Matterhorn, la muntanya

Un dels objectius de la darrera escapada als Alps era veure i fotografiar el Matterhorn (4.478 m.) que al meu parer és potser la muntanya més emblemàtica de Europa, per la seva forma i singularitat, per el lloc on està enclavada i perquè hi accedíem des de Zermatt, Suïssa, un lloc paradisíac on ni tant sols hi circulen cotxes.
Portàvem uns dies per la zona de Chamonix i jo anava consultant les previsions meteorològiques ja que uns amics hi havien estat quinze dies abans i ni tant sols l'havien arribat a intuir i no volia que ens passes el mateix. Aquestes no eren gaire bones, pluja, neu i fred pels dies que hi estaríem, unes condicions que podien no deixar-nos veure'l amb tota la seva magnitud però que no ens varen fer desistir de pujar-hi.
La primera posta de sol va ser clavada a les prediccions... neu, fred i núvols que finalment no ens varen deixar veure la muntanya... al dia següent tres quarts del mateix i ja només ens quedava la sortida de sol del darrer dia, érem conscients de que no tindríem cap més oportunitat, al menys en aquell viatge... i ja durant la nit ens vàrem llevar en repetides ocasions a mirar el cel... cap a les 3:00 am...s'ens va escapar un: bé!!! hi han estrelles però la punta no es veu... fins que finalment en una de les ocasions ja no vàrem tornar a descansar i la vàrem encertar, la muntanya s'ens va mostrar majestuosa i sencera, a més vàrem poder gaudir de tot el canvi de tonalitats des de la foscor absoluta fins que l'alçada del sol ens va fer donar per acabada la sessió, enfredorits però contents iniciàvem els camí de tornada...

Comentaris

  1. Imponent.
    Supose que al veure les estrelles també tindràs alguna nocturna ben guapa, oi??? ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està vostè en lo cert, al menys les sensacions de estar de nit amb aquesta mole davant son úniques ;)

      Elimina
  2. Preciso ese contraste cromático que crea la linea de sombra. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un amanecer que valió por todo el tiempo que pasamos alli y que por poco nos deja sin verla en todo su esplendor José.
      Un abrazo

      Elimina
  3. Como dice nuestro amigo Jordi, ... 'perseverancia salvaje' !!! ... : )

    Beso fuerte.

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Venint de tu que estàs tot el dia entre muntanyes impressionants, s'ha de valorar el comentari, la veritat és que la sensació que tens allà no la he sabut transmetre en cap foto :(

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab