El racó dels meus somnis

Fa uns quants anys que visc la fotografia d'una manera especial, m'he adonat que en el dia a dia miro, penso i faig com si estigués darrera una càmera, això em permet veure més enllà del que pròpiament veuen els meus ulls, un fet ni bo ni dolent, simplement diferent i que aplicat al nostre mon et dona uns segons d'avantatge respecte als que no ho viuen així, sincerament crec que això no s'aprèn, ni s'entrena, crec que simplement s'adopta i prou. Sé que molta gent no ho entendrà, potser avui no però d'aquí uns anys potser si, sobretot els que ara comencen en aquest mon o hi porten poc temps. Moltes vegades meu sentit dir que tots hem de trobar el nostre camí per poder progressar i fer-nos un espai propi dins aquesta marabunta en que s'ha convertit la fotografia avui dia, això que sembla tan senzill, en realitat no ho és tant. Arribar a un lloc on no has estat mai i "veure" la foto o una composició que més o menys funcioni et dona molt més tem...

Recent arribat d'un curt viatge per els Alps Francesos i Suïssos on han predominat les grans passejades a les sessions eminentment fotogràfiques, m'han vingut ganes de fer una entrada parlant de com transportar l'equip de forma més o menys ordenada i sobretot còmode i és que amb tantes estones amb la motxilla a l'esquena he tingut temps de pensar, meditar... tornar a pensar i tornar a meditar (no patiu que de moment no em recluiré...) Aquesta foto és un clar exemple que a vegades has de caminar una bona estona, amb desnivells importants i potser hi has de fer nit i tot, si dones importància a les bones llums i als moments èpics que es puguin produir no pots estar pendent de si tens la suficient roba, menjar, etc. Per poder salvar una sessió que d'altra manera hauries de deixar a mitges. La foto d'avui en concret està feta prop del capvespre i amb una mica de mala sort es va acabar de tapar del tot, sinó l'idea era de perllongar-ho amb nocturnes etc. Aques...