Història d'una fotografia: "Els falsos Perseids"

Fa dos caps de setmana i coincidint amb les Llàgrimes de Sant Llorenç (Perseids) vàrem pujar tota la família als Estanys de la Pera on volíem gaudir del espectacle i de pas fer alguna foto pel record.
No cal dir que tot estava programat amb antelació, utilitzant el TPE tenia clar que no sortiria la Lluna fins molt entrada la nit, també sabíem on tindríem la Via Làctia però hi havia dos factor que no podíem controlar, la meteorologia i la freqüència de caiguda dels estels, dos factors importants però que no ens impedien anar-hi amb il·lusió.
Pel camí vàrem proveir-nos de menjar al Refugi Cap del Rec, d'aquesta manera no hi haurien urgències i podíem estar-hi una bona part de la nit.
Estany Gran de la Pera
El camí fins l'Estany Gran de la Pera és senzill, sobretot de dia i el pes del material no ens passa factura, en poca estona arribem al estany, era d'hora, teníem temps suficient per buscar un bon enquadrament i explorar racons amb algun component addicional que dones més força a la composició; vaig creure que l'havia trobat just on cap a les 00:00h hi hauria la V.L. reflexant-se al mig del estany hi havia unes roques que dibuixaven una curiosa silueta a l'aigua.
Era fosc quan vàrem acabar de sopar però encara hi havia poques estrelles visibles, ho preparem tot i deixem a la foscor fer-se propietària i protagonista de la nit...
No vaig trigar gaire a escoltar a la meva filla cridar: "ja n'he vist un!!!"
A partir d'aquell moment no vàrem parar de disparar les càmeres una i altra vegada però en la majoria només hi capturàvem "els falsos Perseids" i és que coincidint amb la posició de la Via Làctia, hi havia una important línia de pas dels avions comercials, amb un transit inusualment dens que feia que en algunes fotos de 30 segons n'hi capturéssim fins a quatre o cinc a l'hora. No ho hagués dit mai, aconseguir una foto sense esteles d'avió es va convertir en una missió impossible però alguna en vàrem fer.
No puc dir que l'experiència no fos gratificant, tot al contrari, moments com quan un gran estol d'ànecs ens va venir a fer companyia mentre menjàvem a menys d'un metre d'ells, veure aquell cel sense cap núvol i amb milions d'estels i de tant en tant alguna llàgrima o quan vàrem baixar amb els frontals pel mig del petit bosc i estar amb els teus, sabent que si no fèiem cap foto no passava res, que lo important era estar allà i formar part en silenci d'aquell esdeveniment.
Per mostra un botó, així que la foto d'avui és de 4 dels "falsos perseids" ;-)

Comentaris

  1. ... : ))


    Esto de tener como 'enemigo' a la meteorología, ... bueno, me refiero al temor, casi tierno, qué me va a esperar, o qué podría suceder en ese Cielo, Hoy y Aquí,

    ... ha sido de siempre que os conozco, ... : ))


    Y acabáis haciendo unas fotos fantásticas, incluso con esa bandada de patos, que no volaban por no molestar.


    Beso fuerte Pere!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Sabes un secreto Flor?
      Siempre contamos verdades a medias, la foto es la parte bonita y que por si sola podría resumir muy bien lo que queremos transmitir pero no siempre refleja la realidad de lo que ha sido, de ahí las horas invertidas, las ilusiones frustradas, aguantar chaparrones, etc... ;-)
      A veces el resultado es lo de menos, como en esta entrada...

      Besos!!

      Elimina
    2. El secreto a voces Pere,

      ... y el agradecimiento también, ... : ))


      Muchos besos!

      Elimina
  2. bona descripció d'una bona sortida. Peró penso jo, que mai es deuria confondre un estel amb un a vió, ja que apart de les intermitències de llums, blancs o vermells, els estels i bòlits sempre tène la la punta o el començament, i final molt afinats i punxeguts, cosa que els avions son pràcticament a tall. a més, si es intens o important l'estel, al mig de la traçada hi una mena de punt o llampec intens. Pero aixó ho dic jo, que tinc molta menys experiència que tu, per tant, potser discutible. De totes maneres, anar-te seguint es un luxe. Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Quim,
      Esta molt clar lo que dius i és totalment cert però en el cas d'aquesta entrada en el fons volia mostrar els avions (els "falsos" meteors"..) ja que fotogràficament és la impressió que ens vàrem portar tots quan tornàvem cap al hotel...
      Gràcies per ser-hi Quim!!
      Una abraçada

      Elimina
  3. Hola Pere. Jo ja fa temps que quan surto de nit faig servir apps d'aquelles que indiquen el trànsit aèri i funciona molt bé per evitar sorpreses en les fotos al mirar-les després a casa. De totes maneres si estàs a sota d'una ruta vas ben fomut :-p

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep,
      Sembla que el nostre Pirineu té pas obligat per totes les rutes aèries, no paraven de passar avions i fins ben entrada la nit... no era cap sorpresa però com l'objectiu era fotografiar els perseids...
      En fi, excusa per tornar-hi ;-)
      Salut!

      Elimina
  4. Segur que va ser una experiència esplèndida, el que expliques m'ho fa sentir. Moltes vegades hi ha bastants més petits grans tresors que el propi objectiu inicial, en aquests cas les Perseids.
    Estar tots en els estanys amb una nit tan clara havia de ser una meravella.
    Un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota la raó Mercè, la simple experiència ja és un gran tresor... viure les pors el fred i les angoixes en família té un valor afegit i és molt gratificant veure com hi reacciona cada un de diferent manera ;-)
      Un petó

      Elimina
  5. Ja veig que passa el mateix a tot el país, fins a les 2 h aproximadament aconseguir una llarga exposició sense traces d'avions és pràcticament impossible, jo aquest any m'he saltat les llàgrimes de Sant Llorenç.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres les hem viscut de manera diferent, amb família i sense "pressió", compartint, ajudant i gaudint en la mateixa mesura, les traces?? una anècdota!! ;-)
      Fins aviat Jordi!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab