Laberint

Avui he pogut tenir una llarga conversa amb una assídua lectora del bloc, no intervé fent comentaris però no s'ha perdut cap entrada des de fa molts mesos, m'ha fet tanta il·lusió que mentre parlava amb ella ja estava escrivint aquesta entrada.
Perquè?
Fàcil, parlava amb ella com si parlés amb mi mateix, una sensació molt curiosa però com més conversàvem més m'adonava que coneixia al detall moltes de les entrades d'aquest bloc i el que més m'ha agradat és que m'ha fet pensar i reflexionar sobre el que faig.
Al final de la conversa m'he trobat com en un laberint sense saber com sortir-ne o com trobar algunes de les respostes a preguntes que m'ha fet, m'ha "interrogat" sobre la meva trajectòria i de com he anat canviant de manera de fer, plantejaments, objectius, especialitats, etc... sense deixar de pensar en la veritable raó de la meva dedicació a la fotografia i que ella m'ha ajudat a veure i que no és altre que un vincle per assolir somnis, una màquina que converteix en realitat fites i experiències impensables i que gràcies a la fotografia he aconseguit.
I tot això sense parlar ni un sol moment de canon-nikon, de si onlyraw o hiper-processats etc, tant important és "el que queda" que "com s'hi arriba" i m'agradaria que servis de reflexió per tots, sobretot en aquests moments que tothom ho sap tot i que tot el millor és el que ell fa, menystenint moltes vegades als demés.
Per això he trobat adient acompanyar el text amb aquesta foto aèria d'unes salines que hi ha prop de la Badia de Cadis, ja que em recorda a un laberint, semblant al que estic completant durant tots aquests anys que em dedico més seriosament a la fotografia i que no sé si trobaré mai la sortida o que m'hi esperarà al final però si que em permet gaudir de cada nova descoberta. 
Ubicació: Cadis, Espanya

Comentaris

  1. Pere Soler12 de juliol del 2016, a les 7:18

    També hi han alguns laberints Andreu, com el núvols del delta... recordes??
    ;-))

    ResponElimina
  2. Anònim12 de juliol del 2016, a les 12:01

    Me encanta la metáfora que has utilizado para hablar del camino del fotógrafo, pero sin duda es el camino personal el que te mete en ese laberinto. La búsqueda de nuevos lugares, experimentar nuevas técnicas, desarrollar un nuevo lenguaje....son sin duda retos que te harán caminar por esos pasadizos en busca de una salida y esa salida es el éxito personal, no mediático....Pero lo bonito y creo firmemente evolutivo, es volver a buscar otra entrada para volver a entrar en ese laberinto, en el laberinto del inconformismo. Un fuerte abrazo
    Juan Tapia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler12 de juliol del 2016, a les 18:30

      Hola Juan,
      Como muy bien dices hay otras entradas pero indudablemente muchas salidas también, solo hace falta seguir tu camino y encontrar una de ellas para, con suerte, volver a entrar por otro lado del camino evolutivo, celebro que te haya gustado la entrada y espero que sirva a otros para ver algo de luz en las tinieblas por las que solemos atravesar en determinados momentos del "camino".
      Un abrazo

      Elimina
  3. Ramon Roura12 de juliol del 2016, a les 21:00

    Hola Pere, crec que és millor que no surtis del laberint. A vegades t'aturaràs a pensar, altres, canviaràs de direcció. Però si veus la sortida, la creativitat se t'haurà acabat. Així que en bé teu i nostre, millor que no en surtis i vagis explorant nous recorreguts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Soler12 de juliol del 2016, a les 22:19

      Hola Ramon,
      Aquesta és la idea, cada nou camí o cada gir en el laberint és converteix en una experiència nova, difícilment hi trobaré una sortida ;-)
      Per altra banda, m'ha agradat el comentari que fa el Juan Tapia sobre "l'èxit personal, no mediàtic.." una frase senzilla però que segur que poca gent entendrà el que hi ha al darrera ja que va en direcció oposada a la resta de la societat fotogràfica actual ;-)
      Una abraçada

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació