Jökulsárlón

Tot i que aquests començament d'estiu no està essent massa calorós, us deixo amb una imatge molt refrescant, feta amb una llum gairebé inexistent, a les 00:15 de la matinada a la famosa llacuna de Jökulsárlón a Islàndia.
Sembla impossible repetir una foto d'aquest lloc a pesar de la gran quantitat de fotògrafs de tot el mon que la visiten, de totes maneres jo he intentat fer la "meva" versió, allunyant-me dels colors estridents i dels trossos de gel en primer pla, buscant sobretot, transmetre soledat, pau i tranquil·litat, la mateixa que vaig experimentar al fer la foto.
Canon 5D Canon 70-200mm. feta a 73mm 5 s f/11 a ISO 50
Fins ara aquest era el darrer punt al que et portaven els anomenats "Photo Tours" amb sortida i arribada a Keflavik, ara veig que "s'arrisquen" a arribar fins a Höfn, deu ni do quina "aventura"...
Espero que us agradi.

Comentaris

  1. M'agrada aquesta versió més íntima del glaciar i també "l'ós polar" que treu el cap a l'esquerra de la imatge després de fer una becaina ;-)

    abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram Xavi, quina vista, aquest "os" se'm havia passat ;-)
      Salut!!

      Elimina
  2. Quin plaer de imatge per gaudir, es palpable el sentiment de solitud, de petitesa al bell mig d'aquesta natura particular que ens regala Islàndia.
    Un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que hem comentat, no és tant la qüestió de quan sinó de com, en aquest cas Islàndia sempre suma ;-)
      Un petó

      Elimina
  3. Realment desprèn fredor pels quatre costats, objectiu complert! sembla que no pugui ser feta a aquesta hora que dius, suposo que en un viatge com aquest no es dorma gaire, no? Una abraçada i felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està feta amb el "sol" de mitjanit Eduard, aquell dia a més era tapat... la llum tota tamisada era per aprofitar i fer coses així ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  4. El azul de esos hielos es una pasada y la composición ciertamente bella. Una excelente foto Pere. Un abrazo

    ResponElimina
  5. Qué curioso Pere. Tengo una foto con un encuadre que sigue el mismo esquema que la tuya, pero hecha en una laguna de Sierra Nevada. Lo curioso es que tengamos cerca paisajes similares que no están tan masificados ni de moda (la hice un atardecer, completamente solo y aislado, justo lo que busco cuando voy a la montaña a fotografiar).

    Enhorabuena por la foto, trasmites muy bien el aspecto frío del paisaje con esa paleta de color tan reducida, rozando lo monocromático; un paisaje que a mí en realidad me atrae y me invita a sentarme allí a meditar.

    Saludos, Antonio.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Antonio, lo cierto es que aun hay bastantes sitios no masificados (y que dure...) en nuestro pais, concretamente al lado de casa tengo algunos en los que el 99% de las veces estoy solo y a mi modo de ver son muy interesantes.
      Muchas gracias!
      Saludos

      Elimina
  6. Molt guapa, Pere. els blaus del gel són una passada. Una imatge molt suau. si el que buscaves era transmetre serenor ho has aconseguit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Pepet,
      Més que el que buscava, era el que hi havia ;-)
      Salut!!

      Elimina
  7. Totalment d´acord amb el amic Pepet.
    Molt guapa.
    Salut.

    ResponElimina
  8. I tant que agrada Pere. Cada cop m'agraden més aquest tipus de fotos ja no per si són més o menys monocromes sinó per la falta d'estridències, composicions minimalistes, trasmissió de sensacions...

    Eps que no vol dir que no m'agradin les llums vermelles de posta o sortida però ser monotemàtic buscant tenir totes les fotos de l'arxiu del mateix pal o estil crec que no és el camí, potser prefereixo les llums més laterals i daurades a les vermelloses i explosives.

    Sé que no seguint modes no arribaré a tenir milers de m'agrada o de vistes al blog però no és aquesta la finalitat sinó la de sentir-se bé amb el que un fotografia, seguir el camí que creu correcte o millor i transmetre amb la natura. Que en comptes de 10 comentaris al blog això em farà tenir 1 o "ningún" doncs cap problema ;)

    Bona entrada.

    PD: Vaig a veure la del Tinto que me la vaig perdre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dani, crec que ho has explicat molt be, de fet, és exactament el que penso... i aquí no si arriba fins desprès de un bon bagatge buscant llums extremes ;-)
      Les modes son, això, modes i com a tals marquen tendències, normalment curtes. Si vols tenir un recorregut cal oblidar-te de les modes i centrar-te en lo teu, segur que ho gaudiràs més ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  9. osti quina rasca m'ha vingut de cop :S

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, ja et passaré la factura per estalviar en AACC... ;-)

      Elimina
  10. Jo despres de veure-la marxo a fer un gelat ;p
    Bon ambient captat,transmet serenor.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que t'hagi sentat be el gelat ;-)
      Per aquest camí anava l'idea...
      Un petó

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab