Soc pel que fotografio o fotografio pel que soc??

Hi han molts cops que em pregunto si soc pel que fotografio o fotografio pel que soc... sembla una redundància però no ho és, simplement passa que quan tinc molt de temps per pensar i aquest dissabte l'he tingut als aiguamolls del Empordà, em bullen idees dins el cap i aquesta pregunta era una de les que més vegades ha sortit.

Fa un temps em preguntava si estava encasellat fotogràficament i per sort aquesta pregunta ja fa algun temps que no me la faig, ja ho tinc clar, no tant, el que us pregunto avui...

Molts de vosaltres direu que sous pel que fotografieu, per exemple, fotògraf de Natura, de ocells, paisatgista, macrero, d'arquitectura... etc.. etc... però penso que en el fons fotografio pel que soc, per les vivències acumulades, per les experiències, per la formació rebuda, pels interessos i per molts "pers" que hi podria afegir.

Definitivament jo no em reconec amb la primera afirmació i menys quan he vist en els darrers anys que no hi ha cap veritat absoluta i el que avui veig de color negre ningú m'assegura que demà no ho veure blanc o groc, així m'ha passat amb els meus objectius fotogràfics i amb les disciplines que he anat alternant dins aquest mon.

No sé si hi estareu d'acord o si val la pena perdre-hi un sol segon en pensar sobre això però us puc assegurar que jo li he perdut perquè de vegades m'agrada buscar-li tres peus al gat i sobretot perquè m'agrada sentir, parlar, pensar i viure la fotografia, per la que faig ara... però que potser dintre d'un temps ja no faré fruit de pensaments tan embolicats com el d'aquesta entrada i per descomptat, il·lustrada amb una fotografia a l'alçada d'aquest caos que proposo i que reflexa un bon caos també, en aquest cas de aire atrapat en el gel transparent del llac Baikal a Sibèria.