Una Nit al Museu
De vegades la gent em pregunta el perquè del títol d'aquest bloc pensant principalment amb fotografia i natura. Doncs és fàcil, el títol ve dels somnis aconseguits que vaig compartint, com estar de nit amb els baobabs a Madagascar, la meva primera aurora o la meva primera menció en un concurs important.
Avui és una entrada molt especial per mi ja que us vull intentar compartir les sensacions i emocions viscudes al Natural History Museum de Londres a l'entrega de premis del Wildlife Photographer of the Year 2015, el concurs de Fotografia de Natura més prestigiós del mon, on vaig ser guanyador de la categoria aèria, "From the Sky" que diuen ells, amb la foto "L'Art de les Algues", un fet que apart de ser un somni (evidentment), era assolir un objectiu, el que em va fer decidir per la Fotografia de Natura ara ja fa molts anys, va ser arrel de veure una exposició d'aquest concurs amb la família, allà vaig quedar meravellat per les fotografies, eren d'un nivell infinitament superior al que jo pensava que és podia fer amb una càmera i vaig dir: "Algun dia tindré una foto en aquest concurs, encara que sigui la darrera menció d'honor i la posin en el pitjor racó de la sala, humit i fosc però que hi sigui!!" Ahh!! "i sopar sota el dinosaure!!!" :-))
Els companys i amics amb qui comparteixo afició ho han escoltat infinitat de cops... algun dia.. algun dia... i finalment aquest dia va arribar el passat 13-10-2015 i amb l'afegit que va ser el primer premi de la categoria, un fet impensable per mi ja que no creia tenir fotos a l'alçada dels guanyadors i també que els que assolien aquest premi solien ser fotògrafs reconeguts a nivell mundial, professionals la majoria i amb feines molt glamuroses. Vagi per davant que sóc conscient que tinc un bon grapat de premis però com li havia dit en més d'una ocasió a l'Uge Fuertes o al Daniel Jara (ambdós premiats al WPOTY): "Els canviaria tots per una menció en aquest concurs".
A continuació algunes fotos que volen reflexar algun dels molts bons moments viscuts a Londres
- Moments de reflexió al hall del Regency Hotel, recordant els 5 mesos de neguits, tensions, il·lusions i secretisme fins arribar a Londres. (Foto: Fran Rubia)
- Abans d'entrar a la sala vàrem aprofitar per fer-nos una foto de família amb el mític Frans Lanting. D'esquerra a dreta: Cristobal Serrano, Alvaro Escobar, Manuel Ismael Gómez, Fran Rubia, Frans Lanting, Carlos Perez Naval, Juan Tapia, un servidor, Javier Aznar i Juan Jesús González Ahumada)
- Vista de la sala des de la part del fons en el moment que s'anuncia la foto guanyadora de la categoria "From the Sky" (Foto: Manuel Ismael Gómez)
- La part més difícil i a la vegada més dolça, la recollida del premi i els agraïments públics.
- Moltes vegades s'ha comparat aquesta entrega de premis amb els Oscar, veient aquesta imatge no es pot negar ;-) D'esquerra a dreta: Fran Rubia, Cristobal Serrano, Javier Aznar, Marina Cano, un sevidor i Juan Tapia (Foto cedida per Javier Aznar)
- Un cop acabat el sopar i abans de veure per primera vegada l'exposició, foto sota el dinosaure amb la meva filla Laia. (Foto: Fran Rubia)
- Tertúlia amb la família Albiac i Marina Cano, sempre és un plaer trobar-los a les gales, sol voler dir que estem premiats... encara que ells tenen molt més potencial i sobretot, futur!! (Foto: Laura Albiac Vilas)
- Cachis, un altre cop ens varen fer fora del Museu, no hi havia manera de que ho volguéssim deixar... el cartell diu: "Coming soon"... premonició?? Ojalà!! (Foto feta per Michael AW, d'esquerra a dreta: jo, Manuel Ismael Gómez, Fran Rubia, Alvaro Escobar, Ugo Mellone i Juan Tapia)
- Un petit vídeo de la part on la Liz Bonnin explica la historia de la meva foto i el meu breu... no, brevíssim!! agraïment a tothom. (Vídeo: Manuel Ismael Gómez, un Crack)
Avui és una entrada molt especial per mi ja que us vull intentar compartir les sensacions i emocions viscudes al Natural History Museum de Londres a l'entrega de premis del Wildlife Photographer of the Year 2015, el concurs de Fotografia de Natura més prestigiós del mon, on vaig ser guanyador de la categoria aèria, "From the Sky" que diuen ells, amb la foto "L'Art de les Algues", un fet que apart de ser un somni (evidentment), era assolir un objectiu, el que em va fer decidir per la Fotografia de Natura ara ja fa molts anys, va ser arrel de veure una exposició d'aquest concurs amb la família, allà vaig quedar meravellat per les fotografies, eren d'un nivell infinitament superior al que jo pensava que és podia fer amb una càmera i vaig dir: "Algun dia tindré una foto en aquest concurs, encara que sigui la darrera menció d'honor i la posin en el pitjor racó de la sala, humit i fosc però que hi sigui!!" Ahh!! "i sopar sota el dinosaure!!!" :-))
Els companys i amics amb qui comparteixo afició ho han escoltat infinitat de cops... algun dia.. algun dia... i finalment aquest dia va arribar el passat 13-10-2015 i amb l'afegit que va ser el primer premi de la categoria, un fet impensable per mi ja que no creia tenir fotos a l'alçada dels guanyadors i també que els que assolien aquest premi solien ser fotògrafs reconeguts a nivell mundial, professionals la majoria i amb feines molt glamuroses. Vagi per davant que sóc conscient que tinc un bon grapat de premis però com li havia dit en més d'una ocasió a l'Uge Fuertes o al Daniel Jara (ambdós premiats al WPOTY): "Els canviaria tots per una menció en aquest concurs".
A continuació algunes fotos que volen reflexar algun dels molts bons moments viscuts a Londres
- Moments de reflexió al hall del Regency Hotel, recordant els 5 mesos de neguits, tensions, il·lusions i secretisme fins arribar a Londres. (Foto: Fran Rubia)
- Abans d'entrar a la sala vàrem aprofitar per fer-nos una foto de família amb el mític Frans Lanting. D'esquerra a dreta: Cristobal Serrano, Alvaro Escobar, Manuel Ismael Gómez, Fran Rubia, Frans Lanting, Carlos Perez Naval, Juan Tapia, un servidor, Javier Aznar i Juan Jesús González Ahumada)
- Vista de la sala des de la part del fons en el moment que s'anuncia la foto guanyadora de la categoria "From the Sky" (Foto: Manuel Ismael Gómez)
- La part més difícil i a la vegada més dolça, la recollida del premi i els agraïments públics.
- Moltes vegades s'ha comparat aquesta entrega de premis amb els Oscar, veient aquesta imatge no es pot negar ;-) D'esquerra a dreta: Fran Rubia, Cristobal Serrano, Javier Aznar, Marina Cano, un sevidor i Juan Tapia (Foto cedida per Javier Aznar)
- Un cop acabat el sopar i abans de veure per primera vegada l'exposició, foto sota el dinosaure amb la meva filla Laia. (Foto: Fran Rubia)
- Foto amb el Javier Aznar i Cristobal Serrano a la sortida del museu, cal dir que ens varen fer fora, no hi havia manera de que sortíssim del museu (literalment!!!)
Foto feta per la fotògrafa oficial del NHM de Londres el matí següent de trobada amb els mitjans de comunicació.- Tertúlia amb la família Albiac i Marina Cano, sempre és un plaer trobar-los a les gales, sol voler dir que estem premiats... encara que ells tenen molt més potencial i sobretot, futur!! (Foto: Laura Albiac Vilas)
- Cachis, un altre cop ens varen fer fora del Museu, no hi havia manera de que ho volguéssim deixar... el cartell diu: "Coming soon"... premonició?? Ojalà!! (Foto feta per Michael AW, d'esquerra a dreta: jo, Manuel Ismael Gómez, Fran Rubia, Alvaro Escobar, Ugo Mellone i Juan Tapia)
Donar les gràcies a tots els espanyols i al mig espanyol (Ugo) pels bons moments que vàrem passar aquests dies i pel bon rotllo que hi havia entre tots.
I per últim volia dedicar aquest premi a la meva família, als meus amics, als companys d'afició i especialment als companys que m'han fotut canya en determinats moments d'aquest llarg camí i que sense les seves indicacions segur que no hagués arribat mai a aquest lloc.
Muchas gracias otra vez Pere, por compartir parte de tus sueños y muchos de tus momentos. Beso!!
ResponEliminaEsa es la idea de este blog y la suerte es poderlo hacer de vez en cuando Flor.
EliminaMuchas gracias a ti!!!
Un beso
Pere, només donar-te la més sincera enhorabona. No crec que calgui cap més paraula. Una abraçada.
ResponEliminaMoltes gràcies Ramon!!
EliminaN'hem de tornar a fer alguna... ;-)
Una abraçada
Veure t la cara i escoltar les vivències viscudes ja val la pena...moltes felicitats!
ResponEliminaSé que soc una mica pesat... i potser una mica nerviooossss....
EliminaGràcies Esteve!
Molt emotiu. Enhorabona!!
ResponEliminaMoltes gràcies Joan, el que hi ha és el que hi havia ;-)
EliminaUna fita aconseguida que te l'has guanyat a pols. Moltes felicitats i ara a continuar delitant-nos. Una abraçada
ResponEliminaA pols mai més ben dit, el 95% de les fotos les faig amb trípode i aquesta està feta a pols... jeje
EliminaMoltes gràcies Eduard!!
Una abraçada
Moltes felicitats Pere, crec que és el millor reconeixement a la constància i il.lusió per una afició com aquesta.
ResponEliminasalut
Ho és Albert, ara cal establir nous objectius, fer un reset i començar de nou ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Veus con jo tinc rao ??...lo que desitges de tot cor es compleix !!...
ResponEliminaFelicitats Pere !!
Ojalà fos així Carmina, per desgràcia no tot va igual ;-)
EliminaMoltes gràcies!!
Ets un figura i un referent per molts de nosaltres. Enhorabona! ! !
ResponEliminaNo serà tant Dr. em quedo amb el camí recorregut i el que queda per davant ;-)
EliminaMoltes gràcies!!
Moltes felicitats Pere. És un reconeixement en majúscules a la feina q estàs fent. I ben merescut. L'enhorabona i a continuar x aquí! :)
ResponEliminaPer aquí continuarem Jaume, moltes gràcies!!
EliminaMoltes felicitats i un merescut neconeiximent.
ResponEliminaUn abraç.
Moltes gràcies Vicente i per molts anys de nou!!!
EliminaFelicitats CATACRAC!
ResponEliminaAixò és el que acostumo a respondre quan em diuen Crack: Catacrack!!
EliminaGràcies!!
Català+crack= catacrack!!
Elimina;)
De diccionari.cat: Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que es trenca, que cruix, per a indicar una ruptura, etc...
EliminaNo ho associo amb la noticia que publico, al menys per ara...
De nou moltes felicitats Pere!
ResponEliminaAra toca teixir nous somnis.
Un petó
Hi son Mercè, hi son... aquest el tenia dins la categoria d'impossibles... i ja veus ;-)
EliminaMoltes gràcies!!
Un petó
Enhorabona i moltes felicitats Pere !!! per quet gran premi, a mica mica as nat fent un gran cami i trallectoria fotografica, i com diu algu mes amunt ets un referent per molts de nosaltres.
ResponEliminaUna forta abrazada amic !!!
Hola Raimon,
EliminaMoltes vegades dic que millor que fer molt de camí cal saber quin camí volem fer ;-)
Moltes gràcies!!
Una abraçada
Antes que nada, felicitarte por haber hecho realidad uno de los grandes sueños de cualquier fotógrafo.
ResponEliminaFelicitarte también por la foto, ya que merece un hueco (aunque sea el más sombrío y húmedo ;P) en grandes concursos.
Y tercero...: no sé por qué, pero creo que el coming soon no está lejos.
Un abrazo!
Me alegro que el traductor funcione bien Iker :D
EliminaHay que tocar con los pies en el suelo y mas en estos momentos en que es facil perder la cabeza...
Muchas gracias Iker!!
Un abrazo
Felicidades de nuevo Pere, espero que algín día me puedas contar en directo las vivencias de esos días. Un abrazo
ResponEliminaEso seguro José, como le dije a David, no hay dos sin tres ;-)
EliminaMuchas gracias!!
Un abrazo
Moltes Felicitats Pere !! Aixó se'n diu tocar "l'sky" amb les mans !!
ResponEliminaMolts s'ho mereixen segur, pero pels pocs que conec, gent senzilla, humil, assequible com tu, no crec que n'hi hagi tants.
Endavant amb els nous objectius i reptes.
Una abraçada ben forta !!
Si Quim, estic molt content amb l'Sky, m'ha donat moltes satisfaccions però cap igual que aquesta...
EliminaMoltes gràcies per les teves paraules!!
Una forta abraçada i fins aviat!!
Felicitats Campiò !! Disfruta del moment, encara que segur que en vindràn mes. La mes sincera enhorabona !!
ResponEliminaHola Josep, pensava que t'havies desconnectat de tot aquest mon.
EliminaMoltes gràcies!!
Una abraçada
Moltes Felicitats Pere !!! tu mereixes !!!.
ResponEliminaMoltes gràcies Josep Mª!!!
EliminaSalut!!
5 mesos inacabables, oi?
ResponEliminaMolt bona entrada molt ben documentada.
A veure si ens veiem aviat i m'expliques aquests grans moments viscuts, aquest somni fet realitat.
Enhorabona!!
I tant Jordi, inacabables del tot...
EliminaAixò està fet, ja comença una nova temporada, vens a Arbúcies dissabte??
Moltes gràcies!!
Si, el dissabte a la tarda a la presentació
EliminaPerfecte Jordi, fins dissabte!!
Elimina:-))
Aquesta si que és bona Pere! Moltes felicitats i a disfrutar del moment company! Enhorabona!
ResponEliminaHo estem fent Fran... aquest cop ho hem petat jeje
EliminaMoltes gràcies!! ;-)
Moltes felicitatssss!!!!! és un orgull poder tenir a un crac o un catacrac com dius tu, tant a prop i poder seguir encara que de lluny el teu saber fer i els teus treballs.....repeteixo moltes felicitats!!!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies per les teves paraules Vadó
EliminaUna abraçada
Ets un crak, i un autentic exemple per tots els que ens agrada la fotografia de paisatge i natura " moltes felicitats Pere "
ResponEliminaNomés un treballador Jaume, sense esforç i constància res de res i sort, clar!!
EliminaMoltes gràcies!