Landmannalaugar, la cara B

No sabia quin títol posar a aquesta entrada, el que si tenia clar és que tenia que ser sobre Landmannalaugar, lloc imprescindible si vas a Islàndia i que aquest any hem pogut descobrir amb tota la seva intensitat.
La majoria de gent associa aquest nom a una petita porció de la Reserva Natural de Fjallabak, concretament a on hi ha el càmping, l'alberg i la zona termal però realment és una gran extensió de muntanyes de colors, riolita, fumeroles, desconeguda per la gran majoria de visitants, islandesos inclosos.
Com a molt, alguns hem pogut fer un petit trekking al Brennisteinsalda, aquest volcà de 855m d'alçada i encara en actiu ens regala amb unes precioses vistes de la zona "coneguda". Jo vaig pujar-hi al 2011 i aquest any m'he "conformat" en gaudir d'unes increïbles llums de sortida sobre el volcà poc abans de les 6:00 am, de les que us en deixo un petita mostra en la foto superior. Cal dir que aquí també comença/acaba el famós trekking "Laugavegur", un dels més macos que es poden fer a Europa.
Cap d'aquests era el nostre objectiu d'enguany sinó descobrir noves localitzacions, gaudir de noves experiències en paratges desèrtics i crec que es pot dir que ho vàrem aconseguir.
Bona part de mèrit li correspon al Toyota, fidel i resistent, que ens va permetre apropar-nos a llocs on gairebé la pista només s'intuïa però com a recompensa vàrem poder gaudir de vistes increïbles, potser les fotos no els hi facin tota la justícia que es mereixen però aquí si que em dono per satisfet d'haver viscut l'experiència.
La cara "B" de Landmannalaugar no estava exempta de colors, els tons eren uns altres, potser menys riolita però igualment atractives. Aquí vàrem tenir un handicap fotogràfic, el fort vent feia que utilitzar el tele fos complicat perquè les fotos no sortissin trepidades però afortunadament n'hem pogut salvar la majoria.
No es veia cap petja humana, miressis allà on miressis, només natura ferotge, primigènia, colorista i en algunes zones fins i tot surrealista, com aquesta darrera foto on els grans prats de molsa verdosa acaben amb una zona "morta" que ens recorda que fa poc estava treien foc de les seves entranyes.
Us recomano totalment la seva "exploració" i que si podeu/voleu hi destineu uns quants dies doncs amb una visita de 1 o 2 dies és molt difícil de fer-te una idea del que amaguen alguns dels camins que no venen en les guies turístiques.
Imprescindible un vehicle 4x4 amb bones aptituds, alçada i sobretot amb una bona capacitat per creuar rius amb gran cabdal.
Ubicació: Islàndia

Comentaris

  1. Mitobcn28 de setembre del 2013, a les 12:02

    Un viaje de lo mas interesante, y unas buenas fotos para hacernos la idea.
    Saludos

    ResponElimina
  2. Esther Bahi f o t o g r a f i a28 de setembre del 2013, a les 13:02

    Buff,nen aquestes muntanyes....ohh!
    Felicitats!
    __
    Em tens amb el nas enganxat al monitor.
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler28 de setembre del 2013, a les 15:02

      Uiii Esther, compte que et pots enrampar!!!
      :-))
      Gràcies!!

      Elimina
  3. Carmina28 de setembre del 2013, a les 13:17

    Aquesta punteta que es veu a la primera foto es on vàrem pujar no ?...Que lluny es veu !

    Aquestes muntanyes tenen ànima...i son màgiques...A mi m'agraden molt el colors, però aquest verd em te el cor robat !

    El "petit trekking"....de quantes hores parlem?
    De les fotos no cal que et digui res, la primera es una passada i la tercera també.
    Un petó i bon cap de setmana Pere!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler28 de setembre del 2013, a les 15:05

      Be Carmina, jo no li diria "punteta" jeje... és una de les muntanyes més altes de la zona amb 855m. i si, és on vàrem pujar i donar la volta i en total eren unes 4 horetes.
      Crec que per veure els verds aquells, s'hi tenia que anar bastant més aviat, nosaltres en alguns llocs ja hi veiem colors de tardo, més ocres i més torrats.
      La tercera crec que marca "la porta" a la cara B ;-)
      Gràcies Carmina!
      Un petó

      Elimina
  4. Montse28 de setembre del 2013, a les 13:40

    m'haig de posar a adjectivar les imatges? No cal...parlen soles!
    El joc de colors i textures, ombres i llums, volums.....una meravella!!!
    La tercera me l'he mirada amb deteniment molta estona....genial...diferent...única!
    Felicitats Pere!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler28 de setembre del 2013, a les 15:08

      Hola Montse, és el que vàrem veure: Un joc de colors, textures, ombres i llums... molt ben descrit!!!
      Ës una llàstima que per motius obvis de "seguretat" i "drets" no puguem pujar les fotos a més resolució sinó crec que seria molt millor poder contemplar la segona i tercera ;-)
      Gràcies!
      Un petó

      Elimina
  5. Jep Flaqué28 de setembre del 2013, a les 15:56

    Com m'agrada el revelat de les fotografies. Controlant el contrast en tot moment i sense exagerar situacions com tantes vegades s'ha vist d'aquest paisatge islandès

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler28 de setembre del 2013, a les 16:13

      Amb llocs com aquests poques coses cal fer a les fotografies, pràcticament surten acabades i no cal buscar colors on no n'hi on ;-)

      Elimina
  6. Jep Flaqué28 de setembre del 2013, a les 15:58

    Molt maques les fotos. Enhorabona Pere!

    (amb l'ipad sempre tinc problemes per escriure al,teu blog :( )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler28 de setembre del 2013, a les 16:14

      Gràcies Jep!!!
      No sé que pot ser això dels problemes, ho tinc tot desactivat perquè no en doni... :-/

      Elimina
  7. vipuchol28 de setembre del 2013, a les 17:07

    Molt bones.
    salut.

    ResponElimina
  8. Eduard Marquès28 de setembre del 2013, a les 17:49

    Guapissimes. La primera està "que se sale" i la tercera m'ha agradat especialment. Quin lloc tan espeial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler28 de setembre del 2013, a les 20:09

      Hola Eduard, la primera és més convencional, més clàssica...tret de la llum però les altres son de llocs on difícilment els trobaràs a la xarxa ;-)
      Salut!

      Elimina
  9. Mercè28 de setembre del 2013, a les 21:25

    Quina preciositat de imatges, les quatre fan un bon ventall dels colors i textures d'una terra tan màgica com és Islàndia, del joc de llums que pots arribar a captar. La segona i la tercera semblen pintures.
    Un plaer poder compartir una miqueta de les teves vivències!
    un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler28 de setembre del 2013, a les 21:58

      I per mi un plaer poder-les compartir amb vosaltres Mercè i donar-vos una mica de motivació per un proper viatge ;-)
      Un petó.

      Elimina
  10. Jose Fernandez28 de setembre del 2013, a les 22:35

    Que guapas, pero es que la segunda parece imposible. Me encanta esa composición, muy buenas. Un abrazo

    ResponElimina
  11. Gorka29 de setembre del 2013, a les 10:28

    Molt guapa l'aventura Pere! Quina enveja... La tercera es la que més destaca amb els volums y el contrast de verds i negres. A l'espera de noves entregues!
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler29 de setembre del 2013, a les 10:57

      Gràcies Gorka, realment va ser una aventura...ja tinc ganes de repetir ;-)
      Salut!!

      Elimina
  12. Josep Balaguer (Pepet)29 de setembre del 2013, a les 17:14

    Espectacular, mestre. Realment un paisatge diferent.
    Enhorabona :-)

    ResponElimina
  13. Chabier Lozano29 de setembre del 2013, a les 20:34

    Mare meva, quins llocs i quines fotos. La primera és bestial per la llum del volcá, pero els colors de les altres, especialment de la tercera, son la hostia. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler30 de setembre del 2013, a les 17:07

      Si Chabier i cada moment eren diferents, el vent feia que els núvols anessin molt ràpid i els rajos de llum donaven nova vida al paisatge, un lloc per estar-se-hi una bona estona... ;-)
      Salut!!

      Elimina
  14. Xose Casal30 de setembre del 2013, a les 9:10

    Tremendo lugar Pere, el color de la tercera me parece impresionante
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler30 de setembre del 2013, a les 17:08

      Simplemente es Landmannalaugar Xose, aunque la gente no suele ir mas allá del camping. ;-)
      Salut!

      Elimina
  15. Jordi Amela3 d’octubre del 2013, a les 8:32

    La segona i la tercera semblen pintures, és un paisatge irreal.
    Salut!

    ResponElimina
  16. Anònim3 d’octubre del 2013, a les 12:50

    This is really interesting, You're a very skilled blogger.
    I have joined your rss feed and look forward to seeking more of your great post.
    Also, I have shared your web site in my social
    networks!

    Here is my homepage; error 0x80070570

    ResponElimina
  17. Anònim7 d’octubre del 2013, a les 1:39

    Have you ever considered about adding a little bit more than
    just your articles? I mean, what you say is fundamental and all.

    However think about if you added some great photos or video clips to give your posts more, "pop"!
    Your content is excellent but with pics and video clips,
    this blog could certainly be one of the best in its niche.
    Good blog!

    Visit my web blog: daemon tools crack ()

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler7 d’octubre del 2013, a les 18:59

      Thank you very much anonymous but all of my entries have photos. My final aim is show my photographic work.
      Hope see you soon!!
      Best regards!

      Elimina
  18. Anònim7 d’octubre del 2013, a les 23:17

    Currently it appears like BlogEngine is the best blogging platform out there right now.
    (from what I've read) Is that what you are using on your blog?


    my web site; error 0x80070570 []

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació