrada així.
EliminaSalut!!
Coincideixo amb la resta. La figura humana aquí dona encara més grandesa als gegants!
ResponEliminaI al planeta del petit príncep hi havia unes llavors terribles... eren les llavors de baobabs. EL terra del planeta n'estava infestat. I d'un baobab, si no hi ets a temps, ja no te'n pots desfer mai més.
Imagino que és el que e passa a tu...que ja no et desfaràs d'ells mai més! :-)
Ptons...la imatge preciosa!
Si Montse, és el que em passa... em vaig quedar amb les ganes de veure'ls totalment a les fosques, sense lluna...pot ser l'objectiu d'un proper viatge, qui sap??
EliminaUn petó.
Es una gozada ver fotos así, tan bonitas y tan completas!
ResponEliminaTanto la composición como el momento son especiales y hacen que te sientas en Madagascar, mirando tú mismo a esos Baobabs y el paseo de ese humano, enano en la naturaleza.
Hola Iker,
EliminaCelebro que te guste, hace semanas que la tengo de fondo de escritorio ;-)
Aunque creo que en ese sitio cada amanecer/atardecer es especial, te lo prometo.
Un abrazo!
Quins gegants, sempre buscant núvols, en aquest cal no calen, un cel preciós.
ResponEliminaSalut!
Hola Jordi, la personalitat d'aquests arbres es tal que no fa falta gaire més per tenir una foto "rodona" i el cel a la posta és una delícia de veure'l en directe ;-)
EliminaSalut!!