Crear un paisatge

Aquesta setmana he tingut la fortuna de llegir dos articles en dos blocs que m'han agradat molt, un del Javi Alonso i l'altre de Alex Mody, els dos porten molt bones reflexions sobre la fotografia actual de paisatge, mal anomenada de "postals" per algun sector que d'aquesta manera intenta amagar possibles frustracions en vers aquest tipus de fotografia.

És cert que amb internet ho tenim tot molt vist, cert és que qualsevol va a uns grans magatzems es compra una càmera i es creu Ansel Adams, cert que si interactues una mica en les xarxes socials obtens un bon grapat de feed-back positiu, cert és que tot això en alguns casos porta et pot portar a creure que realment ets la reencarnació del Galen Rowell.

Però també és cert que pots fer milers de fotos en els racons més impressionants del mon, llocs on solament Tu hi has estat i que quan estàs a casa, repassant el botí et sentis una mica frustrat, allà tant immens, tant potent el que has viscut però no ho has sabut plasmar...
Per això m'ha agradat tant l'entrada del Javi, quan descriu que ell fotografia "sensacions", d'aquesta manera pot anar una vegada darrera l'altre al mateix lloc sense cansar-se ni avorrir-se, clar que el paisatge ja el té més que vist i fotografiat però cada moment és una sensació nova, quan t'empatxes de lloc és quan li treus més profit i quan realment els resultats t'omplen.

De l'Alex m'ha agradat la seva dissecció, sobretot els punts on recomana "no mentir, enganyar o robar" tant de moda últimament, podria posar molts exemples però segur que cada un de vosaltres ja en teniu un bon grapat al cap. També el paper destacable de la llum i la composició i per descomptat, ser tu mateix i no preocupar-te dels demés, si fas el que t'agrada o el que t'ompla la resta ve sol.

Finalment, un petit comentari sobre la foto d'avui, trencant normes, aquesta foto és d'aquest matí, ben aprop de casa, no he matinat gaire, feia bastant de fred, molt de vent i tenia el cotxe a 2 metres però he gaudit de la natura com mai, el lloc el tinc archi-fotografiat, de fet, darrerament s'està convertint en un nou "lloc de culte" però el repte no era capturar un paisatge, sinó capturar una sensació i potser anar una mica més enllà, crear un paisatge.

Si ho he aconseguit o no és un altre tema, ho deixo a l'opinió de cada un de vosaltres. Jo he tornat a casa ben content.
Bon cap de setmana!

Comentaris

  1. Bien chulas esas nieblas ... sip Un saludo.

    ResponElimina
  2. I per tot això passejar pel món dels blocs té tant de sentit. Perquè segueixes a la gent que realment t'interessa, que saps com treballa, veus la seva evolució, les seves idees i, el més important de tot, gaudexes de les seves imatges.
    I t'allunyes de la massificació de "likes", "amazing" i altres banalitats que es poden fer després de mirar durant una dècima de segon una imatge multicolor photoshopeada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una manera de veure-ho també, els blocs no obliguen a res i normalment reflexan la personalitat del autor ;-)

      Elimina
  3. Ja imagino el moment viscut!
    Ja imagino que hagués experimentat jo.
    Ja imagino com has tornat de content.
    Uauuu!!!! Felicitats.
    Per les sensacions i el moment viscut.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I per alguna de les fotos fetes també... ;)
      Ara, crec que cada un de nosaltres hagués experimentat una sensació diferent, fins i tot potser algú li hagués transmès indiferència ;-)
      Un petó.

      Elimina
  4. Absolutament d'acord amb les vostres reflexions. Us puc explicar per exemple el que em va passar ahir, estava fent una posta de sol “resultona” i ho feia en un arrossar inundat, amb la qual cosa l'efecte mirall magnificava aquella posta, però quan realment em vaig sentir millor, és quan ja quasi no quedava llum i puc començar a intentar treure allò que no veig a primer cop d’ull. Quan començo a jugar amb els paràmetres de configuració i els filtres o el dit per tapar el que faci falta i així, crear una imatge que em sorprengui, això és el que em motiva a sortir molts dies. Òbviament que l'estat d'ànim si que hi juga un paper molt important amb la capacitat creativa del moment, però també té un efecte balsàmic positiu, una mena de teràpia que ajuda a seguir endavant ;-). Per això no fa falta estar en cap lloc de culte. Suposo que tots tenim els nostres llocs on podem anar-hi infinitat de vegades i no cansar-nos mai, al menys a mi em passa. Una abraçada i perdoneu per rotllo :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al contrari Eduard, molt ben explicat. Jo ho tinc molt clar ara... potser és que amb els anys m'he tornat lent jeje però la majoria de vegades acostumo a fer les millors fotos al cap d'una estona ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  5. Molt bones reflexions. Cadascú ha de trobar la seva "sensació", i aquesta segur que no arriba per tenir a davant el millor paisatge del món, la millor llum, ni el millor enquadrament ... però no ens enganyem: hi ajuden molt.

    Una altra cosa molt diferent són els comentaris que puguis obtenir de les xarxes socials. És veritat que et pots crear una imatge falsa del que no ets, però de seguida tornes a tocar de peus a terra.

    En resum, a gaudir de la nostra afició buscant la "sensació" que et fa estar bé amb tú mateix. I si compartir-ho amb els altres et fa més feliç, i als altres també, molt millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon, està clar que les condicions que dius ajuden però quan en tens de dolentes marxes?? o deixes d'anar-hi??
      Sempre he cregut que la millor foto no la faràs al altra costat del mon sinó al costat de casa, en el lloc on domines tu les condicions ;-)
      Salut!

      Elimina
  6. La sensación etérea de esta imagen es una pasda. Me encanta, un abrazo

    ResponElimina
  7. Enhorabuena Pera por esta increible imagen que has decidido compartir con nosotros. Yo, me atreveria a decir que que has conseguido algo más que una SENSACIÓN...
    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Raul, celebro que te guste.
      Paisaje puro de ese lugar tengo a montones por eso cuando regreso busco otras cosas, sensaciones, emociones... a veces lo consigues otras te vuelves de vacio pero "regresas" ;-)
      Un saludo.

      Elimina
  8. Hola Pere,
    Preciosa toma y entrada. Gracias por descubrirme a Alex Mody, no lo conocía, y por la mención.
    Crear un paisaje, no es mala meta, jeje.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Javi, seria complemento a la tuya, fue llegar a casa descargar la tarjeta, ver las fotos en grande y pensar en tu entrada jeje.
      Gracias a ti!!
      Creo que es el objetivo de la mayoria de nosotros... otra cosa es conseguirlo.
      ;-)

      Elimina
  9. Bones!
    El d'en Javi Alonso ja l'havia llegit i em va encantar i ara també he llegit el de l'Alex Mody.
    La foto m'agrada molt amb aquesta bora abraçant les muntanyes.
    I referent a les xarxes socials, als likes....etc etc....un dia ho parlem cara a cara!!!! ;-)
    PD: Em coneixes poc si et fa por que les teves "critiques constructives" em facin enfadar! ;-) poques me'n fas!!!! jajajaja
    Una abraçada Pere!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse,
      Ok, un dia ho parlem cara a cara i amb un bon àpat per davant...que ja tocaria.. no? ;-)
      PD: Montse quan ets tant popular com Tu en les xarxes i tothom lloa la teva foto si algú tan ignorant com jo diu el contrari a tots pot semblar que estigui equivocat però saps que no se dir una cosa per altra... al menys a la gent que m'estimo.
      Un petó

      Elimina
  10. M'ha agradat tant la foto com el comentari.
    No puc estar més d'acord.
    Salut.

    ResponElimina
  11. Docns mira si deu ser conegut que jo dec ser de Mart perquè no tinc ni idea d'on és aquest "spot" :P
    Respecte de l'entrada, totalment d'acord amb els teus apunts. Potser són els signes dels temps.
    La imatge en si...ja la voldria jo per la meva fototeca!.
    Salut
    JC

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs hi ha un bar molt aprop que ja m'han dit un parell de cops que des de desembre hi ha un peregrinatge de fotògrafs com mai havien vist... És a Tavertet i l'efecte "Montphoto" és més potent del que em pensava ;-)
      Aquest dissabte al matí vaig quedar molt content de la sessió... i aquesta n'és una bona proba
      Salut!!

      Elimina
  12. A mi simplement m´encanta. I sens dubte em transporta ben lluny, i aquesta és una de les sensacions que més m´agraden : l´evasió.
    Es fàcil sentir-se bé quan estas a la natura. Però estar rodejat de "paràsits urbans" i que una foto et traslladi té molt de mèrit.
    Enhorabona.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta, celebro que t'agradi, tens raó, el lloc no és res del altre mon i sense aquestes condicions i la llarga exposició no tindria cap atractiu (com moltes de les vegades que l'he visitat m'he trobat..) però de vegades aconsegueixes allò que busques i aquesta ha estat una de elles ;-)
      Gràcies!
      Una abraçada!

      Elimina
  13. muy buena Pere, la foto es de flipar flipar. Y gracias por la reflexión y mencion a las otras entradas. Es de gran ayuda para los que estamos a menudo en "crisis fotografica". Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uge, si tu, uno de mis referentes me habla de crisis... algo va mal jeje
      Celebro que te haya gustado, disfruté mucho esa mañana ;-)
      Un abrazo

      Elimina
  14. Hola Pere,

    Em sembla que has fet una magnífica reflexió. L'estat d'ànim influeix (i si no malament) en el tipus de foto que fa el fotograf. Fins i tot en les que podem anomenar documentalistes i ja no en parlem de les fotografies d'autor.

    Aquest estat d'ànim evoca unes sensacions que es plasmen en la fotografia ja sigui en el tema, en la posible subexposició (per exemple com si es tractés de les anomenades "èpoques fosques" dels pintors), en el subjecte triat, en la llum o fins i tot el moment del dia... ja no hi incloc el processat perquè això ja en vam parlar en entrades anteriors que ens has mostrat.

    Una confidència, jo quan estic emprenyat sóc incapaç ni de treure la càmera de la motxil·la, serà que no m'agrada i el meu cervell refusa plasmar aquest sentiment?

    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,
      Respecte de la teva confidència et diré que les poques vegades que estic emprenyat em pren una medicina: Surto amb la càmera a gaudir de la natura, per mi és el millor metode o al menys el que em funciona ;-)

      Però tens raó l'estat d'ànim influeix molt en la manera d'enfocar i veure un paisatge i sobretot en els posteriors resultats, cada cop m'adono que faig les fotos que més m'agraden a l'hora de marxar... i no és més que això que acabem de dir

      Salut!!

      Elimina
  15. Ets el rei d'aquests cingles.
    Dius que aquest indret s'ha convertit en un "lloc de culte". ja saps qui n'es el principal responsable, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, en aquest lloc hi hem tingut molta sort i també hi hem passat bons moments, el que sigui un o altre és una qüestió secundaria ;)
      Salut!

      Elimina
  16. Es una imatge especial...
    A mi em transmet, encara que segur no es la mateixa emoció que a tu. En un día una mica raro, potser fins i tot trist, aquesta fotografía es com un mirall... la observo i veig els meus sentiments i pensaments, com si fossin aquest mateis bosc, ple de boira que tapa tota la vida i color que conté...
    Oi que no es la mateixa sensació que tú vas tenir? :)
    En qualsevol cas, caramb! Q fotografia més intensa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Núria, segurament si preguntéssim a cada un que sent davant un moment com aquest obtendríem una resposta diferent doncs les emocions o sentiments que et pot transmetre una fotografia canvien depenent del moment, estat d'ànim del que ho mira, ara estant allà jo només recordo que vaig gaudir de valent, aquests regals de la Natural cal aprofitar-los quan es donen... que no ho fan gaire sovint ;-)
      Gràcies

      Elimina
  17. Una entrada molt interessant, m'ha agradat i crec que buscaré els blogs que fas referència.
    Estic totalment d'acord en com podem captar imatges diferents, podem dir captar sensacions del paisatge, la natura és viva i poques vegades ens trobem amb una imatge idèntica de llocs visitats assíduament, la llum, el temps, l'estació de l'any, el nostre estat d'ànim per inspirar-nos. Crec que la natura ens brinda imatges que nosaltres podem saber capturar o no, bellesa que podem transformar en una fotografia, detalls que segons com els aïllem es converteixen en una creació, crec que és una bona mostra aquesta fotografia, no has creat un paisatge, si no que amb paisatge has creat una imatge única, preciosa, especial. Així ho veig jo.
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè, faràs be de buscar-los, els dos son referents.
      Crec que ho veiem igual, no es tracta tant de veure el que tens davant sinó de veure-ho amb els teus ulls ;-)
      Gràcies!
      Un petó

      Elimina
  18. Venia hacia mi a toda velocidad un ovni impresionante, la estela que dejaba en el cielo anunciaba una inminente visita alienígena , le pisaba los talones mi nave cósmica, preciosa y brillante, empezaron las escaramuzas y los tirabuzones en el aire dibujaban trazos entrelazados, pero justo antes del inevitable encuentro…..” alex deja esos tapones y empieza a comer la sopa, que siempre estamos igual”

    ResponElimina
    Respostes
    1. Soñar es gratis amigo Alex y que manera mas bonita de disfrutar de la fotografia que "conseguir" sueños?? ;-)
      Una abraçada Crack!

      Elimina
  19. Espectacular foto Pere, no la conocía, seguramente porque te descubría hace poco como ya te comente, pero veop tu trabajo y a medida que voy descubriendo me te voy admirando mas al igual que a Javier Alonso al que también sigo a Alex Mody no lo conozco pero puedes imaginar que en una de las ventanas de mi ordenador esta su web ahora mismo.
    Hacer postales a mucha gente le puede parecer fácil, a mi me parece complicaidisimo y si transmiten casi imposible, en mi opinión hay que disfrutar y si el que ve las fotos disfruta viéndolas tanto como uno haciéndolas ya es mucho, yo creo que es un proceso cuando empezamos tendemos a imitar y creo que es la mejor escuela ver lo que han hecho los maestros e intentar seguir un camino, creo que todos los grandes de las artes sean pintores escultores etc, dominaban lo sencillo el realismo, cuando fueron grandes maestros de ello fue cuando dieron rienda suelta a su creatividad si estilo, es como lo de las mal llamadas normas, para saltárselas primero hay que conocerlas y saber el porque de ellas y si te las saltas que sea porque eres consciente de lo que haces, vamos con premeditación.
    Con respecto a lo de no mentir (no he leido el articulo aun, pero lo imagino)lo peor es confundir a el que ve una foto y lo que esta viendo es un montaje creo que puede crear mucha frustración al margen de que mucha gente de por sentado que las fotos están hechas en el PS porque es lo que se ha extendido, una lastima, yo seguiré peleando por aprender a hacer fotos con la cámara creo que cuando sepa hacerlas me podré preocupar del PS.

    Bueno no me enrollo mas, felicidades por tu trabajo.

    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Javi,
      Ciertamente fué una lástima que no llegaramos a saludarnos en Teruel. Celebro que el blog te guste y lo encuentres interesante.
      La fotografia, como ya he dicho en anteriores entradas es un camino, un largo camino y nosotros los fotografos o los que lo prentendemos llegar a ser muchas veces nos equivocamos al principio pero el tiempo y el mismo camino nos va poniendo en su lugar.
      Gracias por aportar tus opiniones.
      Un saludo.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab