Sibèria - Primeres passes...

Hi han llocs al mon amb un encant especial, en els darrers anys he tingut la sort de poder-ne veure alguns dels més emblemàtics i ho he compartit en aquest bloc però sempre hi havia un parell de destinacions a les que tenia molt de respecte, una de elles era el Llac Baikal a Sibèria durant l'hivern i fa pocs dies la vaig poder visitar.
Rússia ha estat sempre un país sinònim de tancament, de misteri i desconeixement i si parlem de l'altre extrem, Sibèria, encara més. Però sempre ho mirava de reüll i tenia una xinxeta clavada al llac Baikal, el més profund i on s'hi acumula el 20% de l'aigua dolça del mon i més concretament a la illa de Olkhon, situada al vell mig del mateix llac.
Quan anar-hi era l'altra gran pregunta, a l'estiu molt més fàcil però sense un objectiu clar... a l'hivern molt més difícil i arriscat però amb uns objectius molt definits.
De sobte va sortir una petita oportunitat, era un dimarts i el viatge estava programat pel divendres de la setmana següent, tenia el passaport en regla però no tenia ni invitació ni visat, miro la web de la "central de visados rusos" i veig que mínim 10 dies hàbils...aquest cop no podrà ser vaig pensar però estava equivocat, hi havia una opció "urgent" pagant una mica més i tres dies abans de marxar teníem ja tota la documentació necessària.
Desprès de més de 10 hores de vol i amb un transfer a Moscou, aterràvem a Irkutsk, la capital de la Sibèria de l'est, una diferència horària de 7 hores i 40º menys de temperatura respecte Barcelona però ja estàvem allà.
La foto d'avui correspon a uns del primers passos sobre la superfície glaçada del llac, desprès en varen seguir molts més, fins a completar 55 kms a peu per sobre el gel durant tota l'estada... no puc deixar de comentar que al principi no les tens totes caminant per una superfície tant transparent i sabent que sota teu hi ha una fondària tan considerable.
De moment aquestes son les primeres passes, en vindran més...

Comentaris

  1. Brutal Pere. Vaya viaje, vaya experiencia y otro sueño cumplido.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso David, tu lo dices, vaya experiencia y otro sueño cumplido, el resto... que esperen jeje
      Un abrazo

      Elimina
  2. Vinga, vinga que esperem alguna foto de les de veritat

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mateix li puc dir a vostè del seu viatge al Gran Nord!!
      :-))

      Elimina
  3. Ens esteu posant la mel a la boca, no trigueu gare en publicar, sispli ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ja he dit abans, en aquest viatge a primat més l'experiència que les fotos Eduard, la de aquesta entrada n'és una mostra... de totes maneres intentaré penjar-ne alguna de diferent.
      Salut!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Está claro que solo estamos una vez en esta vida José, hay que aprovecharla hasta donde su pueda/dejen... ;-)
      Un abrazo

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab