Somnis de joventut

Avui repassant i classificant el meu arxiu fotogràfic he tornat a reviure un dels somnis de joventut que vaig poder tatxar de la llista farà uns 5 anys i que no és un altre que estar davant els imponents baobabs de Madagascar i més concretament a la famosa Allée des Baobabs, a uns kilòmetres de Morondava.
Tenir-los davant em va tornar a l'infantesa, quan llegia i rellegia el llibre de Antoine de Saint-Exupéry, "El Petit Princep" on vaig veure per primera vegada aquests arbres tan atípics, que sembla que hagin nascut al reves, aquest lloc, Madagascar, també forma part de la meva llista de viatges "inacabats"...
Aprofitant que és el dia dels Reis Mags d'Orient, vull llançar el desig de que cap nen al mon es quedi sense poder fer realitat el seu somni, per alguns serà més material, per altres més  espiritual, el meu era un somni irreal però es va acabar complint, així que no desespereu...

Comentaris

  1. Enhorabona.
    Jo creuo els dits, a veure si es compleix algun dels meus.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Vicenç, com tot a la vida és qüestió de prioritats, per això no cal desesperar, mai saps que et té preparat el destí ;-)
      Salut!

      Elimina
  2. Són realment uns arbres captivadors, aquests els vas capturar amb la llum de la sabana tenyida de vermell. El detall de la bassa amb el reflex és un valor afegit molt encertat.
    No oblidaré les nocturnes que els hi vas fer ;-) Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard,
      Un cop passat el temps, m'adono que m'hagués agradat veure'ls amb fulles i no tant tristos com aquests... però això potser queda per més endavant ... ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  3. Excelente imagen y que suerte poder estar ahí. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto José, aunque la imagen tiene ya sus años, los recuerdos perduran y el sitio no deja indiferente.
      Un abrazo

      Elimina
  4. Uns desitjos molt nobles i encara que molt utòpics en la societat actual (i en la de tots els temos) jo també m'uneixo a la teva declaració.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,
      Vosaltres també heu fet realitat un dels vostres somnis aquest hivern, et diria que em va impactar més la primera aurora però els baobabs també tenien lo seu ;-)
      Salut!

      Elimina
  5. Desitjos i crua realitat, difícil.
    Hi han nens al món que la seva realitat és ben crua i els desitjos per molt bons que siguin poc podran fer per ells, aquesta és la crua realitat.

    Felicitats, poques persones poden complir els seus desitjos, et pots considerar un privilegiat.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'he vist molts d'aquests nens Esther i en el seu propi territori, els seus desitjos no son tant materialistes com el nostres, el que més em va sorprendre és que amb poca cosa o res estaven contents.

      He tingut que esperar molts anys per fer realitat alguns dels meus, llavors, és qüestió de prioritats no de privilegis.
      Un petó.

      Elimina
  6. Los sueños son deseos alcanzables que uno nunca desespera en lograr. A algunos nos cuesta más que a otros, pero siempre mantenemos esa pequeña esperanza en que algún día los conseguiremos hacer realidad.
    Y qué decir cuando los sueños van más allá de los sueños materiales... Esos son los que en realidad hay que hacer realidad, ya que son la clave para la vida.
    Igual que tú, también yo deseo a todo el mundo que esos sueños lleguen a la realidad!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puedo estar mas en acuerdo contigo Iker, teniendo en cuenta que hace un año o mas ninguno de los dos hubiera tenido mas sueños que "salir adelante"... y eso si es lo mas importante, aunque ayuda en esos momentos tener una "zanahoria" delante que te sirva de faro ;-)
      Un abrazo

      Elimina
  7. És un desig insuperable Pere!
    El Petit Príncep és un llibre molt especial per mi, m'ha fet gràcia trobar-lo amb els teus somnis.
    Crec que és molt important mantenir aquells esperit de nens, confiar que encara podem aconseguir somnis i no abandonar.
    un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Tampoc sabia que t'agradava aquest llibre ;-)
      Si no hi ha somnis no hi ha vida, s'aconsegueixin o no això ja és una altra cosa però sense somnis que trist seria ;-)
      Un petó

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab