L'Esperit Maligne
De vegades les fotos que fem o les fotos que triem per mostrar van lligades al nostre estat d'ànim, aquesta d'avui reflexa perfectament aquest fet.
M'he estat repassant totes les que vaig fer aquella sessió, feia fred, estava sol i amb dolor i gairebé estan tallades per el mateix patró, fotos sense color, buscant elements potents o símbols per aïllar, boires embolicant el paisatge i tirant de tele, la majoria, com aquesta mateixa, estan fetes amb el 70-200 amb l'extender per x2, no tinc res més llarg però segurament si ho hagués tingut, seria l'òptica triada.
En quant a processat, res a comentar, només he jugat amb les corbes per tal d'aconseguir quelcom més de contrast en els arbres, ni el WB he tocat, ja el vaig escollir "in situ" a 5.900 kelvins per captar la subtil llum càlida que no acabava de travessar els núvols mitjos i alts que hi havia.
Ja vindran temps amb més color o més alegria però també us tinc que confessar que de les prop de 70 fotos d'aquella sessió un bon percentatge les vaig gaudir al fer-les i al repassar-les a la pantalla de casa.
;-)
M'he estat repassant totes les que vaig fer aquella sessió, feia fred, estava sol i amb dolor i gairebé estan tallades per el mateix patró, fotos sense color, buscant elements potents o símbols per aïllar, boires embolicant el paisatge i tirant de tele, la majoria, com aquesta mateixa, estan fetes amb el 70-200 amb l'extender per x2, no tinc res més llarg però segurament si ho hagués tingut, seria l'òptica triada.
Ja vindran temps amb més color o més alegria però també us tinc que confessar que de les prop de 70 fotos d'aquella sessió un bon percentatge les vaig gaudir al fer-les i al repassar-les a la pantalla de casa.
;-)
Completament d'acord Pere, el nostre estat d'ànim i tot el que duem a la
ResponElimina"motxilla" ens afecta, ja no només en la fotografia, sinó també amb com ens relacionem o en el que ens ve de gust fer. És possible si estem en un moment més eufòric de la vida ens atrevim a fer compos mes arriscades, perquè tenim més seguretat i d'altres, que podem estar més xof, l'instint ens porta a fer compos mes introspectives. Jo crec que és bo, la fotografia és viva dins nostre.
Després de la parrafada, dir-te que m'agrada aquest color virat de la foto i la força d'atracció de les banyes de l'arbre del mig :)
Salut!
Hola Xavi, comentar-te que la foto és en color, no té cap virat, el balanç de blancs, manual, triat abans de fer la foto.. perquè?? per que la meva idea era fer-la amb uns tons freds però al veure'n el resultat, no reflectia gens lo que volia transmetre... certa "escalfor" en una freda matinada d'hivern... No em referia tant a enquadraments, sinó a interpretacions com la que et comento, crec que és una foto que pot no agradar però per mi és una foto "molt intima i personal"
EliminaL'arbre que dius, és el que dona el títol a l'entrada ;-)
Salut!!
Hi tant que influeix! La meva companya sempre em diu que quan estic de mala llet faig millors fotos ;-)
ResponEliminaJeje, Oriol, jo no sé si faig les millors fotos... però si les més intimes, les més personals i és que és quan ens surt el que portem dins, aquell dia hi va haver una sortida acolorida però no vaig treure la càmera ni tant sols desplegar el trípode... en canvi quan va quedar amagat, vaig sentir-me dins un "camp místic" i no vaig para de disparar ;-)
EliminaSalut!
Solitud i absència del temps, aquests són els millors paràmetres externs a la càmera per entrar en aquella altra dimensió, per ficar-te dins de la càmera i veure l'infinit món de la finestra rectangular.
ResponEliminaSolitud i absència del temps són valors en desavantatge davant la presura de les xarxes i les sortides en grup per allò que anomenem "compartir".
Hola Alex, m'agrada veure't per aquí perquè m'agrada la teva visió tant particular de la natura i de la vida ;-)
EliminaTens molta raó, quina tècnica, quins paràmetres has d'escollir quant la natura ja t'ho dona fet ;-)
Quan connectes d'aquesta manera és quan et surt el que portes dins, no calen regles, tècnica ni buscar enquadraments, ho tens tot davant, tot per tu sol. Segurament no és la millor foto per compartir en un foro on vulguis un piló de "likes" però és un pas més en el camí...
Una abraçada
Influeix molt !!!, si el meu estat d’ànim es baix crec que disparo moltes menys fotografies deu ser que no en veig cap de bona. Ens veiem.
ResponEliminaJose Mª, no et sabria dir si en faig més o menys però segur que son diferents a quan tinc un estat d'ànim positiu i alegre, o fins i tot, si estic sol o acompanyat els resultats son diferents.
EliminaSalut!!
Totalment cert!!! Em passa exactament igual. Ja tornaràn els colors
ResponEliminaI si no tornen Oscar??? doncs, res, és igual... perquè una fotografia ha de ser millor si te colorins???
EliminaImaginat que viatges a un pais llunyà, molts dies i moltes peles i plou o neva cada dia, et sentiràs frustrat???
El meu consell, aprofiteu cada dia com si fos el darrer, la natura et treu una cosa i t'en dona dues ;-)
Salut!!
Y tanto Pere, ya sabes lo que decía Émile Zola: la belleza es un estado de ánimo. Un abrazo y ánimo que se acerca la primavera
ResponEliminaSe acerca José pero no la voy a poder disfrutrar "fotograficamente", me conformo con estar "decentemente" bien a partir de septiembre ;-)
EliminaUn abrazo!!!
Doncs no sabria dir-te com m'afecta a mi l'estat d'ànim en general perquè no he buscat cap patró però si que veig que en el teu cas són fotografies més intimistes, amb més misticisme, sense estridencies que distreguin...
ResponEliminaA mi personalment (tot a qui li ha d'agradar és bàsicament a tu) m'agrada molt el resultat.
Són fases, evolució dins del propi camí, simplement un fet que succeeix i es repeteix sempre amb estats d'anims similars? No ho sé però si el resultat agrada... què més dóna?
Si Dani, jo aquests darrers mesos he "trobat" una part de mi, en termes creatius, que no sabia que tenia i ha estat gràcies a tots els problemes que arrossegava des de fa temps...
EliminaExacte, és una evolució, és pujar un graó més, és no tenir la pressió dels colorins i és basicament estar be amb tu mateix, potser no és una foto adient per penjar a FN, segurament no entendrien que les diagonals... que el contrast... que l'element principal "sobra" però si que ho és per mirar-la a 27" a casa o millor a 100x66 cms al menjador ;-)
Una abraçada
L'acte de fotografiar de per si és terapèutic ja que et per met aïllar-te i oblidar-te de les rutines diàries. Al estar concentrat segur que el teu estat d’ànim quedarà reflectit en el treball que fas i si l’entorn ajuda mínimament l’èxit el tens assegurat, entenen com a èxit aconseguir un resultat que es satisfaci a un mateix i si agrada als altres millor que millor. Què et milloris aviat!
ResponEliminaHola Eduard, aquí podríem debatir hores si és primer l'ou o la gallina... però el que volia transmetre és que l'estat d'ànim et pot arribar mica en mica a canviar un estil de fotografiar durant una temporada... ;-)
EliminaGràcies!!!
…. La alegría , el optimismo , el amor, la pena , la desesperación , la tristeza …. las emociones en general son motores de la creatividad pero las que consideramos mas negativas o poco deseables tal vez sean las mas honestas y puras a la hora de crear.
ResponEliminaCierto Alex, algunos claros ejemplos los tenemos en la pintura, gente con problemas, desequilibrios o grandes pasiones lograban transmitirlos a traves de sus obras... ahhh, y eso si es dificil de copiar... ;-)
EliminaAmb el ferm desitj de que “aquestes boires” desapareixen del teu estat d´anim el mes aviat possible. Anims ¡¡¡¡¡. Tot i això, es, una fantàstica fotografia.
ResponEliminaGràcies Jaume, les "boires" si espero que desapareixin però les altres no, que son una font d'alimentació i inspiració per mi.
EliminaSalut!!
Uffff.... Ben cert el que dius. A mi em pasa exactament igual, pero si estic apagada per poguer fer fotografia haig d'estar sola, si no no faig res que m'agradi, com si estigues buida. En canvi en sol·litut si que puc reflectir qualsevol estat d'anim fent o creant imatges i es... recomfortant! Si estic hiperactiva i megahappy quan deixo la camera em trobo molt mes calmada, i si estic desanimada em trobo mes equilibrada i si el qeu estic es emprenyada com una mona, llavors quan deixo de fer fotos ja se m'ha pasat... Pero les fotos porten la carrega...
ResponEliminaLa teva que mostres es molt intensa... Transmet, vull dir a mi em transmet moments terbols, on has de ser fort i cuidar de tu, pero a la vegada tb em transmet tresors per descobrir, quan la mirada s'obri i pasi algo de temps... Lo que es diu, el temps ho posa tot al seu lloc, i no hi ha boira que no viatgi i ens deixi gaudir de moments de claretat i alegria.
Bona entrada... Com sempre!
Ptons
Hola Núria, està clar que coincidim bastant en aquestes situacions fora dels estat anímics "normals", concretament i parlant de la foto d'avui, vaig fer la proba "coherent", o sigui amb el balanç de blancs que tocava per hora i temperatura però no em deia res, sortia una foto amb tons blaus que deixava "nu" el arbre diabòlic, en el que centro l'atenció de la foto i vaig optar per "escalfar" una mica l'ambient perquè sembles que sortia de un hipotètic infern... per això està tant amunt i té recorregut per davant ;-)
EliminaClar que les boires s'aixequen però al menys en aquest llloc espero veure-lis durant moltes sessions, és un dels meus llocs preferits, tant sol com quan vaig acompanyat ;-)
Gràcies!
Un petó
Je,je,je m'agrada la resposta de l'Oriol.
ResponEliminaBe, ja he contestat al face..
També quan un està decaigut, es fixa en detalls totalment diferents a quan està content, altres colors, altres ambients.
Seria un bon exercici, anar repetides vegades al mateix lloc amb diferents estats d'ànims (amb les mateixes condicions...cosa difícil)
i després comparar les fotografies, els colors i les formes escollides.
Va!, qui comença?
:)
Aquest exercici que proposes, inconscientment ja l'he fet, tinc tantes fotos d'aquest lloc, unes 2.000, un 90% amb boires i unes 200 on hi surt l'arbre "maligne" i fetes amb dies on estava millor, dies "foscos" i altres dies acompanyat... i et puc assegurar que els resultats poc o gens tenen a veure els uns vers els altres ;-)
EliminaUn petó.
I tant que influeix l'estat d'ànim, en tot: en el treball, amb la teva relació amb els amics o la parella i també (per què no) en la fotografia. L'estat d'ànim influeix a l'hora de fer-la i a l'hora de rawelarla, com s'ha dit. Però també influeix l'estat d'ànim que té l'espectador quan la mira. Per això, acò de la fotografia és tan subjectiu/relatiu. El Jose Fernández citava a Zola. Jo citaré a David Hume: "La bellesa està en els ulls de qui vol trobar-la".
ResponEliminaEn el facebook hi han hagut comentaris com que era la foto que canviava l'estat d'ànim, crec que això passa quan tens les expectatives molt altes... crec recordar un viatge a un país fred que hi podríem atribuir aquest terme a algun dels seus integrants... coses com: "bahhh, una altra aurora verda"... o ... "això és una merda... quanta contaminació lumínica..." son exemples d'aquest tipus de comentari però no de lo que jo parlo, que és l'influencia directa del estat d'ànim en la manera de fotografiar ;-)
EliminaBona cita Dr. en prenc nota, al igual que la del José.
Salut!
Una atmósfera mol guapa.
ResponEliminaSi que fa una poqueta de por, si.
Salut.
Hola Vicenç, des de fa un parell d'anys que vaig veure aquest arbre, he visitat el lloc per tal d'aconseguir un bon book sobre aquest subjecte... estic en camí d'aconseguir-ho, crec ;-)
EliminaSalut!
Muy guapa Pere, yo si te digo la verdad creo que en los pocos años que llevo haciendo fotos, algunas veces he tenido épocas más productivas fotográficamente cuando tenía el ánimo más bajo o en los momentos más difíciles, yo también creo que cambian los sujetos o ambientes que buscamos según el estado de ánimo.
ResponEliminaAhora estoy adaptándome aun al cambio de compacta a reflex y aun quedan muchos experimentos por hacer.
Un saludo.
Hola Antonio,
EliminaNo sabia que habias cambiado hace poco a reflex... es otro mundo, quizas algo mas complicado pero que seguro te va a dar muchas satisfacciones.
Gracias, creo que tendré que cambiar algo la tendencia de las entradas o me quedaré solo jejeje pero cada vez me encuentro mas identificado con este tipo de foto intimista y personal ;-)
Saludos
Una maravilla de imagen... Puedes imaginar von ella... Un abrazo desde Murcia.
ResponEliminaGracias por tu visita Alp, Saludos
EliminaJo d'entrada sempre que surto a fer fotos, acostumo a estar de bon humor. L'inspiració és una altre historia.
ResponEliminaA vegades quan més motivat estic surten pitjors fotos, a vegades a l'inversa.
Salut!!
Jordi, tu tens motius per estar optimista sempre!! jeje
EliminaI jo que me'n alegro! ;-)
Salut!