Lilium martagon

Avui us deixo amb aquests marcòlics (Lilium martagon) del Montseny, no hi ha gaire historia per explicar, només son fruit d'un matí en la bona companyia de l'amfitriona, la Susss i el Jordi Amela.
Totes les fotos estan fetes amb la 5D, el Canon 100mm f/2.8 L IS macro i trípode, algunes tenen un petit toc de flaix reduït a la mínima potència i en altres s'ha direccionat la llum amb un reflector improvisat
La meva idea era fer quelcom original jugant amb la llum i els colors com a fons, això m'ha portat a utilitzar sempre una obertura molt gran, la majoria de vegades f/3.5 i fins i tot algunes a f/2.8
El WB sempre ha estat manual i escollit depenent de l'intensitat de la llum del sol o de les ombres per tal d'aconseguir un resultat molt proper a la realitat de cada moment de llum.
Finalment també he dedicat una estona a fer alguna foto més "clàssica" per tal de tenir una mica d'arxiu d'aquesta bonica planta.

Comentaris

  1. M'agrada molt la primera...pels colors..afectes i aquesta diagonal marcada !

    Bon cap de setmana Pere !!
    Pto.

    Per cert acabo de mirar la foto del tajinaste des del mac...han quedat uns colors brutals !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carmina,
      M'alegro que ara vegis "brutals" els colors jeje la pantalla del mac dona molt de contrast ;-)
      Buscava coses molt subtils i amb la primera crec que m'hi he apropat bastant.
      Un petó

      Elimina
  2. Quina bona collita.
    Aquesta primera m'encanta.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther,
      Sembla que la primera és la que agrada més, potser per menys vista?
      Un petó.

      Elimina
  3. Me encantan las dos primeras, son realmene guapas. Un abrazo

    ResponElimina
  4. La primera és molt original, em fa molt goig perquè gairebé sempre he fet les clàssiques com la última.
    Ahir vaig anar a la montanya i a veure si amb una miqueta de sort el veia, però encara no s'han obert les flors, encara que ja les queda molt poc. D'aquí a uns dies espero poder fotografiar-les. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Chabier,
      Tu em vares posar el "cuc" de "pescar" aquestes flors, les grogues son molt maques també però per aquí només tenim aquestes.
      Afanyat que és qüestió de dies que s'obrin i es passin...
      Sort!
      Salut!

      Elimina
    2. Tampoc no sé ón vius exactament :-). Però és veritat que estic enamorat de la meva terra, i que no podria canviar-la per res (gairebé una temporadeta a Islàndia, Finlàndia, Canadà, Alaska i llocs així no m'importaria passar he he).

      Elimina
    3. A la Garrotxa Chabier, terra de volcans apagats i muntanyes arrodonides :-))
      Aviat canviaré "temporalment" el meu lloc de residència per un dels que has citat ;-) No tens mal gust jeje
      Salut!

      Elimina
  5. El Lilium pirenaicum (o com se digui la versió groga) ja ha sortit, he vist fotografies "por ahi", d'exemplars de la catalunya nord del dia 7 de juliol. Jo crec que per allà on vius segur que hi ha localitzacions, hauries de contactar amb aficionats a la botànica, com la gent de Floracatalana per a que et diguin on buscar.
    :-)
    I després m'ho dius a mi, jeje
    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Susss, el mateix Chabier ja n'ha posat al seu bloc, Ell viu en una especie de paradís i les té molt ben localitzades ;-)
      Però per anar-hi...ens queda una mica lluny...
      :-((

      Elimina
    2. No és el jardí de l'eden però no està gens mal la meva vall. Aixó sí, tinc el map i el calendari floral gravats a foc en el cap :-D

      Elimina
    3. Home Chabier, el dia que vulguis fem un canvi "temporal" i sabràs el que es bo jejeje... És un lloc que em té el cor robat, tant Pineta con Barrosa, com l'altra banda, Gistain, Collado de la Cruz, Urdiceto etc...

      Elimina
  6. El meu vot també és per la primera per atrevida, narcòtica, decodificada, diplòplica...

    ResponElimina
  7. Pere, com la majoria a mi també m'agrada la primera.
    Abans de la sessió l'enfoc era el que em feia més por, un cop acabada la sessió i revisades les imatges veig que el més complicat és la composició, almenys per mi.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, el macro és una disciplina exigent ja ho veuràs :-))
      Abans també mirava el tema enfoc i nitidesa però ara miro més el punt artístic i la originalitat per mirar de sorprendre al espectador.
      Recordo que aquesta la vares veure a la càmera i miraves si portava un filtre posat jeje
      Salut!

      Elimina
  8. Com ja t'he dit "senzillament" genials !
    M'agrada cada cop mes el macro anàrquic...
    Una abraçada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quim, com et deia al facebook, aquest tipus de fotografia "anàrquica"... sol ser una aposta arriscada, tant pot agradar molt com passar del tot desapercebuda, fa poc em va passar en un concurs, vaig enviar la foto que a mi m'agradava més....però el jurat no la va "entendre" jeje
      Una abraçada

      Elimina
  9. veig que has tret a passejar el macro! pobrissó que poc cas li fas! ;-)
    La primera tens raó, més original i artística, però a mi em segueixen agradant la resta , també! :-)
    Ptons

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis Montse, potser algun dia no llunya te'n portaràs alguna sorpresa ;-)
      Bàsicament penso com Tu tret de la darrera que és més documental :)
      Un petó.

      Elimina
  10. M'apunto a la primera i el fons de la segona per la seva calidesa. Realment aquesta "nova estètica" que s'està utilitzant en macrofotogràfia és molt atractiva al barrrejar els valors documentals i els artístics. Bona treball!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, la segona i la tercera son la mateixa planta, entre elles hi ha prop de una hora i un canvi substancial de temperatura de llum... com a documental, deixaria la darrera, en les altres la meva intenció era donar-hi el "meu" toc artístic, que com s'evidencia a la primera es fa més pales. ;-)
      Gràcies i salutacions.

      Elimina
  11. La primera m'agrada molt pel seu punt diferent. És una cosa que vinc observant en el macro, al qual li tinc molt respecte, i és la dificultat de fer coses no només de qualitat tècnica, sinó de qualitat artística. Donar el punt de l'excel·lència no és gens fàcil en aquest camp.

    Miro també les altres molt a poc a poc, precisament m'he decidit per aquest macro, i espero fer-me amb ell en breu espai de temps, és una joia.

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alba, en aquesta sessió li comentava al Jordi, company de sortida, lo difícil que és aquesta disciplina on quan comences busques enfoc i nitidesa i a mida que vas avançant busques totalment el contrari...però fer-ho amb gràcia és el que costa més i no hi ha una regla clara, depèn de llums, ombres, i composicions.
      Una bona elecció sens dubte et donarà satisfaccions ;-)
      Salut!

      Elimina
  12. M'agrada molt la primera i la última. La primera per lo difernet de la resta de la serie i la última per la seva composició. Crec que la primera funciona molt bé amb aquests desenfocs i aquests colors pastel. D'latra manera mensy o més desenfocada o bé amb uns altres colors i tonalitats potser no haguessin funcionat.

    Tal qual està la fan més etèria i per això agrada. Jo sóc de la opinió que posar aquest tipus de fotos de tant en tant funciona molt bé però fer-ne sempre del mateix estil acaba cansant. Imagin'at que fas 15 fotos i ens les poses una darrera de l'altra i totes són per l'estil... a la foto 7 ja estarem empatxats o al mensy això crec.

    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, sembla que la primera és la que ha agradat més i curiosament les dos del mig no tant, dic curiós perquè a casa i en gran (27") tinc seriosos dubtes de quina m'agrada més... i amb el pas dels dies els dubtes creixen.

      Doncs conec alguns, sobretot estrangers que només fan aquest tipus de fotografia, alguns de reconegut nom com la Sandra B. que domina com ningú aquesta tècnica...però si et dic la veritat, els seus paisatges no m'agraden...vaig estar a la xerrada i no va ver un de sol que m'agradés.

      Gràcies Dani!

      Elimina
  13. Les flors ja son ben boniques i l'exercici és un bon exemple que les imatges variades que es poden aconseguir amb la creativitat del fotògraf.
    És difícil triar, la primera m'agrada per la composició i pel punt de llum i desenfoc, fugissera, etèria...
    Entre la 2ona i la 3era no em decideixo, d'entrada la 2ona pel punt càlid que trenca l'atenció de les flors però l'altre també m'agrada.
    I la 4a trobo que és una imatge neta, elegant, molt bonica també.
    un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus el que pot arribar a donar de si una matinal amb els marcòlics, els hi tenia ganes i els vaig poder gaudir, alguns amb tot el seu esplendor ;-)
      Un petó.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab