Sibèria - Primeres passes...
Hi han llocs al mon amb un encant especial, en els darrers anys he tingut la sort de poder-ne veure alguns dels més emblemàtics i ho he compartit en aquest bloc però sempre hi havia un parell de destinacions a les que tenia molt de respecte, una de elles era el Llac Baikal a Sibèria durant l'hivern i fa pocs dies la vaig poder visitar.
Rússia ha estat sempre un país sinònim de tancament, de misteri i desconeixement i si parlem de l'altre extrem, Sibèria, encara més. Però sempre ho mirava de reüll i tenia una xinxeta clavada al llac Baikal, el més profund i on s'hi acumula el 20% de l'aigua dolça del mon i més concretament a la illa de Olkhon, situada al vell mig del mateix llac.
Quan anar-hi era l'altra gran pregunta, a l'estiu molt més fàcil però sense un objectiu clar... a l'hivern molt més difícil i arriscat però amb uns objectius molt definits.
De sobte va sortir una petita oportunitat, era un dimarts i el viatge estava programat pel divendres de la setmana següent, tenia el passaport en regla però no tenia ni invitació ni visat, miro la web de la "central de visados rusos" i veig que mínim 10 dies hàbils...aquest cop no podrà ser vaig pensar però estava equivocat, hi havia una opció "urgent" pagant una mica més i tres dies abans de marxar teníem ja tota la documentació necessària.
Desprès de més de 10 hores de vol i amb un transfer a Moscou, aterràvem a Irkutsk, la capital de la Sibèria de l'est, una diferència horària de 7 hores i 40º menys de temperatura respecte Barcelona però ja estàvem allà.
La foto d'avui correspon a uns del primers passos sobre la superfície glaçada del llac, desprès en varen seguir molts més, fins a completar 55 kms a peu per sobre el gel durant tota l'estada... no puc deixar de comentar que al principi no les tens totes caminant per una superfície tant transparent i sabent que sota teu hi ha una fondària tan considerable.
De moment aquestes son les primeres passes, en vindran més...
Rússia ha estat sempre un país sinònim de tancament, de misteri i desconeixement i si parlem de l'altre extrem, Sibèria, encara més. Però sempre ho mirava de reüll i tenia una xinxeta clavada al llac Baikal, el més profund i on s'hi acumula el 20% de l'aigua dolça del mon i més concretament a la illa de Olkhon, situada al vell mig del mateix llac.
Quan anar-hi era l'altra gran pregunta, a l'estiu molt més fàcil però sense un objectiu clar... a l'hivern molt més difícil i arriscat però amb uns objectius molt definits.
De sobte va sortir una petita oportunitat, era un dimarts i el viatge estava programat pel divendres de la setmana següent, tenia el passaport en regla però no tenia ni invitació ni visat, miro la web de la "central de visados rusos" i veig que mínim 10 dies hàbils...aquest cop no podrà ser vaig pensar però estava equivocat, hi havia una opció "urgent" pagant una mica més i tres dies abans de marxar teníem ja tota la documentació necessària.
Desprès de més de 10 hores de vol i amb un transfer a Moscou, aterràvem a Irkutsk, la capital de la Sibèria de l'est, una diferència horària de 7 hores i 40º menys de temperatura respecte Barcelona però ja estàvem allà.
La foto d'avui correspon a uns del primers passos sobre la superfície glaçada del llac, desprès en varen seguir molts més, fins a completar 55 kms a peu per sobre el gel durant tota l'estada... no puc deixar de comentar que al principi no les tens totes caminant per una superfície tant transparent i sabent que sota teu hi ha una fondària tan considerable.
De moment aquestes son les primeres passes, en vindran més...
Brutal Pere. Vaya viaje, vaya experiencia y otro sueño cumplido.
ResponEliminauna abraçada
Eso David, tu lo dices, vaya experiencia y otro sueño cumplido, el resto... que esperen jeje
EliminaUn abrazo
Vinga, vinga que esperem alguna foto de les de veritat
ResponEliminaEl mateix li puc dir a vostè del seu viatge al Gran Nord!!
Elimina:-))
Ens esteu posant la mel a la boca, no trigueu gare en publicar, sispli ;-)
ResponEliminaCom ja he dit abans, en aquest viatge a primat més l'experiència que les fotos Eduard, la de aquesta entrada n'és una mostra... de totes maneres intentaré penjar-ne alguna de diferent.
EliminaSalut!
Gracias, ... : )
ResponEliminaBeso fuerte.
Gràcies a ti Flor!!
EliminaUn beso!! ;-)
Vaya viajecitos ... Un abrazo
ResponEliminaEstá claro que solo estamos una vez en esta vida José, hay que aprovecharla hasta donde su pueda/dejen... ;-)
EliminaUn abrazo