Història d'una fotografia: Stromboli, un somni o un mal son?

Nova entrada de la secció "Història d'una fotografia", una secció que em motiva especialment entrada rera entrada i on vull explicar sense embuts el que hi ha darrera de les fotografies que mostro, en aquest cas una erupció del volcà Stromboli.
De molts és sabut que els meus tres somnis d'infant era veure un baobab (que vaig aconseguir a Madagascar), una aurora boreal (a Noruega i Islàndia) i un erupció volcànica (a Stromboli) però en aquest cas he triat el que hi ha hagut darrera la visita al volcà per fer una entrada d'aquesta serie.
I és que abans de marxar tot eren flors i violes, anar a la illa de Stromboli, pujar al seu cim i veure i fotografiar el volcà en erupció... res més lluny de la realitat... us ho explico.
Mira que havia preguntat a algun company que ja hi havia anat abans i havia buscat webs i blocs de gent que relatés les seves aventures per veure les erupcions però en contra del que semblaria, no vaig trobar res, a les webs tot és molt maco i els dos companys que hi havien anat... la callada per resposta... certament no ho entenia, veia webs de viatges o de suposats guies fotogràfics que anunciaven l'esdeveniment, tot molt fàcil, només calia una cosa: pagar!

Desprès ho he vist, no és gens fàcil veure aquest espectacle de la natura i menys treure una bona foto, si més no, una foto original... m'explico, no, més fàcil, la foto que ve a continuació resumeix molt bé el que és un viatge a aquesta illa...
Si, ho veieu?? NO és veu el cim... i així dia darrera dia, la foto està feta des del vaixell que ens va apropar a la illa, un fast-ferry molt còmode però que li costa navegar quan fa vent, aquest punt que sembla que pot portar a la frustració va ser definitiu per nosaltres.
En principi el viatge estava previst per anar al Stromboli, uns tres dies i al Etna una quantitat similar de dies... però la realitat no va ser aquesta.
Fins a arribar a la illa tot és cosir i cantar, la cosa és complica quan preguntes per anar al cim... guies i més guies, botigues amb guia on et volen vendre les seves botes o el seu paravent per anar al cim ja que el teu no compleix les especificacions.. etc. amb la mosca darrera la orella, el millor que pots fer és apropar-te a un dels punts de reunió dels guies per pujar al cim i el que escoltes segur que no t'agrada, un piló d'explicacions tècniques però alguna com:
- Si als 300m d'alçada veus que la teva forma física no et permet arribar, gires i NO et tornem els diners.
- Si plou o cau un llamp, girem en el punt on ens trobem i NO et tornem els diners.
- Si és fa fosc comencem a baixar, independentment de si em vist una erupció o no i NO et tornem els diners.
i podria seguir i seguir però entenc que no val la pena i ja ho heu "agafat", si, sou llestos!!
En aquesta darrera foto és torna a veure el que us comento, a partir de uns 450-500 metres d'alçada, una massa de núvols baixos i densos no et permet veure més enllà, això 4 de les 5 nits que hi vàrem pujar, cada dia com un ritual, a prop d'una hora abans de la posta de sol fèiem el peregrinatge cap a dalt amb il·lusió i esperança de veure i fotografiar les erupcions i nit darrera nit baixàvem sense haver aconseguit l'objectiu, un dia per la boira que prou feines ens deixava veure un metre enllà, un altra per el plugim, un altre per tempesta elèctrica, etc etc i no va estar fins la darrera nit que vàrem tenir la sort de poder contemplar i fotografiar alguna erupció, similar a la de la primera foto, que he posat però que està entre desenfocada i trepidada degut al fort vent i a la dificultat d'enfocar amb un 100-400mm sense llum i per intuïció, ho podeu imaginar??
I sempre desprès de fer un grapat de metres de desnivell ja que partíem del nivell del mar i uns 20 kms diaris només per aquesta sortida... el premi era que al baixar a altes hores de la matinada veiem un cel estrellat espectacular però un cel que no veiem a partir de mitja alçada...
Doncs si, la darrera nit...i el ferry sortia a les 7:00... i eren més de les 4:00 que encara estàvem a dalt... però també va ser la darrera nit perquè vàrem perllongar el viatge tres dies més del previst, sinó haguéssim marxat sense veure cap erupció... i això no ho diu cap web, cap bloc però és la veritat... sinó com tindrien gent els creuers que anuncien una breu parada a la illa per veure el volcà de nit... (cap guia esta més tard de l'hora blava a dalt...) o els que anuncien "workshops" (dubtosos) per veure i fotografiar les erupcions... i els propis guies/fotògrafs no tenen ni una sola foto bona del volcà... si, està clar és un negoci i no cal dir-ho tot i mantenir el glamour però recordo dos dones aragoneses que varen perllongar el seu viatge per veure-ho i no ho varen aconseguir i com elles molta gent que marxa decebuda i pensant: "quina mala sort he tingut..." doncs no! poca mala sort, per desgràcia és lo habitual i perdoneu però "algú ho havia de dir..."

Comentaris

  1. Ostres Pere, quina entrada més descoratjadora :-(
    De totes formes és com tot en fotografia de natura, amb un cop de sort pots treure grans imatges, segur. Però com sempre s'ha d'estar en el lloc adequat en el moment adequat. I possiblement això darrer és el més difícil, no?
    Jo vaig estar al cim de l'Etna ja fa uns anys i també em va decebre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres doncs no era pas aquesta la meva intenció, tot al contrari només deixar constància de la dificultat per trobar informació fidedigne per anar a aquest lloc.
      I del resultat final no n'estic pas descontent, la darrera nit, tot i les llargues esperes entre erupció i erupció... s'em va fer curta ;-)

      Elimina
  2. Genial artículo Pere. Para mí también es un sueño llegar a ver una erupción algún día. Ya cumplí el otro que era ver auroras boreales. Es cierto lo que dices de que no encuentras demasiada información sobre cómo organizarte un viaje para ver un volcán en erupción, y se agradece muchísimo que haya gente como tú que cuente todo lo que hay detrás y nos aclare un poco mejor las ideas. Enhorabuena por haber conseguido finalmente cumplir tus tres sueños, y felicidades por haber conseguido una foto tan maravillosa como la primera que nos muestras. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Dani, esa es la idea y para paliar un poco las dificultades con las que me tope yo.
      Bueno, de las fotos no me quejo, esta como comento está algo desenfocada y trepidada pero alguna se salvó ;-)
      Un abrazo Crack!!

      Elimina
  3. Entrada molt interessant, esta clar que no tot són flors i violes. La gent quan veu el resultat d'un viatge, no tenen ni idea del que hi ha darrera.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      És un tema per una xarrada de fotografia, no en dubtis, molta gent quan veu els resultats es pensa que és arribar i moldre ;-)
      Salut!!

      Elimina
  4. Bones Pere! Quant de temps que no passo per aquí ni per enlloc... ;( (sni snif) precisament el que em manca és temps, en fi...

    M'ha agrada tmolt aquesta entrada. Fas una crida a la constància a la vegada que expliques /denuncies una situació real per un costat de dificultat de trobar unesbones condicions que permetin la fotografía i per l'altre , si no ho he entès malament, un negoci establert de guies que no tenen massa intenció d'estar per l'acte fotogràfic més enllà d'un "passeig" sense pràcticament garanties d'èxit (de foto).

    La pregunta que em ronda el cap és... com a negoci que és, les autoritats obliguen a pujar amb guia?

    La veritat és que els volcans són un tema fotogràfic que sempre m'ha cridat moltíssim l'atenció (com d'altres projectes que tinc i que probablement mai portaré a terme) i Stromboli era un de marcat per a un possible viatge escapada de futur. Ja veig de "escapada", entenent com a tal curta durada no serà pas gaire bona idea.

    Ens veiem, salut!

    PD: La secció d'entrevistes està molt ben pensada! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,

      Sii, quan de temps, de vegades penso: On coi s'ha ficat??

      Per desgràcia o no, les autoritats "recomanen" pujar amb guia, el problema és que es ven com una atracció de fira i no ho és, és una expedició a la natura més extrema, un volcà en constant erupció... i això la majoria no ho té en compte a l'hora de planificar el seu viatge a Stromboli, vaig veure senyores amb talons, gent amb sabatilles o inclús algun amb sabates de xarol... a qui se li acudiria pujar al Puigmal (per fer un símil...) així?

      Jo, desprès de la experiència no et puc recomanar "escapada" doncs per el que he constatat i el que m'han confirmat altres companys fotògrafs, no és gens fàcil veure les erupcions "netes" i el component sort i fa molt, per això millor uns quants dies ;-)

      Gràcies i fins aviat... espero!!

      Elimina
    2. Doncs m'he ficat al mateix lloc de sempre però ha evolucionat el condicionant de "feina" i "familia" en positiu però a la vegada fa que el meu temps lliure s'hagi reduït moltíssim. La meva feina és de les que venen a casa i no entenen de caps de setmana ni festius.

      Ens veiem al Open Day de AF Salt!

      Elimina
    3. Ja, jo ja fa temps que ho he deixat enrere ;-)

      Bona notícia, ens veiem allà!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab