Paisatges imaginaris

Aquests darrers dies i per no ser menys que en altres èpoques he pogut llegir un piló d'articles a la xarxa publicats per amics o companys on el rerefons era cap on anem o més concretament cap on va la fotografia. Contràriament al que podríeu pensar hi he invertit una bona estona llegint-los ja que alguns anaven més enllà del típic Canon o Nikon, purisme o edició digital, etc.
Fa temps segurament m'hagués posicionat d'una manera molt radical, defensant el que creia que era la "veritat absoluta" però el temps, la experiència, les vivències acumulades i molts altres factors han fet que ho miri des de la distància i una mica com si la guerra no anés amb mi i ho podria resumir fàcilment amb "que cada un faci el que li agradi" però sempre afegint al darrera "amb honestedat i sense ànims d'enganyar a ningú"
El pas del temps porta a que la tecnologia avanci molt ràpidament, massa fins i tot moltes vegades però està clar que això no ho podem parar, ens ha tocat viure en aquesta època i és totalment irreversible per nosaltres.
A que ve tot aquest rotllo?
Doncs que amb tot el que he viscut o aconseguit fins ara gràcies a la fotografia no és fruit de inventar-me fotografies davant el ordinador, ni ha sorgit de la nit al dia sinó que darrera hi han moltes hores, moltes caminades, molts viatges i moltíssimes penúries que al final han donat un resultat que considero acceptable en el conjunt global.
No tinc milers de likes a les xarxes socials com hi ha gent que els té amb "fotografies" de més que dubtosa qualitat, algunes sorgides assegut a una cadira davant el seu ordinador... però si que sé que el que tinc m'ho he guanyat, la natura m'ho ha regalat i puc explicar amb la boca ben oberta que és un reflex del que he viscut, sense manipulacions (ben fetes o esperpèntiques) i sense enganys.
Per il·lustrar-ho he volgut mostrar aquesta foto feta el darrer matí a la illa de Madeira, a les piscines naturals de Porto Moniz, un dia plujós o tots els plans havien quedat diluïts pel mal temps i la manca de sort, doncs estic bastant content amb aquesta i d'altres fotografies que vaig fer aquell matí i crec que son un resum del text d'avui, on no cal inventar cels, colors o afegir-hi elements... només cal "inventar" aquest paisatge imaginari que estava allà i tant sols calia veure'l.

Comentaris

  1. Em sembla una imatge fantàstica Pere. Segurament no és la imatge que havies pensat dies abans, quan planificaves i imaginaves com seria la sessió en aquesta localització. Però sovint, quan toca agafar tots els elements que tens al davant -paisatge, llum, sensacions...- i barrejar-les totes, perquè així ho demana el moment; és quan acostumen a sorgir les imatges que més satisfaccions ens donen. Penso que són el fruit del nostre bagatge personal i un bon reflex de com veiem i interpretem això de la fotografia.

    Justament estic acabant d'escriure una entrada que tracta d'això :)

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavi, ni tant sols era una "localització", no era el plan, no era la idea, improvisació i amb aquesta varen sortir un centenar de fotos i la veritat que amb vaig quedar embadalit amb aquella formació de roques volcàniques ben posades per capricis de la natura... és el que recordo i ja veus que no era ni el pla B era el C o el D ;-)
      Ja me la miraré

      Una abraçada

      Elimina
  2. Hola.
    Su sensación artística es exquisita.
    Alabanza a los sentidos.

    Saludos desde Japón. ruma

    ResponElimina
  3. Subscric el que dius, des de la distància qualitativa que hi ha entre tots dos, la qual és abismal.
    Quan més gaudeixo de la fotografia és quan no tinc cap motiu programat que fotografiar i quan ja porto una bona estona en un lloc determinat, és aleshores quan em submergeixo en el paisatge i a partir dels pobres coneixements tècnics que tinc aflora una mica la creativitat. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, crec que ets massa modest, fa molt que et segueixo (moltes vegades des del anonimat...) i veig tot lo que fas i podries escriure un llibre dels bons, potser no de coses banals com la tècnica però si de vivències i experiències... com ho son les nocturnes amb caiac, els pinitos en fotos sub, etc etc... molt de respecte!!
      Una abraçada

      Elimina
  4. Pere, aquests debats sempre han quedat molt lluny de mi, jo simplement surto a fotografiar per gaudir de la natura i si aquell dia la foto buscada no és possible, doncs tocarà repetir el cap de setmana següent i si no es pot doncs l'any vinent. L'ordinador, només faig servir el Lightroom i fa quasi 15 dies que no l'engego. Desconec la satisfacció de crear una fotografia davant d'un ordinador, però aconseguir-la directament a la natura la satisfacció és molt gran.
    Per cert la imatge que acompanya l'entrada molt ben vista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Ja em pensava que només feies servir el LR, jo també i potser per desconeixement d'alternatives ;-)
      Ja veus, coincidim, cada vegada toco menys l'ordinador... potser vol dir alguna cosa??
      Moltes gràcies i fins aviat!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab