La guarida
Parlar de fotografiar costes a Tenerife és parlar de Benijo i els seus voltants, sens dubte un dels indrets amb més encant i per sort, encara verge, ni tant sols hi ha un "xiringuito" i que continuï així per molt temps...
Fa pocs dies vaig tenir la sort d'estar-hi unes quantes vegades, tant de matí com de tarda, inclús de nit i aquest fet, és clarament diferenciador, no és el mateix arribar, haver de fer la foto i al dia següent estar en un altre indret.
Aquí vaig poder estudiar les marees i la seva incidència en els enquadres que volia fer, evidentment les fotos del primer dia varen ser les "convencionals" o com ara diu tothom, les "clàssiques" i les fotografies de les altres sessions van ser les més personals i més rumiades.
Aquesta manera de fer, normalment la pot dur a terme la gent que viu allà, en un viatge o sortida fotogràfica és molt més difícil i només quan els interessos fotogràfics passen per davant de la majoria d'altres interessos que té la gent quan viatja.
M'explico, la fotografia nocturna de l'entrada anterior no es fruit de la casualitat, sinó d'una planificació acurada, feta amb molta antelació i només deixant a la sort el tema meteorològic, aquesta d'avui com us explico és fruit de l'estudi d'unes hores tant sols però amb la sort de la meteorologia i un parell d'aplicacions de smartphone per el tema de situar l'alçada de la marea i la direcció de la llum solar, la resta va estar mirant, passejant i fen proves durant la jornada anterior.
I com no, hi ha una bona anècdota, que pot corroborar el meu company d'aquells dies, l'Arturo Lasso, i és que quan vaig començar a baixar les escales que portaven a la platja plovia, estava tot el cel tapat i faltava una horeta per la posta... Havia vist que en una aplicació meteorològica que faig servir sovint i en la que confio bastant, posava que a les 20:00 canviava la direcció del vent a la punta d'Anaga, m'ho vaig creure, vaig apostar i vaig treure un bon botí que va començar amb les llums que buscava per fer aquesta foto i va acabar en una posta de sol èpica amb tota la gama de colors càlids.
Us podeu imaginar com estava l'Arturo, que havia anat amb el cotxe a un altre lloc i des d'allà veia com el cel s'obria i s'anava pintant... jo de tant en tant mirava les escales, esperava veure'l aparèixer corrent, esbufegant i nerviós però malauradament per ell no va estar així.
La meva intenció amb tot aquest rotllo és inculcar que la fotografia de paisatge per molt que diguin que és una loteria i com a tal cal "comprar els números" perquè et toqui, sense comprar-los i sense arriscar és molt difícil obtenir un premi.
Fa pocs dies vaig tenir la sort d'estar-hi unes quantes vegades, tant de matí com de tarda, inclús de nit i aquest fet, és clarament diferenciador, no és el mateix arribar, haver de fer la foto i al dia següent estar en un altre indret.
Aquí vaig poder estudiar les marees i la seva incidència en els enquadres que volia fer, evidentment les fotos del primer dia varen ser les "convencionals" o com ara diu tothom, les "clàssiques" i les fotografies de les altres sessions van ser les més personals i més rumiades.
Aquesta manera de fer, normalment la pot dur a terme la gent que viu allà, en un viatge o sortida fotogràfica és molt més difícil i només quan els interessos fotogràfics passen per davant de la majoria d'altres interessos que té la gent quan viatja.
Canon 5D + 17-40mm a 23mm 15 seg a f/13 ISO 50, trípode, polaritzador i degradat neutre de 0,3
M'explico, la fotografia nocturna de l'entrada anterior no es fruit de la casualitat, sinó d'una planificació acurada, feta amb molta antelació i només deixant a la sort el tema meteorològic, aquesta d'avui com us explico és fruit de l'estudi d'unes hores tant sols però amb la sort de la meteorologia i un parell d'aplicacions de smartphone per el tema de situar l'alçada de la marea i la direcció de la llum solar, la resta va estar mirant, passejant i fen proves durant la jornada anterior.
I com no, hi ha una bona anècdota, que pot corroborar el meu company d'aquells dies, l'Arturo Lasso, i és que quan vaig començar a baixar les escales que portaven a la platja plovia, estava tot el cel tapat i faltava una horeta per la posta... Havia vist que en una aplicació meteorològica que faig servir sovint i en la que confio bastant, posava que a les 20:00 canviava la direcció del vent a la punta d'Anaga, m'ho vaig creure, vaig apostar i vaig treure un bon botí que va començar amb les llums que buscava per fer aquesta foto i va acabar en una posta de sol èpica amb tota la gama de colors càlids.
Us podeu imaginar com estava l'Arturo, que havia anat amb el cotxe a un altre lloc i des d'allà veia com el cel s'obria i s'anava pintant... jo de tant en tant mirava les escales, esperava veure'l aparèixer corrent, esbufegant i nerviós però malauradament per ell no va estar així.
La meva intenció amb tot aquest rotllo és inculcar que la fotografia de paisatge per molt que diguin que és una loteria i com a tal cal "comprar els números" perquè et toqui, sense comprar-los i sense arriscar és molt difícil obtenir un premi.
Guapísima ambientación Pere, esas manchas verdes repartidas por las rocas son una pasada. Totalmente de acuerdo con lo que comentas, es más, yo creo que hay que comprar más loterias que una para que de vez en cuando suene la campana. Un abrazo
ResponEliminaGracias José, mira que compramos números cuando estubimos en tu tierra pero se nos resistió...apuntado está en la lista de escapadas ;-)
EliminaUn abrazo
Hola Pere,
ResponEliminaEstic totalment d'acord, aquest comprar els números, vol dir sobretoto planificació. Evidentment sempre hi haurà coses incontrol·lades i com insinues t'hauras de fiar d'alguna eina que utilitzis per a la planificació que pot ser que l'encerti quan a la realitat sembla que les prediccions no s'han de complir o bé tot al contrari que "desitgis" que la previsió tingui raó però que al final no es compleixi i per tant la sessió pugui fins i tot resultar frustrada.
En aquest sentit sé que ets una persona que intenta preveure la majoria de coses posibles i que deixes gairebé lo incontrol·lble o lo imprevisible a l'atzar això juntament amb que, com dius, et "penses" les fotografies dona lloc en la majoria de casos de fotos molt diferents a les que faria qualsevol que arribés, baixés, apretés el disparador i marxes sense més.
Salut i bona entrada! A veure si se m'enganxa alguna cosa d'això de la planificació ;) (sóc una mica barroer amb això encara).
Hola Dani,
EliminaPlanificació i estar allà, amb planificació solament no s'aconsegueixen resultats, la planificació del dia que vaig fer aquesta foto no era l'adequada però en contra del que estava veient vaig baixar...està clar que podia continuar plovent o estar amb el gris plom monòton de quan vàrem arribar però hi havia una possibilitat i vaig apostar per ella, com he dit, la sort sol jugar un paper important però li has de donar "una empenteta" jeje
T'animo amb les planificacions i si tens qualsevol dubte, ja saps .. ;-)
Salut!
Evidentment, planificar només és dotar de probabilitats l'èxit, no és pas assegurar-ho. Si ha d'estar tant a les verdes com a les madures. Ja m'enrecordo d'alguna entrada on deies que no donaves ni un duro per la sessió i al'últim moment vas tenir unes llums espatarrants.
EliminaGràcies per l'ajuda, segur que te preguntaré cosetes ;) (i més ara que sembla que canviaré d'smartphone)
PD: Per cert, lo de bloc, ja ho tinc arreglat. Ara tots fitxats amb la última actualització de les vostres entrades (tot i que la teva diu que només te 1 hora, coses de la informàtica i els RSS). L'aclaració d'abans és que els enllaços estan en una base de dades interna de l'escriptori de WP i que aquesta es traduïa directament en HTML en una de les pàgines creades per mi. El que passa és qeu WP m'ha capat aquesta opció (si no hagués tocat res no hagués passat però a l'actualitzar el tema si) i ja no es veia res. Per això els vaig treure pensant en alguna altra sol·lució com la que ja està implementada. Per twitter es una mica difícil d'explicar ;)
Recordes be Dani...
EliminaUn canvi drastic?? jeje Jo ja farà tres anys que porto el mateix... i si no es fa malbé no el penso canviar.. ;-)
Ok, ja m'ho he mirat, si que son complicats aquests de WP... lo de l'hora és correcte, havia una falla en una paraula i l'he arreglat.
Salut!
Ese musgo hace media foto, me encanta!
ResponEliminaSiento no leerme el texto estoy vago y me cuesta bastante trabajo entenderlo bien!
Un saludo!
Ese musgo ya me cautivo el dia anterior, con la marea bajisima y con peores luces, celebro que te guste.
EliminaYa habran mas días.. jeje ;)
Un saludo.
A mi també se m' ha de enganxar aixo de la planificació..jeje :-)
ResponEliminaVas fer be de apostar per aquesta aplicació....
Una passada aquestes pedres amb "verdet".
Un petó.
Tu no "planifiques" Carmina?? :-))
EliminaA noruega no em va fallar, a la Costa Brava tampoc i ara ha encertat a Tenerife...per això li dono un vot de confiança ;)
Un petó.
Bona feina Pere!! I tens tota la raó la fotografia ben treballada dóna els seus fruïts en un tant per cent molt elevat, i tb quan fas un viatge fotogràfic cada cop tinc més clar que s'ha de dedicar més d'un dia a una bona localització. Jo de moment m'ho miro en la distància en les vostres grans fotos cuidant de la meva filla de 25 dies.
ResponEliminaSalut Francesc
Hola Francesc, tot arribarà, ara lo primer ja saps que és i això, si et passa de llarg et sabrà greu tota la vida, gaudiu-la!!
EliminaSalut!!
Muy buena entrada y muy buena foto, Pere. Yo estuve en Benijo hace un par de años por pura casualidad y quedé alucinado con la playa, con lo solitaria que estaba y con lo bonita que era. Eso si, al atardecer había más fotógrafos que bañistas.
ResponEliminaComo bien dices, detrás de una foto como esa hay mucho trabajo y mucha planificación, algo que la mayoría de la gente no sabe apreciar.
una abraçada
Hola David,
EliminaBenijo tiene cierto parecido con vuestra costa, mucha garra, mucha marea y mucho desnivel jeje
He tenido la suerte de estar solo dos de las tres veces que he estado allí... i si hubiera habido mas fotografos no me hubiera importado, excepto por la noche que ahí si que valoro mucho que no haya luces, sobretodo que nadie te apunte a los ojos con el frontal ya que normalmente no lo suelo usar y me deja sin ver durante un buen rato. ;-)
Creo que a pesar de lo archifotografiado del lugar, algo original si me he traido.
Gracias!!
Un abrazo
Es evident que la teva acurada i bona planificació es reflecteix en les teves fotografies per això son d'una gran qualitat.
ResponEliminaPreciosa composició d'aquesta, jugant amb els punts de fuga que formen les roques i el verdet d'elles.
Un petó.
Esther, en aquest lloc miris o miris hi ha foto, vaig repetir aquest enquadre que ja havia "tastat" el dia anterior, sense aigua i amb pitjors llums...també hi vaig tornar de nit amb la marea mooolt més alta...jejeje
EliminaGràcies!!
Un petó.
Com bé dius per aconseguir la foto desitjada t'hi has de deixar "la pell" en tots els sentits i tenir cintura per aprofitar les condicions.
ResponEliminaI no deixis el blog que les coses que sobren son les superflues no les reflexions i el coneixement.
Totalment d'acord Joan, és el que hi ha encara que a molta gent es pot pensar que és fàcil...de vegades els "sacrificis" resulten més que notables ;-)
EliminaGràcies per el teu suport!!
Ui! quanta pedra... Ben resolt l'enquadrament. El color i les textures porten la teva signatura.
ResponEliminaEn Pere Soler i la seva flor. Tota una demostració :-)
Sip, i et diré una cosa, en volia més però les tempestes les mouen al seu gust i no al nostre jeje
EliminaFlor?? quina flor?? :P
Una bella imatge d'un impressionant lloc. Es nota molt cuidada, no pot ser casualitat que tot estigui en el seu lloc.
ResponEliminaSolc seguir les teves entrades, però en general em dóna una mica de respecte intervenir. Em sembla una gran reflexió. És cert que una adequada planificació sol ser més de mitja foto, però en paisatge el factor sort (=llum desitjada) juga un paper fonamental. És un tema sobre el qual he parlat en nombroses ocasions amb un bon amic, solem abordar les fotos com qui compon una pintura, la gran i bella diferència en paisatge és la llum que il·luminarà l'escena. Si també poguéssim controlar això para mi ja perdria l'encant.
El difícil és fer que, malgrat tot, també la llum jugui al nostre favor.
Salutacions
Hola Alba, agraeixo la teva intervenció, com totes, no et faci cap respecte, aquest lloc és i serà lliure perquè tothom hi pugi dir la seva ... si no fos així no tindria sentit des del meu punt de vista.
EliminaTens tota la raó, per això em/ens té tant enganxats la fotografia de natura i que segueixi així amb els encerts i les decepcions però aportar-nos VIDA ;-)
Salut!
Un primer plano con una luz preciosa Pere! Y como bien comentas, mas papeletas mas posibilidades de que toque y aaaaayyy cuando toca, a mi se me acelera el pulso.
ResponEliminaSaludos
Hola Javier, un secreto...a mi también se me acelera todo, no solo el pulso jajaja, la luz, el lugar y su encanto a veces, como esta, son mas de media foto.
EliminaSaludos.
Preciosa Pere, me quedo a la espera de ver esa puesta. Benijo y ese impresionante roque son de los sitios que hacen que un viaje merezca la pena
ResponEliminaSaludos
Totlamente de acuerdo Xose, Benijo era el destino "secundario" de mi viaje y ahora ya desde la lejania, creo que fué todo un acierto y sobretodo con las condiciones que encontramos y los montes de Anaga a solo unos minutos y con laurisilva y niebla....brutal!! ;-)
EliminaSaludos.
toma perfectamente perfecta. salutacio isern
ResponEliminaHola Tocayo!!!
EliminaM'ha agradat això de perfectament perfecta jaja,
Una abraçada Rius!!
Molt guapa la foto i el lloc.
ResponEliminaAbsolutament d'acord. Hi ha dos tipus de persones, els que planifiquen les activitats de natura segons les previsions de meteo etc. i, els que ho fan segons la seva agenda i res més. M'ho he trobat molt sovint.
Està clar Eduard, el problema és que de vegades volem planificar però l'agenda no ens deixa...un tercer tipus de persones??? ;-)
EliminaGràcies i salutacions.
Sort per a nosaltres que no pares quiet i ens portes aquestes fotos tan guapes, m'agrada força aquest punt de vista de Benijo ordenant les pedres.
ResponEliminaAh, ja ens xerraras aquesta app del temps ;-)
Salut!!
Bernat, Benijo no és famosa precisament per les pedres, que son contades i en un petit espai sinó per la llarga platja de sorra negra que crea uns reflexes espectaculars segons les marees, així que "ordenar-les no ha resultat tant difícil ;-)
EliminaLes apps per privat, ok? (mentre les tingui que pagar no penso fer publicitat, per principis...)
Salut!!
Hola Pere! aun no avía visto tu blog, te felicito que tienes imágenes fantásticas !! y no lo digo por quedar bien.un abrazo.
ResponEliminaHola Julia y bienvenida, celebro que me hayas "encontrado" .
EliminaMuchas gracias por la felicitación y por "no querer quedar bien" ;-)
Un abrazo
bé, veig que has trobat un filó fotogràfic a les Canàries!No deixes res per verd! :-) la imatge fantàstica i me'n alegro que la "composició de la pedra" sigui ara " de les pedres" ( jejejejeje, ja saps que és broma! ;-)
ResponEliminaGràcies per posar els exifs sota la imatge...això si que crec que ens serveix per aprendre!!! :-)
Encara que no t'hagi dit res més, al setembre et truco per concretar allò que tenim pendent! :-)
Una abraçada!!
Hola de nou,
EliminaNo t'ho pots imaginar el que he viscut/fotografiat a Tenerife...aquest cop accepto el comentari d'en Pepet sobre la flor...
Això de la pedra m'ho tindràs que explicar aviat...a veure quina conya us porteu... ;-)
Ok, intentarem fer una cosa "arregladeta" :-))
Un petó.
Molt guapa colega.
ResponEliminaSalut amic.
Gràcies Vicenç
EliminaSalut!
No sé si parles de l'aplicació que dona la previsió per hores, si és aquesta te de dir que tot i que jo la miro sovint i es bastant fiable. A vegades l'aplicació del tel. dona una previsió de temps totalment difrent de la que surt en la seva versió web.
ResponEliminaSalut!!
Vas bastant ben encaminat, tot i que en faig servir dos, una, la que dius que és més local i una d'estrangera amb cobertura mundial que no dona gaires errors (comprovat..)
EliminaSalut!
Aquest indret deu ser espectacular pel què dius.
ResponEliminaSobre la fotografia tan sols puc comentar que m'agrada, les pedres amb textures verdes en primer pla, la roca del centre que sembla un ogre marí acostant-se i el cel preciós.
Estic totalment d'acord amb el resultat diferent a una planificació ben feta com fas o a una estància continuada en un espai concret que, quan passes pel mateix lloc mentre fas una ruta i difícilment pots repetir l'exercici afinant el horari, son experiències i resultats que no tenen res a veure.
un petó Pere
Certament ho és, un lloc que havia vist en moltes fotos, la majoria des de l'altre costat i que té unes possibilitats enormes, no tant sols aquest, sinó tota aquella part de costa.
EliminaSon maneres de fer que si es poden dur a terme solen donar bons fruits, no tot es deixar-ho a la sort, de vegades cal ajudar-la una mica ;-)
Un petó.