L'Esperit del Torcal
L'entrada d'avui correspon a una de les visites que vàrem fer la setmana passada al Torcal de Antequera (Malaga), un lloc del que no tenia cap foto que em cridés l'atenció, ni de nit ni de dia i que vaig escollir especialment com a cloenda del nostre viatge per Andalusia ja que anteriorment no m'havia deixat mai indiferent personalment però si fotogràficament.
Els dies que hi vàrem estar varen coincidir amb la pluja d'estels de les Perseides, les famoses Llàgrimes de Sant Llorenç i us puc assegurar que ho vàrem gaudir de valent.
La mostra d'avui inclou el famós "Tornillo" i la vaig fer desprès de deixar les maletes al hotel el primer dia i encara que sembli difícil de creure, la nit va ser serena, freda i estrellada com mai, com a anècdota, la guilla que recorre els diferents laberints càrstics de la zona ens va donar la benvinguda aquella mateixa tarda i també la nit següent, suposo buscant menjar per les recent nascudes cries i fent de model improvisada per les nostres fotografies.
En aquesta visita també he pogut gaudir del molts ammonites que hi ha fossilitzats per tot arreu i que ja tinc localitzats per quan hi torni ja que una part de nosaltres es va quedar entre les pedres del Torcal esperant pacient la nostra segura tornada.
Els dies que hi vàrem estar varen coincidir amb la pluja d'estels de les Perseides, les famoses Llàgrimes de Sant Llorenç i us puc assegurar que ho vàrem gaudir de valent.
La mostra d'avui inclou el famós "Tornillo" i la vaig fer desprès de deixar les maletes al hotel el primer dia i encara que sembli difícil de creure, la nit va ser serena, freda i estrellada com mai, com a anècdota, la guilla que recorre els diferents laberints càrstics de la zona ens va donar la benvinguda aquella mateixa tarda i també la nit següent, suposo buscant menjar per les recent nascudes cries i fent de model improvisada per les nostres fotografies.
En aquesta visita també he pogut gaudir del molts ammonites que hi ha fossilitzats per tot arreu i que ja tinc localitzats per quan hi torni ja que una part de nosaltres es va quedar entre les pedres del Torcal esperant pacient la nostra segura tornada.
Quin cel tan espectacular que vau trobar i, l'indret veig que també ho deu ser.
ResponEliminaLa imatge fantàstica!
Un petó Pere
L'indret ho és, de dia potser no tant però a l'alba, el capvespre i la nit si.
EliminaMoltes gràcies Mercè!
Un petó
Home! El Sr Soler i la seva flor que sempre l'acompanya...
ResponEliminaUn cel espatarrant per la posta de Sol i un cel net iclar per fer nocturnes una estoneta després. Sempre a la carta, quin nivell ;-)
Tot és qüestió d'encarregar-ho abans.
EliminaBé, no em queixaré pas aquest cop...
;-)
Doncs mira que encarrego i encarrego i no hi ha manera.... ja,ja,ja.
EliminaEspero veure, la versió nocturna. :)
Ja ho encarregues al lloc adequat Esther??
EliminaLa versió nocturna està una mica devaluada per la massificació de V.L. i derivats que inunden les xarxes, algunes... ;-)
Wonderful lights and colors. I think you took an special moment.
ResponEliminaYes, I think the same.
EliminaThank you very much!
Tot un clásic.
ResponEliminaAmb un cel fantástic.
Salut.
Si que ho és Vicenç però jo mai ho havia vist així... va ser un espectacle i molt gratificant haver-lo compartit amb tota la família ;-)
EliminaSalut!