Història d'una Fotografia: "Una nit a Sesriem Canyon"

Un dels meus somnis/objectius del viatge a Namíbia eren evidentment les fotografies nocturnes, tenia 5-6 localitzacions on volia mirar de passar-hi la nit gaudint dels cels increïblement nets i clars però com tot a la vida no ho podem controlar, hi varen haver canvis improvisats, uns per falta de permisos (i no va ser que no ho lluitéssim) altres fruit de la exploració de llocs.
El relat d'avui correspon a aquests últims, ja que en cap cas la localització havia sortit en les converses i planificacions prèvies al viatge. No us faig esperar més, el lloc és Sesriem Canyon, una mena de canyó natural esculpit per riu Tsauchab al llarg de milions d'anys, té una llargada propera al kilòmetre i en alguns punts, una fondària de uns 30 metres amb amplades que oscil·len dels dos metres als quatre i sol ser l'únic punt on els animals poden trobar aigua en tota la zona del Namib-Naukluft National Park (aquest punt el desconeixíem abans de la aventura que segueix).
La foto que precedeix aquest text era la foto "buscada", bé, també una sense presència humana que ja la vaig fer, però anem a lo que importa...
A mig matí vàrem baixar al canyó i vàrem recórrer uns quants trams del mateix, constatant que tenia moltes possibilitats per fer fotografia nocturna, vaig comprovar amb el programa de rigor que hi havien una finestra de temps on la Via Làctia era visible des de dins del recorregut i vàrem decidir anar-hi per la nit.
Un cop sopat, vàrem fer els 4 kms de pista de terra que separen el càmping del aparcament per visitar l'indret, no cal dir que no hi havia ningú més i que tampoc ningú sabia que érem allà, descarreguem els estris, encenem els frontals i cap abaix s'ha dit...
Les primeres sessions varen transcórrer sense incidents, amb molta pau i tranquil·litat però cada cop ens anàvem animant més i les llums que portàvem il·luminaven una i altra vegada les parets del canyó, quan vaig fer la foto de dalt vaig escoltar un fort, no, un molt fort crit... en principi em vaig pensar que hi havia més gent i així li vaig comentar al company però en primera instància ell no havia escoltat res... varen seguir un parell de fotos més fins que, aquest cop si, els dos vàrem escoltar un fort crit amb tinys humans. Desconcertats i una mica encuriosits, vàrem deixar la fotografia de costat i vàrem avançar uns metres, va ser llavors quan en una paret darrera nostra vàrem veure desenes de babuïns i on dos mascles ens estaven desafiant, la escena va durar segons... que em varen semblar hores però entre desmuntar, recollir, carregar i marxar segurament no varen passar ni tres minuts i ja estàvem al cotxe amb una sensació entre emocionats i espantats que no sé descriure però que segur que recordaré tota la vida aquells crits desafiants a la foscor del Canyó de Sesriem

Comentaris

  1. Ostres Pere de ben segur que us enrecordareu d’aquella nit!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur Toni, una més al sac... algun dia potser sortiran en forma de llibre ;-)

      Elimina
  2. Deunidó Pere!! Per recordar sempre!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per recordar i per compartir Quim i també, perquè no? per prevenir a futurs visitans despistats com nosaltres ;-)

      Elimina
  3. Ostres, quin ensurt! M'ha encantat llegir l'entrada d'avui. Per cert, creus que si haguéssiu seguit fent fotos, us haguessin fet res, fins i tot sense acostar-vos-hi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Miquel, un bon ensurt!!
      Estic completament segur que haguéssim tingut problemes, no sé fins a quin punt però la agressivitat i els crits anava in crescendo, suposo que volien dormir ;-)
      No ens acostàvem, els teníem a sobre...en les coves de les parets del canyó. Quan et trobes allà penses en coses com la ràbia etc etc

      Elimina
  4. Ostres quina experiència, vàreu envair el seu territori. Veu fer bé de marxar.
    Quines aventures, aquest hipotètic llibre pot ser molt interessant.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Jordi, vàrem envair el seu territori i a més de nit i amb molta llum... una més al sac, si surt a la llum serà gruixut ;-)
      Salut!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab