El racó dels meus somnis

Tots sabeu de la meva passió per la fotografia nocturna, des de petit els estels em tenen enganxat i quan estic davant un cel net i clar com el de la foto hi podria passar hores i hores contemplant-lo, veient el camí que fa la nostra Via Làctia i gaudir de la llum celístia acompanyat de Antares, la meva estrella preferida.. Per poder fer alguna fotografia "curiosa" cal afegir algun ingredient més a l'escena, el cel de per si ja és prou maco  però si tenim a ma algun element per composar o per dotar de més personalitat i força a la foto no s'ha de desaprofitar, per això cal haver observat el lloc amb "ulls fotogràfics" de dia, buscant aquelles siluetes que sense il·luminació o amb una llum adequada poden complementar la foto que hem previsualitzat amb llum diürna. Aquest és el cas de la foto d'aquesta setmana, feta com deureu haver endevinat a més de 2.000 metres d'alçada, allunyat de tota contaminació lumínica i on les baixes temperatures ajuden

Avui us deixaré descansar, l'entrada d'avui no convida a fer cap mena de filosofia, només vull transportar-vos a un paisatge desolat, semidesert on predominen únicament dos colors i on la natura es mostra amb tota la força. Allunyats a molts kilòmetres de la "civilització" et pots trobar amb escenes com aquesta sigui a l'altra costat del mon o sigui al costat de casa, només cal saber aprofitar el moment i sobretot gaudir-lo, qui sap si mai tornaràs a veure quelcom com el que tens davant els teus ulls... on el temps s'atura . Bon cap de setmana!!

A resultes de l'entrada anterior he pogut fer algun debat telefònic i via mail amb alguns amics i companys d'afició i hem arribat a la conclusió que entre molts altres factors n'hi han dos que sobresurten per sobre dels altres i que coarten d'una manera apreciable la creativitat i la originalitat a la fotografia de Natura i aquests son els concursos fotogràfics i els Tallers/viatges fotogràfics. M'explico, un percentatge molt alt de gent que comença i alguns aficionats més avançats es mirallen en les fotos que guanyen els certamens, sobretot els internacionals. Això porta a que busquin fotos similars o també fer la seva versió però partint d'una idea que altres ja  han destacat com a vàlida, per exemple les fotos amb moviment de càmera, tant vertical com horitzontal, inclús amb dobles exposicions amb un element quiet, la veritat és que ja les trobem fins i tot a la sopa i com a moda, cansen una mica però com alguns concursos continuen premiant-les, això suposa

Avui us volia proposar una pregunta que jo m'he fet en els darrers mesos, tracta sobre l'originalitat i la creativitat en els concursos. La foto d'aquest insecte semblant a una vespa feta a Madagascar l'any 2010, l'he presentat a un piló de concursos de natura durant 2014 (GDT, BBC, MML, Oasis, Asferico, Glanzlitcher, Montphoto, etc...) perquè? doncs perquè a mi m'agrada, em transmet i em transporta a l'instant que la vaig fer, un matí dins la selva de Andasibe-Mantadia. En cap dels certàmens ha estat escollida, ni ha passat el tall que l'hagués portat a finalista  ni tant sols en la majoria ha passat la selecció prèvia   Canon 5D Canon 100mm macro ISO 400 f/11 1/60 s toc de flaix I això em porta a preguntar-me si jo hi he posat "mes pa que formatge" al presentar-la a concursos o si realment valoro més l'imatge per el que m'ha costat aconseguir que per el que realment impacta o per la capacitat de sorprendre al espectador?? És u