divendres, 29 d’agost de 2014

L'Imperi dels Sentits

Amb la foto d'aquesta setmana no hi ha cap més pretensió que intentar transmetre tot el que vaig poder viure en un lloc perdut a les HighLands islandeses (realment aquest lloc no té cap nom, està al mig del no res...), un cap vespre on la natura es va posar d'acord per mostrar el veritable "Imperi dels Sentits" en forma de paisatge.
Veure com la llum s'esvaïa lentament i els núvols anaven agafant tota mena de colors càlids va estar una gran recàrrega d'energia,  amb un silenci absolut només trencat per el moviment de l'aigua et dones compte de la gran connexió que tens amb la Natura i la capacitat que té de mostrar de tant en tant les seves millors gales.
Crec que ja fa massa temps que no marxo de viatge i això m'està afectant més del compte...
Espero posar-hi remei ben aviat ;-)
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,
Ubicació: Islàndia

16 comentaris:

  1. Jordi Amela29 d’agost de 2014, a les 18:14

    Aguna vegada he conectat així amb la natura, tot i que era en indrets no tan remots i es una experiencia necesaria que tenim que sentir de tant en tant.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler31 d’agost de 2014, a les 11:44

      Està clar Jordi, de vegades el lloc no importa, el moment si i aquests moments son els que cal aprofitar ;-)
      Salut!!

      Elimina
  2. Unknown29 d’agost de 2014, a les 18:18

    Preciosas luces y muy guapo el recorrido que hace esa pequeña cascada, compositivamente le da un plus a la foto. Pues nada Pere vente por aqui que rápidamente recobras la salud. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler31 d’agost de 2014, a les 11:46

      Jejeje, seguro José, solo pensar en esos acantilados se me hace la boca agua ;-)
      En ese sitio podia hacer una panorámica de 360º y toda la toma tendria su que.
      Un abrazo

      Elimina
  3. Carmina29 d’agost de 2014, a les 22:14

    Aixo de un "silenci absolut només trencat pel moviment de l'aigua" NO TE PREU !
    No cal que et digui que m'encanta el lloc...gracies per ensenyar-lo ...doncs no crec que el pugui veure mai en directa...aixo si ....altres indrets de Islàndia si !! :-)

    Un peto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler31 d’agost de 2014, a les 11:47

      M'alegro que diguis això Carmina, segur que hi tornes i llavors podràs fer les teves versions... jo crec que ni volent trobaria aquest indret.. jeje
      Un petó

      Elimina
  4. Josep Balaguer (Pepet)30 d’agost de 2014, a les 0:31

    Bona imatge, Pere. Per sentir aquesta connexió que esmentes trobe que hi ha dos factors importants: Silenci i solitud. Aquest lloc és un indret llunyà, sense nom, possiblement mai abans l'havia fotografiat ningú. Aprop de casa nostra és difícil trovar la solitud i el silenci, però de vegades només cal sortir-se'n uns centenars de metres de les "rutes habituals" per trovar-los. És una reflexió :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler31 d’agost de 2014, a les 11:49

      Totalment d'acord Pepet, ho pots trobar prop de casa encara que és més difícil doncs per aquí està tot molt massificat i llocs "íntims" amb internet ho deixen de ser però si, existeixen!!!

      Elimina
  5. Mercè30 d’agost de 2014, a les 12:30

    M'imagino com et devies sentir doncs més aprop, quan estic dalt una muntanya, en boscos o racons solitaris, escoltant l'aigua d'un torrent o el so d'algun ocell, sentir cridories ni sorolls d'humanitat, em sento plena i nova. Si a més hi afeixeges aquesta bellesa i t'ho saps emportar a casa, que t'he de dir. ...no hi ha paraules!
    Quan marxes de nou?
    Un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler31 d’agost de 2014, a les 11:51

      Estem d'acord, sabia que tu també connectes en aquestes situacions.
      Descomptant els dies estic Mercè... apart del que et vaig comentar potser entremig hi haurà una segona sortideta... s'està gestant ;-)
      Un petó

      Elimina
  6. Esther Bahi f o t o g r a f i a30 d’agost de 2014, a les 16:39

    Conec aquestes sensacions i per sort la natura és sorprenent tant aqui com a reu.Cal saber apreciar i valorar el moment i l'indret.
    Aquest riuet m'aporta molta calma.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler31 d’agost de 2014, a les 11:52

      Aquest riuet era el "desaigua" de una gran zona de llacunes, a quina més guapa... llàstima de no tenir unes botes d'aigua altes allà ;-)
      Un petó.

      Elimina
  7. vipuchol31 d’agost de 2014, a les 11:06

    Deu ser un lloc increïble.
    Pura enveja.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler31 d’agost de 2014, a les 11:53

      Sens dubte Vicenç, aquests i molts i ja no et dic per fer nocturnes... la civilització a ... ni idea de quants... molts kms...
      Salut!!

      Elimina
  8. Lasse5 de setembre de 2014, a les 9:51

    Great shot, awesome nature.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...