Islàndia: Viatjar en una Camper
Aquest darrer viatge ha estat una mica més especial que en altres ocasions, estava enfocat totalment a la fotografia de natura i per poder aconseguir la majoria dels objectius fixats vàrem optar per fer el viatge en un Toyota Hilux 4x4 amb una Camper FIS muntada a la part de darrera.
Al principi teníem cert recel sobre aquesta manera de viatjar ja que no sabíem si seria molt dur físic i psicològicament conviure tants dies en un espai tant reduït però el pes i les ganes d'estar en els llocs en les hores de la esperada "bona llum" va poder més que cap dels inconvenients.
Panoràmica de 5 fotos verticals on hi surt el vehicle, els meus dos companys i com no, l'aurora boreal encerclant aquestes muntanyes amb tanta personalitat, va estar una sort trobar un lloc on l'aigua estes tant calmada.
El Toyota en un dels càmpings interiors on vàrem passar un parell de dies, cal dir que per arribar a aquest lloc vàrem tenir que creuar varis rius, algun amb certa dificultat i perill.
Aquella nit vàrem poder dormir en el "Hotel de les 1.000 estrelles" i segurament em quedo curt, mai i puc dir ben alt: MAI, havia vist tantes estrelles i amb una contaminació lumínica inexistent. Recordo que els hi comentava als companys que gaudissin d'aquell privilegi doncs poques vegades veuran un cel tant net i clar com aquell.
Al cim d'un volcà, a la zona de Landmannalaugar, les bones aptituds "off road" del Toyota ens varen permetre gaudir de paisatges increïbles i desconeguts per la gran majoria de turistes i visitants a l'Illa.
Prop del cim del Namafjall, la muntanya que presideix la zona de fumeroles i piscines de fang anomenada Hverir, a pocs kilòmetres de Myvatn, vàrem poder gaudir de la cara B d'aquella activa zona geotermal.
Del vehicle, només tinc un adjectiu: "perfecte" i en quant a la Camper diria que ideal per dos persones i "suficient" per tres, sempre que es tingui clar que "anem en una tenda rígida" amb espais reduïts i que per menjar cal adaptar el "menjador" i per la nit transformar en "dormitori" i les demés "incomoditats" que cal acceptar.
La nostra unitat portava una potent calefacció Vebasto-Diesel que s'alimentava directament del diposit de combustible i que ens permetia gaudir d'unes temperatures ideals i podíem dormir sense tenir que utilitzar sac de dormir. També tenia una petita cuina ben equipada de dos fogons, una pica i una petita nevera elèctrica amb congelador, tot això ens va permetre una autonomia i independència total per poder quedar-nos en els llocs on ens venia de gust fer nit.
L'apartat d'energia per carregadors de bateries, mòbils i portàtils el vàrem resoldre seguint els consells que l'Oriol Alamany dona en aquesta entrada: "Terra Infinita 8: Informática y energía" i que son totalment suficients per un viatge de mitja/llarga durada. També portàvem un bidó amb una bona reserva de gasoil per anar més tranquils (només el vàrem tenir que utilitzar una vegada però va justificar totalment la seva inclusió en l'equip).
M'he decidit a fer aquesta entrada doncs vaig estar buscant i rebuscant per internet abans de llogar el vehicle i no vaig ser capaç de trobar informació completa i fiable sobre aquesta manera de viatjar i especialment estan tant enfocada a uns objectius determinats.
Al principi teníem cert recel sobre aquesta manera de viatjar ja que no sabíem si seria molt dur físic i psicològicament conviure tants dies en un espai tant reduït però el pes i les ganes d'estar en els llocs en les hores de la esperada "bona llum" va poder més que cap dels inconvenients.
Del vehicle, només tinc un adjectiu: "perfecte" i en quant a la Camper diria que ideal per dos persones i "suficient" per tres, sempre que es tingui clar que "anem en una tenda rígida" amb espais reduïts i que per menjar cal adaptar el "menjador" i per la nit transformar en "dormitori" i les demés "incomoditats" que cal acceptar.
La nostra unitat portava una potent calefacció Vebasto-Diesel que s'alimentava directament del diposit de combustible i que ens permetia gaudir d'unes temperatures ideals i podíem dormir sense tenir que utilitzar sac de dormir. També tenia una petita cuina ben equipada de dos fogons, una pica i una petita nevera elèctrica amb congelador, tot això ens va permetre una autonomia i independència total per poder quedar-nos en els llocs on ens venia de gust fer nit.
L'apartat d'energia per carregadors de bateries, mòbils i portàtils el vàrem resoldre seguint els consells que l'Oriol Alamany dona en aquesta entrada: "Terra Infinita 8: Informática y energía" i que son totalment suficients per un viatge de mitja/llarga durada. També portàvem un bidó amb una bona reserva de gasoil per anar més tranquils (només el vàrem tenir que utilitzar una vegada però va justificar totalment la seva inclusió en l'equip).
M'he decidit a fer aquesta entrada doncs vaig estar buscant i rebuscant per internet abans de llogar el vehicle i no vaig ser capaç de trobar informació completa i fiable sobre aquesta manera de viatjar i especialment estan tant enfocada a uns objectius determinats.
Que buenas Pere, aunque la primera es una pasada. Como te envidio. Un abrazo
ResponEliminaGracias José, un abrazo
EliminaEn primer lloc donar-te les gràcies per compartir l'organització del viatge, que segurament ens serà de molta ajuda a molts!
ResponEliminaVeien la primera imatge, vols dir que és la Terra promesa? realment és el Paradís trobat.:-)
He tingut el privilegi de veure algunes de les imatges inèdites que has fet en aquest viatge i estic convençuda que tothom es quedarà tant bocabadat com jo ho he fet! Realment hi trobarem a un nou Pere Soler!
Crec que en la teva evolució i maduració fotogràfica aquest viatge marca un abans i un desprès! Tens totes les meves felicitacions i admiració...i ara ...si us plau...segueix mostrant-nos més imatges!!! :-)
una forta abraçada!
Hola Montse,
EliminaEn primer lloc, moltes gràcies per la vetllada d'ahir, em vareu fer sentir com a casa i teniu molta sort de tenir un ambient tant sa, conserveu-lo!!!
Jo no diria tant, crec que a Tenerife ja va començar un "nou camí" en la meva afició i Islàndia ha estat la continuació i la culminació de molts mesos de dubtes, investigació i feina... com moltes vegades he dit: "les coses no surten soles" i "ningú et regala res". Tot depèn dels teus interessos i del que apostis i arrisquis per obtenir el que vols.
Gràcies de nou i fins aviat!!
Un petó.
Quin viatjet més guapo, no? Ha de ser una passada tenir aquesta llibertat de moviment i poder fer nit on més t'agradi. Jo de gran vull ser com tu! 8^)
ResponEliminaHola Gorka, realment és una passada poder decidir on i quant de temps ets quedes en funció de llums i previsions però ens queda per veure 2/3 parts de l'Illa encara... 8^)
EliminaSalut!
Com us ho heu currat!!! Quina passada de nits més serenes no?
ResponEliminaBones Joan, 4 nits serenes de 19 no és un bon pro-mig però les que ho eren ho eren de veritat :-)
EliminaNosaltres al 2009 varem intentar llogar alguna cosa així, però els preus i viatjar amb nens ens varen fer optar per un recorregut d'albergs que varen resultar molt pràctics llogant sempre habitacions familiars.
ResponEliminaLes imatges espectaculars, com sempre.
Hola Joan, la nostra ruta no era la convencional que ja vaig fer fa uns anys sinó una completament estudiada en vers a descobrir país i fotogràfica i que no s'adaptava a fer-la en albergs o granges, doncs per les Highlands...d'això res de res ;-)
EliminaSalut!
Ui! una aurora :-)
ResponEliminaMolt bé, Pere, veig que a estat tota una aventura.
Potser per acabar d'il·lustrar el tema podries haver inclós alguna foto del "hotel" per dintre.
Siii Pepet, una aurora!!
EliminaDoncs, no en vaig fer cap de dins, pensava pujar les que ens va facilitar l'agencia de lloguer però me'n he oblidat :(
Parece una forma interesante y no muy cara de viajar, gracias por mostrárnosla Pere. Yo conocía la típica furgoneta a la que le pones un colchón detrás, pero esto tiene mejor pinta para las condiciones de Islandia.
ResponEliminaEspero que disfrutaras de lo lindo por allí.
Un saludo
Cierto Antonio, el prespuesto de este viaje es muy muy inferior al de un viaje convencional, con el añadido de poder escojer sobre la marcha el lugar donde dormir o lo que es muy importante, donde despertarte ;-)
EliminaGracias!!
Un saludo.
Bona entrada amb unes imatges fantàstiques !!!
ResponEliminaGràcies Joan, celebro que t'agradi
EliminaEncara no he llegit el teu text però així per sobre diré què: Un viatge d'aquesta envergadura no és prepara de la nit al dia.
ResponEliminaHi han molts factors a tenir en compte, que poden endarrerir o esgarrar el viatge i no és un viatge econòmic.Sempre poden sorgir inconvenients.
Tenint en compte tot això, les fotografies que ens presentaràs i les que no, amb teu saber fer, tenen un gran valor sens dubte.
Abraçada.
Gràcies per els teus consells Esther, sempre son benvinguts.
EliminaUna abraçada
Jajaja es una reflexio! No pas un consell...que podria jo aconsellar.te jo a tu?
EliminaMestre!
:-)
EliminaHaig de felicitar-te Pere...per la panoràmica de l'Aurora, que està impressionant i per la informació que ens dones.
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest "Hotel de 1000 estels" :-))
s
Em puc imaginar l'emoció al veure tots aquestes estrelles .
Records per escriure un llibre !..(Ja m'explicaràs).
Peto.
Carmina
Hola Carmina,
EliminaJa veus les diferències amb el nostre viatge... Com he dit, els hi comentava el privilegi que era estar en aquest "Hotel" i la sort d'aquella nit, eren incomptables ;-)
Ok, queda pendent...
Un petó
Impressionant la foto de la nit a l'"Hotel de les 1.000 estrelles".
ResponEliminaGràcies Santi, et tinc que dir que no he sabut copsar fidelment el que hi havia, en directe les estrelles feien "mal" als ulls ;-)
EliminaSalut!
Agraïnt com sempre la teva informació pràctica, i somniant amb les teves fotografies. I efectivament, la millor manera de viatjar és amb la màxima llibertat. Estic segura de que ha sigut una vivencia enriquidora i amb la que hauràs agafat noves energies!!
ResponEliminaUna abraçada!
Ho ha estat Marta, enriquidora i gratificant...la sort és que amb les fotografies podré reviure el viatge quan surtin de "la nevera" ;-)
EliminaGràcies!
Una abraçada
Buff, cada dia fas milors fotos! La primera és simpement brutal! Enhorabona Pere, també per aquest superviatge!
ResponEliminaMoltes gràcies Jordi, sobretot venint d'un Super-Master com tu.
EliminaFins aviat!
La posible incomodidad de esta forma de viajer queda de sobras compensada por esa libertad brutal de movimientos. una duda Pere, como resolviais el tema de higiene?
ResponEliminaQue tremendo poder pillar auroras ya en Septiembre!!
Saudos
Cierto Xose, compensa y mucho...
EliminaLa duda si quieres te la aclaro por privado, aquí no quedaria muy decoroso pero piensa en bares, restaurantes, campings y granjas... ;-)
Ese era uno de los objetivos, pillar auroas sin aguas heladas, que de esas ya tengo el cupo lleno ;-)
Saludos.
Gracias Pere, me hago una idea...Saludos
Elimina;-)
Eliminavagi enveja que em dones.
ResponEliminaSegur que t'has portat la maleta plena de fotons.
Estaré pendent.
Salut.
Bones Vicenç, la maleta plena si però de roba bruta :-)))
EliminaLo dels fotons...ja en parlarem.
Salut!
Estava oensant en el nom del teu blog. No es el racó dels teus somnis, és el racó dels nostres, que per a tu son realitat, i amb aixó crec que ho dic tot. Quina enveja :-D
ResponEliminaHola Chabier, no és del tot exacte, son els "meus" somnis i pels que lluito perquè es facin realitat ;-)
EliminaSalut!!
Pere, esta clar que les incomoditats del dia a dia ha quedat recompençada de sobres amb el servei que us ha fet el vehicle.
ResponEliminaCrec que gràcies a ell heu inventat la fotografia extrema.
Salut!
Hola Jordi,
EliminaSense aquest vehicle, senzillament, el viatge tal com hem fet no existiria, amb això està tot dit.
Salut!
Hola Pere, me gusta mucho esta entrada pues es una idea que tenia en mente desde hace tiempo, lo que si que vi en su dia fueron unos precios practicamente intocables pero claro la libertad de movimiento de un vehiculo asi en un lugar asi no tiene precio, yo viajo en camper en familia desde hace unos 10 años y se lo recomiendo a casi todo el mundo, a todos los que por coneguir una libertad casi absoluta esten dispuestos a perder comodidades cotidianas.
ResponEliminaSaludos
Hola Javier,
EliminaTienes mucha razón con los precios, nosotros en principio habiamos pensado el viaje para 2 pero se salia de nuestro presupuesto por bastante, al final con 3 creo que encontramos el equilibrio a costa de un poco mas de incomodidad (de espacio) pero cuando estas ahí metido en "faena" te olvidas de todo, si llevas tanto tiempo usando este sistema seguro que sabes mejor que yo lo gratificante que es.
Un saludo.
Pere,
ResponEliminaLa primera foto es impressionant !!!!!!!! M'imagino el que heu patit i gaudit en aquest viatge, i de ben segur que les vivences que heu viscut us han compensat les "penuries" que segur que heu patit però que us han permes fer aquestes fotos que desitjaveu i sobretot estar en "comunió" amb la natura, en un cel estrellat, com devien veure els nostres avantpassats fa 500 anys. Gràcies per compartir les teves experiències i fer-nos somiar una mica als que no ens "atrevim" a fer un viatge d'aquests (de moment)
Bones Arnau,
EliminaSi et soc sincer...ja no recordo els contres, em quedo amb els pros, que han estat molts i bons.
El cel que hem pogut veure els pocs dies serens que hem tingut ha estat una passada, com he comentat, jo no havia vist mai un cel així i mira que n'he vist de cels amb poca contaminació.
Aquest "de moment"...ja em va comentar la Montse el que significa ;-)
Salut i sort!
Veient les fotos el primer pensament és la propera vegada hi anem amb una Camper però vaja, segur que jo no seria capaç de fer camins com els que vareu fer. De totes maneres és una entrada molt interessant.
ResponEliminaEntre una i altra em fas venir ganes de veure més imatges de Islàndia, fins i tot m'he acostat al prestatge de llibres de viatges i he passat una bona estona amb un dels llibres que vaig portar d'allà, Lost in Iceland de Sigurgeir Sigurjónsson.
He somniat una estona desperta.
un petó
Hola Mercè,
EliminaMira, és ideal per dos però potser s'allunya una mica del "viatge controlat" on tu marques el ritme, aquí el ritme el marcava la natura i la nostra resistència física i mental. Només la forta motivació per descobrir lloc nous o estar en indrets coneguts a hores intempestives ens va fer aguantar sense gaires problemes però entenc que pot arribar a ser difícil depenent dels caràcters de la gent. Per altra banda estic segur que els llocs que pots descobrir i gaudir d'aquesta manera et compensa sobradament, és una opció...ho parlem ;-)
Somniar de tant en tant és bo, no tothom ho sap fer.
Un petó.