Moments efímers oblidats en el temps

La imatge d'avui simbolitza el que és el paisatge islandès, grans contrastos amb uns colors que no es poden veure en cap altre lloc del mon. Aquesta foto està feta en les terres del interior, les anomenades "Highlands" en una petita treva entre ruixats que va deixar que alguns rajos de sol il·luminessin parcialment les muntanyes del fons destacant els diferents tons de verd que ens oferia la natura.
Crec sincerament que quan estàs allà fen aquest tipus de foto no t'adones del que realment estàs fent i estàs vivint i no és fins passat un temps i repassant virtualment el viatge que t'adones de les experiències viscudes, moments efímers oblidats en el temps però que cada un, individualment té una forta càrrega emocional que et fa reviure aquell instant.
Espero que us agradi.

Comentaris

  1. Molt guapa Pere !!! Quines llums i quin lloc. Com molt be dius quant repasses et cauen les llagrimes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Josep Mª i encara que faci relativament poc del viatge els records son molt intensos ;-)

      Elimina
  2. Evidentment que ens agrada. Aquests contrastos, aquestes muntanyes i aquests verds són una meravella.

    ResponElimina
  3. Precioso ese fogonazo de luz y muy bien captado. Me encanta esta imagen, un abrazo

    ResponElimina
  4. La llum dels raig solars que han travessat la capa de núvol són especials i més quan impacten sobre un gran paisatge com ara és el cas. Magnífica imatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. I també hi pots afegir que mai son iguals, retallen i contrasten el paisatge d'una manera diferent a cada instant, això també els fa especials Eduard.
      Gràcies.

      Elimina
  5. És una de les coses que sempre dic que em queden per aprendre, omplir-me més i adonarme'n millor del moment que visc i no més tard mirant les fotos.
    Una imatge genial

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aquell dia si recordava un altre moment molt més intents i molt més acolorit però per això titulo com a oblidats en el temps, doncs el meu cervell emmagatzema per intensitat de vivències i al cap d'uns dies només et recordes de les més fortes ;-)

      Elimina
  6. Bones Pere,

    Els comentaris fets des de dispositius mòbils (el telèfon) no funcionen o es veuen després en el teu blog encara que no hi hagi hagut cap misatge d'error al enviar-los.

    No passa res, ho faig ara des del portàtil.

    Et deia que si, que i tant que agrada. I no només agrada, si no que porat molt bons records d'una bella terra, a la que espero tornar ben aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,
      No és la primera vegada que m'ho dius, encara que no hi tinc cap mena de control de comentaris, suposo que deu ser alguna incompatibilitat amb els mòbils.

      Tu esperes tornar-hi i jo també....que tindrà??? jeje
      Salut!

      Elimina
  7. Sí, opine igual. "In situ" nomalment estem cocentrats en captar l'essència del moment. La tensió del moment ens separa de la realitat. Després a casa, procesant te n'adones del moment viscut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La dificultat està en quan ho fas dia darrera dia, arriba un moment que has oblidat un piló de moments, segurament descartem inconscientment els menys intensos i aquests son els que un cop a casa tornem a viure ;-)

      Elimina
  8. Una de les coses que em van captivar d' Islàndia son aquests verds ...aquestes muntanyes i aquests llums que tu tan be has captat !!

    Bon diumenge Pere !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carmina, aquells verds que recordes de Juliol poc o res tenen a veure amb aquests de finals d'agost principis de setembre, ja estan un pel més torrats però en alguns llocs conserven la saturació característica islandesa ;-)
      Un petó.

      Elimina
  9. Hi estic d'acord, Pere. De vegades la fotografía de natura és tan estressant que no t'adones del que has viscut fins que has acabat de fer la foto, je, je!

    Bona imatge, per cert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Segur que tu en podries parlar un bona estona sobre això... recordo algun dels teus viatges de varies setmanes... bufff... el nostre cervell no és com el disc dur... ;-)
      Salut!!

      Elimina
  10. Te una llum màgica!
    Aquesta sensació que comentes, m'ha passat aquest anys amb les vacances familiars, vaig tornar amb una lleugera sensació de decepció de la zona triada i ara un mesos després estic valorant més les visites fetes i els moments viscuts.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me'n alegro molt Jordi, no és el meu cas, jo valorava el que havia fet i havia viscut, inclús allà mateix però sempre t'emportes alguna que altra sorpresa ;-)
      Salut!

      Elimina
  11. Aixó us passa per fer bones fotos. Jo, com que no puc emportar-me a casa el que veig, he de gaudir-lo amb els ulls mentres faig la foto :-D
    Quina llum i quin color, un destí somniat. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que sigui així Chabier, t'he vist molt bons treballs, algun fins i tot amb molt èxit ;-)
      Estic completament segur que t'agradaria, no crec que Islàndia pugui decebre a ningú per moltes vegades que hi vagis, la natura sempre es guarda un as sota la màniga ;-)
      Salut!

      Elimina
  12. Sensacional!!! Moltes vegades gaudim més d'aquests moments en la pantalla de l'ordinador. Bona reflexió.
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Francesc, quan estàs 18-19 hores al dia pensant en fotografia de natura durant 20 dies seguits passa això, selecciones intuïtivament algun dels moments i "esborres" altres sense valorar-ne detingudament el botí obtingut.
      Salut!!

      Elimina
  13. La foto magnífica!
    Com que el meu altre vici és fumar ( vici poc recomanable) aprofito cinc minutets per fer el cigarret i gaudir del moment.... ;-) i així si no em surten les fotos gaire bé, m'he emportat uns instants de sensacions! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse,
      Estic d'acord amb lo del vici poc recomanable... ara si et serveix per gaudir aquells instants del paisatge ho acceptaré... millor si el fum no va cap a mi ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  14. Preciosa imatge i bon moment de llum,tornar a recordar moments així deu ser molt gratificant.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther,
      De vegades m'he sorprès dels moments que m'han recordat algunes fotos, això és de lo millor que té la fotografia ;-)
      Salut!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab