La Porta del Mar
Aquestes roques potser son les més fotografiades de tota la Costa Quebrada a Cantàbria, evidentment la foto no és cap innovació en quant a enquadrament però si que simbolitza un bon moment de llums que hi vàrem viure ja fa un parell d'anys i que m'ha vingut de gust compartir avui.
Una de les raons que m'han portat a escollir aquesta fotografia és que fa dies que no surto al camp i falten encara més dies per iniciar un nou projecte/viatge i he volgut donar una ullada al meu arxiu per fer algunes entrades amb fotos que no han vist la llum i que potser ara, mirant-m'ho fredament, si la mereixien, penso que aquesta n'és una.
Un fet que m'ha sorprès molt és que he trobat fotos que no recordo haverles fet i la majoria no tenen més de un o dos anys i això m'ha fet reflexionar i donar-me compte de la sort que tinc de poder gaudir d'aquesta passió/afició en que els moments viscuts solen ser tant intensos que "tapen" altres que normalment podria considerar-se bons i els deixen en el oblit, no sé si us passa a vosaltres...
Un fet que m'ha sorprès molt és que he trobat fotos que no recordo haverles fet i la majoria no tenen més de un o dos anys i això m'ha fet reflexionar i donar-me compte de la sort que tinc de poder gaudir d'aquesta passió/afició en que els moments viscuts solen ser tant intensos que "tapen" altres que normalment podria considerar-se bons i els deixen en el oblit, no sé si us passa a vosaltres...
Sovint les fotis em retornen a bells records que la memòria ja havia esborrat.
ResponEliminaTu que saps més del tema a veure si un dia fas una entrada sobre el que penses de les noves Devil. A nivell d'usuari, ja sabem que professionalment estan lluny
Hola Joan, suposo que et refereixes a les Evil, jo no hi tinc cap experiència amb elles, per el que comenten sembla que s'estan obrint pas tot i els problemes inicials d'enfoc.
EliminaSalut!
Pero a mi también me pasa eso, procesas la foto que en tu mente crees que es la mejor de la salida y te olvidas del resto o la dejas para más adelante. Hasta que las vuelves a repasar. Muy guapo el cielo en esta imagen. Un abrazo
ResponEliminaExactamente eso es lo que me ha pasado José, creia haber clasificado todas las fotos del viaje a Cantábria pero me deje unas cuantas. ;-)
EliminaUn abrazo
Tens raó, el dia a dia ens absorveix, al menys als qui no ens podem dedicar plenament a la nostra afició i ens oblidem de bons moments viscuts, aquesta setmana passada uns amics nostres han perdut la vida a la Canal del Cristall al Cadí i això m'ha fet pensar molt, ells van morí practicant l'alpinisme que era la seva passió i penso que cal viure i recordar molt intensament tots els nostres dies, la natura ens ho dona i ens ho pren tot...
ResponEliminaConvé recordar sempre tots els nostres moments i viurel's amb intensitat!
Salut! :-)
Ostres fran, vaig llegir-ho en algun lloc, accidents com aquest et fan baixar i tocar de peus a terra en aquesta cursa per anar més amunt i més lluny...
EliminaSalut!
Hola Pere!! Tot i ser un loc molt fotografiat, les sensacions que un té segur que són úniques, un lloc sensacional què amb aquestes llum has captat perfectament. Salut!!
ResponEliminaBones Francesc, jo quan era allà davant vaig sentir com una mena de sentiment de retrobament, potser aquests llocs icònics els hem vist masses vegades, potser realment imposen quan som allà. ;-)
EliminaSalut!!
El cel ho veig una mica raret, potser pel antisoroll. Però és un lloc preciós i molt ben exposat.
ResponEliminaMolt maca.
Salut.
Hola Vicenç, deu ser per la llarga exposició doncs a ISO 50 la nostra càmera no dona soroll ;-)
EliminaSalut!
Je, je, quan vares tornar de Cantabria recorde que et vaig preguntar on eren les fotos de "los urros". Veig que ha estat més o menys com el periode de gestació de la balena :-)
ResponEliminaMolt bona imatge, amic.
Bones Pepet, ja veus..gràcies a la fotografia he conegut quan dura el període de gestació de les balenes ;-)
EliminaSalut!
Un lugar fantástico y unos colores muy bonitos. Pere, si no te acuerdas que tienes estas cosas en el disco duro buena señal, quiere decir que ya estás muy viajado y que has visto muchos paisajes increibles ;-)
ResponEliminaCierto Fran, seguramente asocias unas imagenes a un viaje y te "olvidas" del resto pero esta no recuerdo ni haberla hecho ;-)
EliminaUn abrazo
Com ja s'ha comentat. Tornem a casa amb la foto o fotos que en el moment ens han captivat, però amb el temps i deixant refredar el moment viscut en obrir l'arxiu veiem amb altres ulls aqueslles fotografies que no eren tant captivadores pero que no deixen de ser igualment belles.
ResponEliminaCom la que ens ensenyes.
Un petó.
Hola Esther, en aquest cas no era per deixar a la "nevera" sinó que no recordava ni el moment en que la vaig fer i no era l'única, potser tindré que revisar el meu fluxe de treball.
EliminaUn petó.
Doncs jo quan repaso l'arxiu veig que faig fotos molt dolentes, no tinc la mateixa sort que altres :-(
ResponEliminaSalut..
Hola Chabier, segurament és que ets molt exigent, parlo per mi però de vegades son el crític més ferotge de les meves fotos ;-)
EliminaSalut!
Precisament he estat aquests dies fent un repàs.....resultat...Els he donat el passaport a unes quantes !..
ResponEliminaSempre dic que haig de tornar aquest lloc...encara que estigui molt treballat !
Uns bons tons de cel :-))
Petons !
Hola Carmina, crec que tens raó, és molt fotografiat però és un lloc que imposa i recordo que les teves mirades eren ben originals i diferents...
EliminaUn petó
No cal que revisis el flux de treball, és l'edat!!! ;-)
ResponEliminaJa voldria jo tenir la sort de no en-recordar-me d'imatges tant fantàstiques com aquesta!!!! :-)
Ptons
Montse...Montse, que no ho volia dir, encara que sigui evident... ;-)
EliminaUn petó.
Repasant l'arxiu sempre trobem sorpreses.
ResponEliminaJo a Costa Quebrada hi he anat un parell de cops, en la meva segona visita vaig estar-hi bastants dies, i curiosament d'aquestes roques que ens mostres no tinc més de mitja dotzena de fotos.
Per mi l'indret màgic d'aquesta zona és un altre.
Salut!
Hola Jordi,
EliminaAixò és lo bo de la fotografia, hi ha lloc i llocs per tots ;-)
Salut!
Així si es deixa reposar i poxar, després quan trobes les fotos, revius el viatge i es com si hi tornessis a anar.
ResponEliminaParlant ja de la foto, uns tons pastel preciosos. Vas clavar la foto en el moment precís de llum i la seda en el seu punt just.
Oi tant Arnau, de vegades, alguna tarda torno a "flotar" per Massai Mara o per les selves de Madagascar, aquest plus que ens dona de poder-ho tornar a reviure no te preu ;-)
EliminaAquest lloc el tenia al davant del lloc on dormia, no va estar gaire difícil doncs hi anava a diari ..
Salut!