Em passo els dies esperant la nit.

Una de les fons d'inspiració que m'han motivat des de sempre, ha estat la cançó de Sopa de Cabra "Camins" i sobretot l'estrofa que diu:
"Camins vora les estrelles, 
Camins que ara no hi son"
però com que aquesta cançó i aquest grup ja han estat protagonistes altres vegades, aquest cop vaig optar per "Boig per Tu" de Sau i la seva estrofa:
"em passo els dies
esperant la nit."

Era una nit freda de gener, havia anat amb la meva filla a esperar l'arribada de les Quadràntides al Pirineu gironí però... tenia el lloc, tenia la nit, tenia paciència i tenia bona companyia, que més es podia demanar??
Si, heu encertat!! La pluja d'estels!!
Doncs no, aquella nit no en vàrem veure desfilar ni una però encara que el termòmetre del cotxe marcava uns -12º graus i que la més elemental lògica aconselles girar cua i anar cap a casa a la vora del foc, ens vàrem dedicar a fer proves sota un sostre estrellat dels més bonics que és poden veure.
Com a detalls tècnics a destacar us puc dir que la sessió va estar feta amb la 5D mark II i el 16-35mm f/2.8 L de Canon, que em va decebre bastant per el seu desenfoc i l'aberració de coma tremenda que tenia en les cantonades i que encertadament vaig canviar per el Samyang 14mm f/2.8 que utilitzo ara i que tantes satisfaccions m'ha donat.

Els paràmetres son 30 segons, f/2.8, ISO 6.400, un toc de flash a 1/64 per il·luminar la meva filla i el  WB manual per compensar la llum blava de l'esfera lluminosa.
Ubicació: Camprodon, Girona, Espanya

Comentaris

  1. Garbí247 d’abril del 2013, a les 9:06

    senzillament fantàstica, molta gent hauria d'aprendre que en aquesta vida no tot es fa amb photoshop, hi han coses que encara es poden fer amb treball de camp

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler7 d’abril del 2013, a les 15:59

      Bones Joan, comparteixo el teu pensament però aquest mon és tant gran que hi ha lloc per tots ;-)
      Salut!

      Elimina
  2. Jose Fernandez7 d’abril del 2013, a les 10:02

    Que buena Pere, vaya cantidad de detalle celeste que has captado, empezando por la M31. Me gusta mucho ese juego de luces, es muy original. Felicidades por el resultado, un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler7 d’abril del 2013, a les 15:59

      Hola José, celebro que la hayas apreciado ;-)
      Gracias!
      Un abrazo

      Elimina
  3. Joan Masdeu7 d’abril del 2013, a les 11:17

    Aquests moments no tenen preu....

    ResponElimina
  4. Eduard Marquès7 d’abril del 2013, a les 11:43

    Magnífic resultat d'aquest VL hivernal. Cada cop que veig l'ús d'aquests isos tan elevats i el resultat que s'obté, en venen unes ganes bojes de fer la carta als reis :-).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler7 d’abril del 2013, a les 16:01

      Bones Eduard, ara mateix hi han bones oportunitats al mercat de segona ma, la MKII no és comporta gens malament, t'ho asseguro ;-)

      Elimina
  5. Balaphoto7 d’abril del 2013, a les 20:29

    Fantàstica Pere!! Salut!!

    ResponElimina
  6. Esther Bahi f o t o g r a f i a7 d’abril del 2013, a les 23:31

    Molt bona companyia, bona temperatura :), bona música i sota els estels...Quina bona nit!
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler8 d’abril del 2013, a les 7:25

      Son nits on t'oblides de tot i intentes passar-ho be, l'objectiu (Quadràntides) no va aparèixer però a la fi tampoc va importar gaire ;-)
      Un petó.

      Elimina
  7. Jordi Amela8 d’abril del 2013, a les 8:35

    Em sorprèn el control de la contaminació lumínica que hi ha al fons de la vall.
    Un treball excelent.
    No provoquis que jo en conec un que te mono de nocturnes!
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler8 d’abril del 2013, a les 16:21

      Això està fet Jordi, ara ve la millor època ;-)
      Salut!

      Elimina
    2. Pere Soler8 d’abril del 2013, a les 16:53

      Per cert Jordi, la contaminació hi és igual però a la meva esquena, la foto està feta mirant cap al nord.
      ;-)

      Elimina
  8. Josep Balaguer (Pepet)8 d’abril del 2013, a les 9:28

    Ja queda poc per tindre el centre de la VL de nou a punt... Bona foto, Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler8 d’abril del 2013, a les 16:22

      I tant, ja és pot veure una mica de matinada :-)
      Salut!

      Elimina
  9. Fran 8 d’abril del 2013, a les 17:07

    Vaya cielaco que has sacado en la fotografía. A pesar del frío seguro que lo pasasteis en grande. Estar en un lugar así con ese cielo tan limpio no es cosa que se viva todos los días. El consejo sobre el samyang 14 me lo guardo para cuando cambie a full frame ;-)

    Saludetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler8 d’abril del 2013, a les 21:43

      Hola Fran, si te digo la verdad, de frio poco, cuando tienes sobre tu cabeza cielos así se te pasa todo ;-)
      Saludos.

      Elimina
  10. Carmina9 d’abril del 2013, a les 11:01

    Estàs fet un bon especialista amb aixo dels estels...la nit..i el fred !
    Et felicito !

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler9 d’abril del 2013, a les 16:08

      Gràcies Carmina, m'alegro de veure't de nou per aquí ;-)
      Un petó.

      Elimina
  11. Mercè9 d’abril del 2013, a les 22:07

    La foto és molt maca i el pròleg senzillament evocador i engrescador!
    un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler9 d’abril del 2013, a les 22:35

      Ja veus, no havia pluja d'estels...feia un fred de mil dimonis però la il·lusió ens podia :-)
      Un petó.

      Elimina
  12. Montse10 d’abril del 2013, a les 21:12

    Tens amb la Laia una aliada excepcional que comparteix amb tu fred i il·lusions sense protestar mai! :-)
    la imatge una meravella !!!!
    Ptons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler11 d’abril del 2013, a les 16:45

      Ui Montse, amb els exàmens i deures que te, poques vegades sortim junts ara.
      Fins aviat!
      Un petó.

      Elimina
  13. Arnau11 d’abril del 2013, a les 11:16

    Doncs vareu improvitzar molt bé per estar a -12ºC, jeje.
    La veritat es que la MK II ja es comportava bé a ISO altes. Amb la III he vist també resultats i la veritat es que la temptació hi és :-)
    No obstant, la foto la fa el fotògraf i la ciència, la teroia i sobretot la pràtica darrera la càmara no te la dona una càmara ni un objectiu.
    Si li hagués de trobar un "pero", comentar que es nota lleugerament la sombra del cop de flash a la part dreta de la Laia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler11 d’abril del 2013, a les 16:48

      Hola Arnau, quan de temps!!
      Entre MkII i MKIII no posaria com ha fet diferencial a l'hora d'escollir només l'ISO, crec que és més el concepte global. ;-)
      Amb l'absoluta foscor i dos fonts de llum si descomptem les estrelles, era difícil i gairebé inevitable que sortís alguna ombra o llum en algun lloc no desitjat. Ho tindré en compte a la propera per millorar-ho, gràcies!!
      Fins aviat!

      Elimina
  14. daniel Arenas14 d’abril del 2013, a les 22:08

    I aquí estic jo, comentant entrades antigues. Coses de pare...

    M'ha agradat el detall d'anar acompanyat amb la filla, realment és una de les coses que m'agradaria compartir, la passió per la fotografia, ja veurem que passarà...

    No m'hagués pensat mai que es podien veure aquests cels tant atractius per la Garrotxa. Suposo que es saber trobar el lloc perquè la contaminació lumínica deu fer molts estralls.
    En fi que no sé si m'ha agradat més el cel, el fet de la companyia familiar que m'ha entendrit (estic en èpoques "cursis" ja ho deus entendre...) o fins i tot la perseverància.

    Em quedo amb ganes de saber més coses sobre l'aberració de coma (en que consisteix, com detectar-la...) de la que parles i si això també succeeix en la versió II del 16-35 que és la que tinc jo.

    Salut i un abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler15 d’abril del 2013, a les 7:17

      Hola Dani,
      Es una satisfacció que els teus fills comparteixin les teves aficions però sempre sense forçar res, si es dona be i sinó també ;-)
      L'aberració de coma es quan les estrelles de les cantonades es veuen com dobles i deformades i no et puc dir de primera ma si a la versió II succeeix.
      Una abraçada

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació