Atlantis

Estar al mig del Cantàbric prop de la mitja nit, sentint com puja la marea i allà on estàs trepitjant en pocs moments quedarà cobert d'aigua... et fa sentir unes sensacions i emocions difícils d'oblidar, una mena de barreja d'alegria i por que no sabria com descriure, potser la millor manera és amb aquesta imatge, un indret impossible amb marea alta ja que queda bastant allunyat de la costa però accessible amb marea baixa, encara que cada cop que ve una onada més forta que les demés et fa pensar que t'estàs jugant quelcom més que una remullada...
Fotografia nocturna de llarga exposició per tenir temps suficient de "pintar" les roques amb un llanterna Led Lenser M-7 amb un gel càlid. Amb la companyia del David Alvarez.

Comentaris

  1. vipuchol21 d’abril del 2014, a les 19:26

    Molt maca.
    T'ha quedat de cinema.
    Salut.

    ResponElimina
  2. Jordi Amela21 d’abril del 2014, a les 19:54

    Una imatge molt impactant, aquest indret el tinc marcat amb una creueta. Aquest cel mes aviat fred amb aquestes roques càlides, fan una imatge molt atractiva.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler21 d’abril del 2014, a les 21:10

      Hi vàrem estar una bona estona, des de la posta fins que l'aigua i el seny ens va fer marxar... però el lloc s'ho val.
      Salut!

      Elimina
  3. Unknown21 d’abril del 2014, a les 20:21

    Cuando me la enseñaste en la cámara ya me pareció una pasada, aqui es más espectacular todavía. Tienes razón, cuando la mar está un poco picada y es de noche da mucho "yuyu" estar ahí. Un abrazo Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler21 d’abril del 2014, a les 21:21

      Lo recuerdo José, eso de la noche en esos lugares es para "lobos de mar" como tu, para nosotros los de secano mejor la Costa Brava ;-)
      Un abrazo

      Elimina
  4. Chabier Lozano21 d’abril del 2014, a les 20:31

    El lloc l'han matxacat fotograficament, i ja sabem qui :-D, però aquesta foto ens mostra unes condicions diferents. Enhorabona. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler21 d’abril del 2014, a les 21:23

      Hola Chabier, crec que parles de Campiecho, aquest és un altre indret, crec que fotos d'allà només les he vist al José i al David del dia que estava amb mi o potser vaig confós..
      Un lloc poc "recomanable" per anar-hi de nits ;-)
      Salut!!

      Elimina
  5. Fran21 d’abril del 2014, a les 20:51

    Una passada tio! I un cel brutal, super guapo!

    ResponElimina
  6. Eduard Marquès21 d’abril del 2014, a les 20:57

    Realment fa venir esgarrifances amb aquest cel. Aquella costa em va fer yuyu de dia, de nit ja no vull ni pensar-ho :-) Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler21 d’abril del 2014, a les 21:25

      Doncs com picaven les onades i a el que cobreix la marea encara ho acaba d'arrodonir, sort que més o menys ho teníem "controlat" amb el Tides Planner per marxar amb un petit marge de seguretat ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  7. Daniel Arenas21 d’abril del 2014, a les 22:51

    Una de les coses més importants en fotografia un cop deixem de banda el preocupar-nos per la tècnica (perquè ja la tenim assimilada no perquè no l'haguem de fer servir) és precisament el saber veure.

    Trobar aquells enquadraments i composicions que no són fàcils ni evidents però que són molt bones. Coneixent el teu tarannà segur que ja vas anar a tret fet i planificat gairebé desde casa o bé només vas haver d'arrodonir-ho des d'allà si va ser una idea sobre el terreny (que no sobre la marxa).

    A mi m'agrada la imatge que ens presentes tot i que no acabo d'entendre perquè aquest filtre tant càlid a la llanterna... Vull dir, i això és gust personal, que potser una mica menys càlid o més fred, diga-li com vulguis, a les roques hagués sigut més sutil. Evidentment això és cosa meva, no és cap crítica a la fotografia.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler22 d’abril del 2014, a les 7:38

      Bona observació Dani, el fet de fer servir un WB manual i fred combinat amb una llanterna sense filtre càlid hagués donat un to grisos a les roques, totalment irreal, evidentment una opció era fer-ho amb un de menys kelvins però vaig triar aquest que em recordava a com eren les roques molles a la posta ;-)

      La localització la vaig veure buscant-ne una altra, lo millor que té és que no és fa evident aquest arc des de terra i això ha preservat una mica el seu anonimat ;-)

      Salut!

      Elimina
  8. Balaphoto22 d’abril del 2014, a les 13:14

    Gran tècnica Pere!! Un gran foto, el cel li dóna el toc perfecte.

    abraçada Francesc

    ResponElimina
  9. Esther Bahi f o t o g r a f i a22 d’abril del 2014, a les 23:25

    Opino igual que Daniel .M'agrada el cel i la composició.
    Una bona localització!
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler23 d’abril del 2014, a les 8:16

      Era una opció deixar-ho més fred però amb la contaminació lumínica que hi havia, incrementada per els núvols hagués estat una altra foto ;-)
      Un petó

      Elimina
  10. Josep Balaguer (Pepet)23 d’abril del 2014, a les 0:18

    Bé, Pere. No tot en nocturnes van a ser estels i constelacions. Bona il·luminació (i mira que és difícil d'aconseguir)
    Una abraçada, campió

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler23 d’abril del 2014, a les 8:16

      Doncs tinguen en compte que quan vàrem baixar a la platja plovia, no ens podem queixar ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  11. Photo(Geo)grapher26 de maig del 2015, a les 15:33

    Superb!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

Imatge
Aquest cap de setmana he pogut dur a terme una de les fites que tenia pendents des de fa temps i que era fotografiar la Cova del Bisbe (La Garrotxa) per dintre i sense llum, només amb una llarga exposició, la següent foto es un dels resultats desprès de 5 segons, feta amb trípode i amb cable disparador, vaig provar amb mes exposició fins a 17 segons i varen sortir uns colors de les parets que no m'hagués pensat mai... A banda de la dificultat de la foto en si, cal afegir la de portar el material fins allà dalt, trípode inclòs ( uns 8.5 Kgs), dons el camí no es del tot fàcil i en alguns llocs fins i tot cal grimpar una mica.   De camí no varen voler desaprofitar l'ocasió de la bona llum que hi havia al pont de Llierca per fer unes quantes fotos, primant la composició i enquadrament. La que segueix n'és una mosta:
Més informació

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Imatge
El passat 9 de gener vaig poder participar en una de les jornades organitzades per Xatrac - La Casa del Mar a la Casa de la Cultura de Lloret de Mar " IMATGES QUE INSPIREN " on a partir de les imatges premiades al concurs Montphoto - 2018, els alumnes varen fer una votació i un treball sobre les mateixes. Una de les imatges que vaig incloure a la presentació Vaig tenir la sort de que una de les meves imatges presents a la exposició fos una de les més votades pels alumnes de 10 i 11 anys i em varen convidar a fer una petita presentació del meu treball i també donar resposta a les preguntes dels alumnes que havien fet un treball previ sobre les imatges escollides. Amb el Paco Membrives fent la presentació Amb la companyia de Santi Escartín , director de Xatrac i part del seu equip, ( Marta Muñoz i Meritxell Casellas) i Paco Membrives , director de Montphoto , vàrem fer la presentació desprès d'haver inaugurat l'acte les autoritats municipals de Lloret
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men
Més informació