L'Illa del Tresor

De cada viatge sempre et queda un lloc que t'impacta més que els altres, un lloc que et sorprèn i que no et deixa indiferent, un lloc amb una màgia especial que t'hi fa tornar. Aquest cop, el lloc ha estat l'illa de Senja, un descobriment, una alegria i un paradís natural, com pocs queden als nostres dies.
El que en un principi era un pla B en la planificació del nostre viatge, per mi es va convertir en un dels objectius principals i és que ja el primer dia que hi vaig estar em va deixar bocabadat.
He posat les fotos per l'ordre que et vas trobant els llocs, corresponen a dos dies diferents en que la climatologia va ser tot un contrast.
El nostre objectiu eren les "dents del Diable" però només sortir del túnel que travessa les muntanyes et trobes Bergsfjorden, un fiord recollit de les fortes onades del mar de Noruega, com és coneix aquella zona del Atlàntic, que ens rep amb un bona nevada, encara que a la part baixa del fiord el temps és ben diferent, cels blaus i reflexes emmirallats, si mireu la primera foto en gran, podreu apreciar bastant be la nevada que estava caient.
Bergsfjorden
Un cop vàrem baixar a nivell de mar i tot resseguint l'abrupta costa, el lloc ens regala uns paisatges de somni, reforçats per la fina boirina i la baixada de la marea, deixant al descobert roques adornades amb neu verge, donant contrast i força a les nostres fotos.
Bergsfjorden
Una de les curiositats de les "baixes polars" es que en pocs minuts pots passar d'una forta nevada a moments de calma amb el paisatge banyat per el sol baix i daurat, com en aquesta següent foto, feta des del mateix lloc que l'anterior però en direcció contraria. Però el més interessant i sorprenent d'una baixa polar és que pot deixar en ridícul qualsevol predicció meteorològica.
Bergsfjorden
Uns quants kilòmetres més endavant, arribem al nostre destí prefixat, el mirador de Okshornan (Dents del Diable) on el primer dia tenim de tot, cels coberts, baixa polar, forta nevada, vents i onatge considerable, molt de fred i unes fotos increïbles  amb totes les roques plenes de polsim de neu, semblava que estàvem propers al Cap de la Fi del Mon.
Steinfjorden
I al segon dia, cels blaus, una temperatura bastant agradable (-6º), absència de vent i un cert grau de color durant els moments previs a la posta de sol que em varen permetre completar el meu arxiu amb unes fotos totalment diferents de les del dia anterior, no semblava el mateix lloc.
Les Dents del Diable són aquestes muntanyes de més de 700 metres que arranquen directament des del fons del mar i que quan queden contrastades amb un bon cel semblen els ullals d'una bestia.
Okshornan
Per totes aquestes raons, sumades a les 9 hores que vàrem tenir que conduir cada dia per gaudir aquest lloc, puc dir, sense por a equivocar-me que per mi, Senja va ser la nostra Illa del Tresor.

Amb aquesta entrada he arribat a les 100.000 visites, una fita que quan vaig començar amb el bloc mai hagués cregut possible, doncs em mirava alguns blocs amb 10.000 visites i pensava que allò, per un bloc escrit íntegrament en català era una xifra molt considerable, així que us agraeixo a tots els que ho heu fet possible i tots els que amb les vostres visites i comentaris em doneu la força per tirar endavant dia darrera dia.
Gràcies!!

Comentaris

  1. Jo en comptes de dents del diable, diria les dents de l'enveja...
    Com que conec el pais, et puc dir que el descrius exactament com jo l'imaginava i com el vaig coneixer, encara que no conec el lloc en concret.
    De totes les que presentes per mi l'ultima es magnifica, doncs una mica de color li dona molta vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Esteve,
      Per això hi vàrem tornar un segon dia, per el color, ara entre tu i jo, em quedo amb les de sense color del primer dia que son les que realment transmeten el que vàrem viure...i patir ;-)
      Salut!

      Elimina
  2. No tenia cap dubte de que no m'equivocava.:-) em deies que no hi hauria segon plat ( potser d'aurores, no)però sens dubte "el chef" tenia alternatives per oferir :-)
    Els tres indrets son espectaculars i les imatges magnífiques!!!
    Una abraçada!


    ResponElimina
    Respostes
    1. Les aurores vaen estar esquives en les bones localitzacions i per el mal temps, alguna cosa es va fer però al paisatge li tenia moltes ganes i a aquest lloc encara més. Celebro que t'agradin.
      Un petó.

      Elimina
  3. Molt bones.
    No son de aurores, pero son molt boniques.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vicenç, encara que poques hores, la llum de dia a aquelles latituds és magnifica i cal aprofitar-la.
      Salut!

      Elimina
  4. Pere, opino igual que l'Esteve, el nom de les dents de l'enveja li queda perfecte.
    Les dues últimes m'agraden molt, veig que comença el festival!
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Jordi, el "festival" va ser allà...tot i que quan hi ets sols demanar més i més però quan tornes t'adones de la sort que has tingut, dies dolents com el que vàrem tenir aquí el primer dia no es troben ni per encàrrec. ;-)
      Salut!

      Elimina
  5. Ohh!! la primera m’agrada’t, es com estar allà mirant com neva i apreciant el vent...però des de casa i tapadeta amb la manteta. T'ha guai!
    Fora bromes., es un lloc preciós i heu de agrair haver tingut l'oportunitat de veure'l i viure'l de tots colors, que no sempre es pot!
    A mi també m'agraden les dues últimes.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs la sensació d'aguantar la nevada i veure aquesta meravella no te preu, ni estant allà t'ho arribaves a creure ;-)
      Les dos últimes son del lloc que ja teníem prefixat però qualsevol racó de l'illa val molt la pena.
      Un petó.

      Elimina
  6. ara les meves dents són més grans que aquestes del diable

    ResponElimina
  7. Una historia viscuda prou interessant i inoblidable ....ho descrius tant be que sembla que hi hagi anat !!...:-)

    M'agraden totes ...però la tercera em far sentir coses !

    La última ...aquests "queixals" amb un toc de color..també m'agraden !

    Un peto de benvinguda Pere!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carmina,
      Millor anar-hi en persona, t'ho recomano!!
      Bona tria, la tercera va ser la "visió" que ens va fer parar a fer fotos en aquella platja ;-)
      Gràcies!!
      Un petó.

      Elimina
  8. Has descrit molt bé en el text com ho vàrem viure. Un lloc que no ens va deixar indiferents a ningú. Recorde quan vàrem plegar i ens vàrem adonar que portavem 4 hores seguides fent fotos en aquell lloc :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aquí unes setmanes/mesos ens adonarem del viatge que vàrem tenir, tot i que en alguns moments semblava que tothom volia més del que la natura ens donava ;-)

      Elimina
  9. Tremendo sitio Pere. Me encantan la primera y cuarta, transmiten muy bien ese ambiente gelido.
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xose, a mi la cuarta es la que me recuerda mas el frio pasado, quizas porque ese dia fué unos de los frios frios jeje.
      Saludos.

      Elimina
  10. HOLA PERE

    LA TARGETA DEU TREURA FUM...EN UN LLOC COM AQUET...

    AQUI NO I A FOTO DOLENTA... M'AGRADA L'ESPAI

    SALUT
    JOAN

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      Amb aquelles temperatures era impossible que treies fum jeje ara un bon fart de prémer el botó si que ho vàrem fer ;-)
      Salut!

      Elimina
  11. Menys mal que encara queden racons verges com aquest , i gent com tu que ens els pot ensenyar, vivim en un món fantàstic que molts desconeixen i cal una tasca com la teva per mostrar-ho, la resposta la tens en aquestes més de 100000 visites que tens, enhorabona i endavant!
    Bona feina!
    A mi m'agrada molt la quarta ! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fran,
      En queden i segurament molts, també cada cop costa més trobar-ne però quan ho fas t'emportes unes sorpreses molt gratificants.
      Gràcies!!!

      Elimina
  12. Enhorabona per les 100000 visites, no està gens mal. Jo hi vaig entrant encara que comenti poc (alguna vegada ho faig a FN). Crec que alguna vegada coincidirem pels "meus dominis" perquè vens i tenim algun conegut en comú. Salut i a per altres 100000 visites més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Chabier,
      Jo també vaig xafardejant el teu bloc, ja té mèrit escriure en aranès!!
      Estem condemnats a coincidir, tenim bastants coneguts en comú i ens atrauen els mateixos llocs... (La Bassa, Pineta, Barrosa, etc... ) ;-)
      Gràcies!!
      Salut!

      Elimina
    2. He he, no escric en aranès, ho faig en aragonès, que encara té més mèrit perque no està considerada llengua oficial. A veure quan ens coneixem.

      Elimina
    3. Aragonès?? Bufa!!
      No n'havia sentit a parlar mai, això si que te mèrit.
      No sé quan però segur que ho fem ;-)

      Elimina
  13. Un viaje muy bien aprovechado Pere. Me gustan todas las fotos pero la primera y la última especialmente.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fran, este viaje destruye la teoria que segundas partes nunca fueron buenas ;-)
      Gracias!

      Elimina
    2. Ja ja ja, ¡que grande! en ese caso te veo haciendo un tercer viaje ;-)

      Elimina
    3. Mmnnn, dificil...pero no lo descarto ;-)

      Elimina
  14. La isla del tesoro, y que has sabido abrir la caja de caudales, perraco!!!!

    Menuda serie que te trajiste en el saco!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Iker,
      Por lo menos lo intenté, la impresión después de meterte en un tunel entre montañas nevadas y ver esto es importante y quiza te nubla un poco el pensamiento. ;-)
      Saludos.

      Elimina
  15. M'he quedat sense paraules Pere, quin luxe de imatges, m'agraden molt.
    Felicitats per l'entrada i també per les 100.000 visites!
    Gràcies a tu per compartir aquesta bellesa i les explicacions que les enriqueixen.
    un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè, celebro que t'agradin, per mi aquest va ser "el lloc" del viatge, una sorpresa, una alegria i un no poder para de veure llocs impressionants.
      Gràcies per la visita.
      Un petó.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab