Xapa filosòfica

Fa uns quants anys que visc la fotografia d'una manera especial, m'he adonat que en el dia a dia miro, penso i faig com si estigués darrera una càmera, això em permet veure més enllà del que pròpiament veuen els meus ulls, un fet ni bo ni dolent, simplement diferent i que aplicat al nostre mon et dona uns segons d'avantatge respecte als que no ho viuen així, sincerament crec que això no s'aprèn, ni s'entrena, crec que simplement s'adopta i prou.
Sé que molta gent no ho entendrà, potser avui no però d'aquí uns anys potser si, sobretot els que ara comencen en aquest mon o hi porten poc temps.
Moltes vegades meu sentit dir que tots hem de trobar el nostre camí per poder progressar i fer-nos un espai propi dins aquesta marabunta en que s'ha convertit la fotografia avui dia, això que sembla tan senzill, en realitat no ho és tant.
Arribar a un lloc on no has estat mai i "veure" la foto o una composició que més o menys funcioni et dona molt més temps per experimentar desprès i sobretot et dona una tranquil·litat que crec que es transmet en positiu als resultats finals.

Durant aquest anys he compartit viatges i vivències fotogràfiques amb molta gent i he pogut constatar aquest fet que avui em portat a fer aquesta entrada.
Alguns afrontaven una sessió amb la pressió de "tenir que" fer la foto per guanyar aquest o aquell concurs o categoria, està clar que l'insatisfacció amb el seu propi treball era una constant, arribar i moldre normalment només passa a les pel·lícules, altres volien estar en el moment màgic a dos o tres llocs al mateix temps i sense la capacitat de tele-transportar-nos avui dia és impossible, llavors la sensació de frustració era inevitable ja que sempre creien que la millor llum i el millor punt de vista estava on no havíem anat però sense valorar que si s'hi hagués anat ens haguéssim perdut les llums durant el trajecte i per últim queden els que volen viure i gaudir l'experiència deixant de banda les grans fotografies i que contràriament al que sembla, son els que millors resultats aconsegueixen.
Suposo que sabreu perdonar la "xapa filosòfica" d'avui però ja fa masses dies que no agafo cap avió, em queda poc per tornar a terres de Braveheart i poder tornar a gaudir de paisatges desèrtics i solitaris com el de la foto d'avui on et retrobes a tu mateix, carregues les piles i molt de tant en tant fas alguna foto "decent" i et marxa del cap tota aquesta retòrica que he posat abans... ;-)