Mar de fons

Segona entrada de la recent l'escapada a Gran Canària.
Dedicada exclusivament a les ones i al Daniel Montero, el responsable de que hi dediquéssim tot un dia en contra del excepticisme que teníem per fotografiar aquest tema, sobretot jo.
Aquell dia vaig aprendre que vol dir "Mar de fons" i creieu-me que no ho oblidaré mai doncs la sensació que experimentes quan veus el mar planer, tranquil i de cop i del no res, s'aixeca una ona de 7-8 metres o més, que xoca amb força contra les roques i arrossega tot lo que troba, es indescriptible, al menys amb paraules i difícil d'entendre si no ho has viscut mai.
Aquestes ones gegants no és formen allà, venen de molt lluny (aquell dia i segons en Daniel, venien de Galícia) i pocs metres abans de topar amb la costa s'aixequen agafant formes i colors impressionats i es coneix com a mar de fons.
Va estar muntar el 70-200mm i començar a disparar, durant la jornada vàrem estar en quatre localitzacions escollides per ell i la veritat és que no en va fallar cap.
Hi va haver una estona que eren tant impressionants i tant grans que era difícil captar-ne tota la seva magnitud, llavors em vaig dedicar a fotografiar el Daniel i el Pere mentre ells estaven abduïts per la força del mar.
Aquí es pot veure un moment en que el Daniel animava la ona a aixecar-se ben amunt acompanyant-la amb els seus braços, com si del director de una orquestra es tractés.
Va estar una estona de contemplació, de pau i solitud davant aquell fenomen natural, per un moment em vaig girar i vaig veure l'Arturo Lasso que feia gairebé el mateix que jo.
No sabíem ni la hora i ni el lloc on ens trobàvem, només estàvem en connexió amb les ones, intentant no perdre la més potent, la més alta, la que feia més soroll...
Les càmeres treien fum i les targes de memòria s'omplien vertiginosament al ritme de ràfega...
...fins que la llum s'anava fen més càlida i més suau, dificultant-nos cada cop més el poder capturar aquelles cortines d'aigua tant magnifiques. En pocs moments el sol es va amagar i ens va deixar sense la llum necessària per poder continuar, s'havia acabat una jornada entera dedicada a fotografiar ones, una jornada que no oblidaré mai.
Com a darrera anècdota dir que nosaltres si ens vàrem oblidar d'una cosa: el dinar, era ja fosc i no havíem menjat més que un plàtan i un parell de galetes que havien sobrat del esmorzar però la veritat és que en cap moment vàrem tenir gana, l'emoció i la magnitud del espectacle que teníem davant va superar-ho tot, gana inclosa :-)

Comentaris

  1. Cambia un poco al mediteraneo, no? Hay que tener cuidado con ese mar y con la pleamar tambien! Me alegro que te lo pasaras bien!

    Saudos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gonzo, si cambia si...y como!!
      Vivi una galerna en Gaztelugache pero quizas lo encontre normal en medio de la tormenta pero estas salian de la nada ;-)
      Saludos.

      Elimina
  2. deu ser espectacular!! no m'extranya que superés la gana i tot! jejeje!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de les emocions i la gana...no és la primera vegada...serà na senyal??
      ^^
      Salut!

      Elimina
  3. Ai! la nostra bassa Mediterrània, sense onades, sense mareas...
    Ja et veig gaudint aquí :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I de valent!!
      Les hores varen passar sense dilació a ritme de ràfega també ;-)
      Salut!

      Elimina
  4. Lo millor de tot el que expliques és la sensació de satisfacció per l'estona passada i l'emoció que us va absorbir doncs ni us vau enrecordar de menjar.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Daniel, la conexió amb la natura en aquell moment va estar total, no sabia ni el lloc ni la hora en cap moment. :-)
      Salut!

      Elimina
  5. Aquesta segona foto expresa el vostre moment viscut.
    Quins cops de mar!
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imaginat que està feta amb el tele...amb l'angular hagués estat encara més impressionant com a document però no fotogràficament.
      Un petó.

      Elimina
  6. La segona imatge em recorda la pel·licula Fantasia, on en Micky Mouse fa de director d'oquestra dirigint les onades d'un mar enfurismat com el que ens mostres.
    Espectacular!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Mª, aquesta és una bona comparació.
      El Daniel que aixeca els braços viu allà i gaudeix espectacles similars sovint...però no és va poder resistir...eren moments totals.
      Salut!

      Elimina
  7. I jo que aquest estiu vaig disfrutar d'onades gegants al Cantàbric, ja veig que no eren res comparades amb aquestes.
    M'agrada la primera i l'última.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, jo no havia vist res igual i menys amb el mar "calmat". Si he vist el Cantàbric enfurismat però la sensació era menor que aquí ;-)
      Salut!

      Elimina
  8. HOLA

    LA MAR QUAND ES CABREIJA NO LA PARA NI D...

    SALUT
    JOAN

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      Tens raó però si no veus que està cabrejada encara és més perillosa ;-)
      Salut!

      Elimina
  9. Lo pasasteis bien en Gran Canaria!. Un post muy ameno. Nunca hubiera imaginado que una ola pudiera formarse en Galicia y romper en Gran Canaria. Estas cosas me hacen reflexionar sobre la magnitud de las fuerzas de la naturaleza.

    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fran,
      Cuando Daniel nos lo contaba yo tampoco daba crédito, son fenomenos que se nos escapan a los de tierra adentro o por lo menos a mi pero que no te dejan indiferente cuando tienes la suerte de verlos.
      Saludos.

      Elimina
  10. Pues para lo poco convencido que ibas, menudas fotitos que te trajiste, no?!

    ResponElimina
  11. Hola Pere he arribat aquí per casualitat i m'agrada molt el que he vist, així que em quedo, amb el teu permís.
    Igualment t'invito a participar en el meu blog que espero t'agradi.

    http://canditoledofotografia.blogspot.com.es/

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Candi,
      Benvinguda al bloc, el tipus de fotografia que fem es bastant diferent però d'això és tracta de gaudir del que a un/una li agrada.
      Salut!

      Elimina
  12. Pere quan tornis avisa'm, i jo tiro una pedreta a Galicia per a que es formi l'onada allà.
    Mardedeu senyor quines fotografies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja, no crec que passi per Gibraltar....diuen que no hi ha prou fondaria 8^)
      :-))

      Elimina
    2. Buenu, jo m'oferia a anar a Galicia...

      Elimina
    3. Ahhh!!! Fet doncs!!! (Però tindrem que buscar qui ho subvencioni...)

      Elimina
  13. És un plaer gaudir de les imatges i llegir la teva explicació de l'experiència!
    un petó Pere

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab