Els Codis de la Terra
Estar a la Platja del Silencio i no quedar meravellat per la col·lecció infinita de textures que tenen les seves parets és gairebé impossible, pots anar de una punta a l'altre i fer un piló de fotos i segurament a la tornada en faràs una quantitat similar, la disposició de la roca i la seva configuració fa que acabis veient "codis" per tot arreu, per això he titulat aquesta entrada "Els Codis de la Terra".
Vàrem tenir l'oportunitat de fer fotos amb les roques molles, amb sol i amb el cel cobert, la varietat de tons que agafen les roques no deixa de sorprendre i t'hi pots passar hores buscant patrons, seqüències i composicions. Va ser curiós que durant la segona sessió, tant l'Esteve com jo vàrem arribar a un punt on la vista ens va quedar saturada de tantes formes i colors, aquell va estar el moment de fer una pausa i mirar cap a un altre costat per recarregar una mica les ganes i la nostra capacitat per poder fer alguna fotografia "decent"
A l'hora de triar l'equip vaig estar dubtant, portava el 100mm macro, el 24-105mm i el nou 24-70mm F/4 L IS i desprès d'avaluar les possibilitats de cada un, em vaig decidir per aquest últim, així li faria una proba exhaustiva i en podria treure moltes conclusions, tot i que en paisatge pur ja l'havia provat uns dies abans a L'Airin, Gueirua i Pumarin.
Així que un cop decidit l'equip, vaig fer una primera ronda disparant a mà alçada, la majoria a 70mm i tinguen que forçar l'ISO fins a 1600 per tenir la suficient velocitat, juntament amb el IS per treure les fotos amb un mínim de nitidesa.
Va ser el segon dia quan realment li vaig treure tot el potencial a l'objectiu, baixant la sensibilitat fins a 100-200 i utilitzant el trípode, els resultats varen millorar espectacularment, tant al centre com a les cantonades, aspecte aquest on marca les diferències amb el 24-105mm F/4 L IS a canvi clar de perdre aquests 35mm molt aprofitables també. Però a on realment em va sorprendre va ser en la nova funció "macro" i és que aquest objectiu quan arriba al tope dels 70mm, té un botó que allibera el recorregut i entra en la funció macro pròpiament dita, pots enfocar a tocar de l'extrem del objectiu, tot i que no és massa recomanable arribar-hi ja que la pèrdua de profunditat de camp i sobretot de llum és molt ostensible.
Resumint, crec que és un molt bon objectiu, en contra del que havia llegit i escoltat abans de provar-lo. La nitidesa, preu, poc pes, segellat, mida compacte i la funció macro amb un factor de 1:0,7 el fan indispensable en la motxilla de qualsevol fotògraf de natura fins i tot per davant el tant reputat 24-70mm F/2.8 L IS II que ha de suportar el llastre del preu prohibitiu per un aficionat.
Vàrem tenir l'oportunitat de fer fotos amb les roques molles, amb sol i amb el cel cobert, la varietat de tons que agafen les roques no deixa de sorprendre i t'hi pots passar hores buscant patrons, seqüències i composicions. Va ser curiós que durant la segona sessió, tant l'Esteve com jo vàrem arribar a un punt on la vista ens va quedar saturada de tantes formes i colors, aquell va estar el moment de fer una pausa i mirar cap a un altre costat per recarregar una mica les ganes i la nostra capacitat per poder fer alguna fotografia "decent"
A l'hora de triar l'equip vaig estar dubtant, portava el 100mm macro, el 24-105mm i el nou 24-70mm F/4 L IS i desprès d'avaluar les possibilitats de cada un, em vaig decidir per aquest últim, així li faria una proba exhaustiva i en podria treure moltes conclusions, tot i que en paisatge pur ja l'havia provat uns dies abans a L'Airin, Gueirua i Pumarin.
Així que un cop decidit l'equip, vaig fer una primera ronda disparant a mà alçada, la majoria a 70mm i tinguen que forçar l'ISO fins a 1600 per tenir la suficient velocitat, juntament amb el IS per treure les fotos amb un mínim de nitidesa.
Va ser el segon dia quan realment li vaig treure tot el potencial a l'objectiu, baixant la sensibilitat fins a 100-200 i utilitzant el trípode, els resultats varen millorar espectacularment, tant al centre com a les cantonades, aspecte aquest on marca les diferències amb el 24-105mm F/4 L IS a canvi clar de perdre aquests 35mm molt aprofitables també. Però a on realment em va sorprendre va ser en la nova funció "macro" i és que aquest objectiu quan arriba al tope dels 70mm, té un botó que allibera el recorregut i entra en la funció macro pròpiament dita, pots enfocar a tocar de l'extrem del objectiu, tot i que no és massa recomanable arribar-hi ja que la pèrdua de profunditat de camp i sobretot de llum és molt ostensible.
Resumint, crec que és un molt bon objectiu, en contra del que havia llegit i escoltat abans de provar-lo. La nitidesa, preu, poc pes, segellat, mida compacte i la funció macro amb un factor de 1:0,7 el fan indispensable en la motxilla de qualsevol fotògraf de natura fins i tot per davant el tant reputat 24-70mm F/2.8 L IS II que ha de suportar el llastre del preu prohibitiu per un aficionat.
Preciosa serie Pere, efectivamente te puedes pasar días mirando hacia abajo. Un abrazo
ResponEliminaNosotros pasamos bastantes horas José y no se limita solo a este lugar, lástima de ese dia agarrados en el acantilado que no pudimos llegar a la otra zona de texturas... pero todo llegará ;-)
EliminaUn abrazo
Molt maques aquestes roquesi i colors espectaculars, interesant post sobre els objectius.
ResponEliminaCelebro que t'agradi Òscar i sort en F.LL. ;-)
EliminaSalut!!
Fantàstic !!!!
ResponEliminaGràcies Joan!
EliminaUnes textures i tons fantàstics Pere.
ResponEliminaNo em costa gaire imaginar com et devies sentir davant tantes possibilitats de composar i recrear joies amb aquesta natura.
Un petó
Hola Mercè,
EliminaTens tota la raó, és un no parar i com ja explico més amunt, vàrem tenir que parar per deixar "refrescar" les visions i poder tornar a començar... molt recomanable i amb qualsevol mena de climatologia ;-)
Un petó
Vaya pedazo de códigos Pere, muy guapas texturas, yo si voy allí, me tiro dos o tres días delante de la pared buscando formas, jajajajaja, siempre me ha encantado las formas y colores de la geología de este bello sitio.
ResponEliminaUn saludo
Pués en esta mi segunda visita a Asturias y he dedicado dos dias mas, es una fuente inagotable de inspiración Antonio, aunque si no la administras te puede llegar a saturar la visión ;-)
EliminaUn saludo
Te habrás quedado a gusto, no?
ResponEliminaA ver si llega el día en que vaya a conocer esas rocas...
Ya estas tardando Iker, ahí te puedes pasar horas fotografiando y no dependes tanto de la luz como en otros sitios pero si de la marea... ;-)
EliminaLa tercera semblen les dents de un monstre.
ResponEliminaPrecioses imatges.
Fotografia hi ha a reu, cal saber veure-la i tu li saps treure partit.
Salut! Petons.
Bona comparació Esther, vaig tenir que parar cada certa estona ja que veia "monstres" i altres coses a cada moment ;-)
EliminaUn petó
Después de realizar un recorrido por tu blog, he quedado gratamente sorprendido, pues la belleza de tus publicaciones lo merecen, por tal motivo, tengo que felicitarte.
ResponEliminaLo seguiré con gran interés.
Enhorabuena y un afectuoso saludo desde Gran Canaria.
Hasta muy pronto.
Muchas gracias Andrés, celebro que te haya gustado.
EliminaNo vemos por aquí
Un saludo
Hola, me ha encantado tu blog, es una maravilla.
ResponEliminaLas fotos son alucinantes, desde hoy tienes una seguidora más.
Yo también tengo un blog aunque no tan espectacular como el tuyo, si le quieres echar un vistazo es Pequeña montaña http://pequemontana.blogspot.com.es
Saludos.
Hola Alicia, bienvenida!!
EliminaBuenos reportajes tienes en tu blog.
Muchas gracias!