L'Essència

He volgut titular aquesta entrada "L'Essència" ja que aquest lloc que protagonitza avui la foto de rigor és on vàrem començar i acabar el nostre viatge a Islàndia, un lloc on els elements de la natura es mostren amb força i simbolitza l'essència de Illa.
Els temporals de l'oest hi tenen fixat el seu lloc d'entrada i l'oceà Atlàntic hi descarrega amb bravura les seves ones, tot això junt ha contribuït a formar aquest indret que em va captivar des del primer dia que el vaig veure. De entre totes les fotos que en tinc de les diferents jornades he escollit una de les més tètriques, potser perquè encara que el lloc és molt maco, per sobre de tot és molt perillós, salvatge i potent.
Bon cap de setmana!

Comentaris

  1. Personalmente estas ambientaciones tan tétricas (románticas) me chiflan, es una preciosidad esta imagen. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuando vi el lugar, el cielo y la bravura del mar pensé en ti José ;-)
      Un abrazo

      Elimina
  2. La foto és tetrica i el lloc una autèntica passada. Així i tot aprecio en les darreres entrades uns tendència a processats molt contrastats i "canyeros". M'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interessant aquesta reflexió, m'agradaria que ampliesis una mica el que veus, aquests comentaris sempre sumen i com a vegades un mateix "s'embolica"...
      ;-)

      Elimina
    2. ja, ja... Pere, només vull dir que el que he dit. En la juguesca sobre els RAWs estava convençut que la teva foto era la 5 o la 7 perquè és el tipus de processats que et veig darrerament, dramàtics amb molt de contrast. És una opció que a mi sí que em resulta atractiva des del punt de vista estètic. Si bé jo sóc de tons més suaus.
      Salut, campió :-)

      Elimina
    3. Dr!!! Deu ser cosa del monitor..jajaja
      Va be de tant en tant que et tornin "a la realitat.."
      Gràcies

      Elimina
  3. Realment fa mitja por, és tenebrosa. El que més m'agrada és la composició en que la roca enbolcalla l'aigua. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard, ara no recordo si va ser aquella mateixa tarda o una altra però un dia només escoltant les onades ja t'entrava la sensació de petitesa i de que estaves a les mans de la natura
      Una abraçada

      Elimina
    2. Què important és saber transmetre emocions i sensacions i tu ho fas molt bé

      Elimina
    3. Gràcies Eduard, ara que voltant amb el José per Astùries ... no li va el risc ni res ;-)

      Elimina
  4. Quina força, quins capricis te la natura!!
    Sens dubte un lloc amb molta personalitat.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'ho pots imaginar si no hi ets en un temporal... i les possibilitats que té... potser algun dia, quan hi torni, trauré lo millor del lloc ;-)
      Salut!

      Elimina
  5. En Jordi m'ha tret les paraules.
    Un lloc amb personalitat.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem d'acord Esther, llocs que valen un viatge per veure'ls ;-)
      Un petó

      Elimina
  6. Molt xula Pere, no reconec el lloc sempre queden racons per veure. Pel proxim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep Mª, no, no és a Vik, és una formació semblant una mica més cap amunt, prop d'unes fumaroles.
      El lloc be es mereix una o unes visites ;-)
      Gràcies!

      Elimina
  7. Quina força Pere!! genial!! abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Francesc, ja saps.. Islàndia té aquests racons tant potents, això la fa una illa única ;-)
      Una abraçada

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab