Qui sembra vents...

....cull tempestes...es el primer que em va venir al cap al veure la potencia del cel, just a la posta del sol, just en el moment en que tot es tornava daurat, era qüestió d'aprofitar l'instant, immortalitzar-lo per poder gaudir-ne de nou al cap d'uns dies.
Aquesta introducció m'ha servit per dir-vos que de vegades la fotografia es com el bon vi, que cal deixar-la reposar, que agafi cos, textures i que envelleixi. El normal quan arribes a casa desprès d'una jornada on has fet alguna foto de la que et sens satisfet es descarregar-la ràpidament i sense pensar penjar-la a la xarxa per poder compartir amb els demés el que penses que ha estat una bona captura, però la teva tria en aquell moment està totalment condicionada per altres sensacions viscudes en la captura, son massa recents per poder escollir sense l'influencia del que acabes de viure i veure.

Aquesta n'és un exemple, al principi la vaig passar per alt, però al cap d'uns dies m'agradava mes i ara encara li trobo mes encant i la foto es la mateixa, el que ha canviat ha estat la meva percepció del moment i ja s'han esborrat les sensacions del meu cap, valoreu-ne el resultat si us ve de gust. :)

Canon 5D MII, 17-40mm L F/4.0 a  ISO 100, trípode i una obertura petita per treure els raigs de sol en forma d'estrella al voltant.

Comentaris

  1. Esther Bahi f o t o g r a f i a23 de juny del 2010, a les 11:15

    Tens molta raó.
    L'emoció del moment, enfosqueix la percepció.
    Per això de vegades, torno a repassar el meu arxiu i segons el meu estat emocional en aquell moment en fa veure aquella foto que hi era allà oblidada.
    "La fotografia es una joia que només la veu qui te ulls per percebre-la".
    Que passeu una,bona revetlla.

    ResponElimina
  2. Pere Soler24 de juny del 2010, a les 21:25

    Gràcies per passar Albert, cel.lebro que t'agradi.
    Salut!

    Bona revetlla i bones vacances Ester, ja falta menys... segur que allà també "veurem" joies ;-)
    Un petó.

    ResponElimina
  3. escribirconlacabeza24 de juny del 2010, a les 21:47

    La luz que has captado sobre las nubes y los reflejos del sol en la mar son preciosos. Pura y bruta belleza, me encanta.
    Un abrazo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació