Sibèria - Listvianka
Avui em centraré en Listvianka, l'últim poble en que dormiríem abans d'iniciar el viatge a través del gel cap a la illa de Olkhon on passaríem la major part del viatge i que va coincidir amb el segon aniversari de la operació de pròtesis de maluc.
Va ser un dels dies que vàrem caminar més, uns 20 kms, una bona part sobre el gel i desprès de visitar un mercat que fàcilment et podia "transportar" 50-60 anys enrere, vaig poder menjar el meu primer omul, el peix endèmic del llac i molt apreciat per tothom allà i que va resultar força bo.
D'aquest lloc tinc que destacar l'amabilitat, acolliment i bon menjar amb que ens va obsequiar la Maria Konova, propietària del Baikal Chalet.
Aquell matí vàrem tenir una de les sortides de sol amb més color de tot el viatge i vaig poder-la veure per primera vegada a través del gel transparent i cristal·lí del Baikal. La primera foto d'aquesta entrada n'és una mostra.
I per acabar d'arrodonir l'aniversari, que millor que un "passeig" de 6-7 hores amb hovercraft??
Una experiència única que ens va permetre veure racons del llac impossibles amb qualsevol altre mitja de transport i gaudir d'un dinar al aire lliure en un lloc on només s'hi podia accedir pel gel, preparat per dos natius al més pur estil nòmada... sobre si era bo... millor no feu preguntes ;-)
Va ser un dels dies que vàrem caminar més, uns 20 kms, una bona part sobre el gel i desprès de visitar un mercat que fàcilment et podia "transportar" 50-60 anys enrere, vaig poder menjar el meu primer omul, el peix endèmic del llac i molt apreciat per tothom allà i que va resultar força bo.
D'aquest lloc tinc que destacar l'amabilitat, acolliment i bon menjar amb que ens va obsequiar la Maria Konova, propietària del Baikal Chalet.
I per acabar d'arrodonir l'aniversari, que millor que un "passeig" de 6-7 hores amb hovercraft??
Una experiència única que ens va permetre veure racons del llac impossibles amb qualsevol altre mitja de transport i gaudir d'un dinar al aire lliure en un lloc on només s'hi podia accedir pel gel, preparat per dos natius al més pur estil nòmada... sobre si era bo... millor no feu preguntes ;-)
ResponEliminaUna enveja de viatge.
Unes fotos precioses.
Salut.
És un dels "viatges" Vicenç, sens dubte!!
EliminaSalut!!
Tota una experiència, molt bones fotos !!!
ResponEliminaSi que ho ha estat Josep M, gràcies!!
EliminaLa foto de la sortida de sol és molt bonica, especial per aquest entorn de gel.
ResponEliminaVeig que deus haver viscut una experiència de viatge autèntic, una travessa per terres (gel) que semblen feréstecs i són llunyanes.
Felicitats per poder fer aquesta celebració d'aniversari!
un petó
Si Mercè, ha estat un viatge amb glamour, d'aquells que de vegades en fa respecte fer...
EliminaGràcies!
Un petó
Una sortida de sol impresionante....igual que el viatge !!
ResponEliminaFeu cara de fred..;)
És un viatge "d'aquells".. . Carmina... mig aventura, mig experiència i molta natura.
EliminaDona, en aquell racó no hi tocava el sol.. jeje
Un petó
Sense dubte ha de ser un viatge que omple tots els sentits, una gran experiència. Seguim gaudint de les teves imatges.
ResponEliminaUna abraçada Pere
Son experiències que recordes durant molt de temps Xavi, amb l'afegit de les dificultats i desconeixement.
EliminaUna abraçada
This is Siberia Experience!! Woww.
ResponEliminaYes Esther, It's!! Thanks ;-)
EliminaPere, dos anys ja i estàs fort com un toro!
ResponEliminaTinc moltes ganes de llegir les aventures de la Sibèria, segur que van ser moltes i emocionants. Estaré atent al bloc.
Salut!
Com un toro tampoc, no em queixo, ho saps.. encara que de vegades les coses no son tan maques com semblen però viure aquests moment no té preu ;-)
EliminaSalut!
Fins aqui moltes sensacions, poques fotos i molta aventura.. Res comparat amb el que ens esperava!
ResponEliminaTens raó i amb el dubte de que el llac nevat no era el que anàvem buscant... 3, 2, 1... let's go!
Elimina