Viure el present
Era desembre de fa un any, feia fred, si fred a Canàries... però a més de 1.900 metres, al mirador del Pico de las Nieves (Gran Canària) i quan estava fent aquesta foto em va venir al cap que era com una mena de somni, veia el dia per damunt dels núvols i la nit ja a les valls fosques i amb els llums de les poblacions encesos.
Majestuós el Teide presideix tota l'escena, vigilant i desafiant que tot estigui en ordre, deixant-nos a nosaltres un temps suficient per somniar desperts i adonar-nos de que hi ha un sistema de dos velocitats, un, els que ja son a casa pensant en el futur o en el demà i un altre, els que com nosaltres estan vivint intensament el present, sense pensar en el futur.
La meva recomanació és no donar mai per perduda una sessió, per infructuosa que sembli i viure aquells instants que, qui sap...potser poden esdevenir irrepetibles ;-)
La meva recomanació és no donar mai per perduda una sessió, per infructuosa que sembli i viure aquells instants que, qui sap...potser poden esdevenir irrepetibles ;-)
El present ja és futur i el futur encara no és aquí, així què ara mateix estic veient i gaudint d'una bonica posta de sol al mirador del Pico de las Nieves (Gran Canària) per què cada dia no te els mateixos colors, gràcies per portarnos-la per gaudir d'ella.
ResponEliminaEstic Zen! :)
Hola Esther, potser volies dir: "El present ja és passat", no?
EliminaAquesta entrada va dedicada a un amic que crec que no gaudeix del present perquè sempre li demana més i més i quan viu un "bon present" està pensant en el futur, cosa que li bloqueja la bellesa del moment real.
:)
Ups siii,jajaja..
EliminaDoncs que bonic seria que canvies la consciència i gaudis de l'ara....el passat ja no esta i el futur ha de venir.
Petons.
si... l'ara és el més important, el passat passat està i el futur ja vindrà ;-)
EliminaUn petó
Para serte sincero nunca pensé en el futuro mucho más allá de algunos meses en el peor de los casos. Bueno, eso fué asi hasta que tuve hijas, que fué cuando no hago otra cosa más que pensar en su futuro, jeje. Un preciosidad de foto Pere, la luz, el encuadre .... Un abrazo
ResponEliminaJeje, un cambio "obligado" José.
EliminaGracias!!
Un abrazo
M'agrada la quantitat de plans que has capturat i lo variats que són. Una abraçada
ResponEliminaGràcies Eduard, allà dalt cada dia és diferent, inclús amb les mateixes condicions atmosfèriques. ;-)
EliminaUna abraçada
Estic d'acord amb tu, cal gaudir de cada moment, ocasió, sessió fotogràfica, sense pensar en les properes que vindran.
ResponEliminaGràcies per compartir aquest instant passat que ara es un plaer per nosaltres!
Un petó Pere
Hola Mercè, sé que Tu ho tens molt clar ;-)
EliminaGràcies a tu per la visita
Un petó
Molt bona la foto i el comentari.
ResponEliminaSalut.
Gràcies Vicenç
EliminaSalut!
Bona feina Pere!! Important la reflexió, a mi hi ha cops què em passa, però com més gran em faig més disfruto el moment, inclús de vegades no faig ni la foto, com l'altra dia amb un gat fer què em vaig trobar de cara, el vaig gaudir i no vaig tirar la foto, cosa què abans segur què l'haguès "torpedejat".
ResponEliminaabraçada i sort a Montphoto
Hola Francesc, espero que no sigui cosa de l'edat ;-)
EliminaGràcies, ens hi veurem??
Una abraçada
Sí, és cert. Les sessions cap apurar-les, d'això els fotògrafs de paisatge crec que en sabem una mica. En un segon tot pot canviar (o no, je, je...)
ResponEliminaTens raó, sobretot en el comentari entre parèntesi però cal estar allà ;-)
Elimina