El racó dels meus somnis

Landmannalaugar, des de petit havia volgut anar a aquest lloc, veure les seves muntanyes de colors, trepitjar-les, empatxar-me de natura...tant, que fins i tot vaig arribar a pensar que no existien, que eren fruit d'un conte escrit per una ment diabòlica, recargolada que volia jugar amb els nostres desitjos, posar-nos el caramel a la boca, per quan arribarem allà trobar-nos qualsevol cosa menys les muntanyes de colors.... Però no! Existeixen!!! El dia que hi anàvem era gris, trist, fins i tot va caure alguna gota, però quan vàrem arribar a la part mes alta del camí i ens disposàvem a baixar...un paisatge de somni es va mostrar davant nostre, era l'anticip, fins i tot es va obrir el cel uns instants perquè poguéssim fer les fotos amb algun raig de sol, aquesta primera foto n'és una d'elles, no cal dir que vaig quedat mut uns instants, em vaig allunyar dels companys i dels cotxes, vaig muntar el 70-200mm i em vaig dedicar a gaudir mes que fotografiar.... Ara, ja tot me...

Un dels lloc on anava amb les localitzacions mes "prefixades" era a Vik, dons tinc un contacte que viu allà i la influencia de les seves fotos em condicionava bastant, però sorpresa!!! Vaig descobrir un del primers lloc on veritablement em vaig emocionar, la costa de Vik, salvatge, potent, fotogènica... Tant es així, que no penjaré cap foto dels típics "Trolls" ni de l'església, ni de ...etc...etc.., que no deixen de ser maques, però que segurament  tindrà tot aquell que ha anat a Islàndia amb ambicions mes o menys fotogràfiques. La particularitat de les dos fotos d'avui es que estant fetes a unes hores on la gent "normal" sol dormir i es que quatre companys de viatge, aquell dia ens vàrem pensar i molt si anar a dormir o no, al final, prop de les 4:45 hi vàrem anar, clar, però per llevar-nos a les 6:45!!! Jo començava ja a "trovar-me" a Islàndia!!! Reflex fet de camí de tornada cap a Vik, desprès d'haver fet la posta i sortida en...

De fet, primer ens trobem a Seljalandsfoss que Skogafoss si es fa la volta en sentit contrari a les agulles del rellotge, però em venia de gust publicar l'entrada al reves, dons crec que te mes força Skogafoss , per la petitor que sens quants sota el salt i mes si tens la paciència i ganes de pujar a un mirador que hi ha a cap a la part alta de la cascada...encara et dones mes compte de la grandesa d'aquest indret, a mi certament em va captivar... Per la foto, vaig esperar que algú vestit amb un color "discret" es poses davant la meva posició i amb l'enquadrament prefixat, dons la fina pluja i l'aigua de la cascada que portava el vent, feien impossible estar amb l'objectiu sense protecció, vaig aconseguir la típica foto d'aquest lloc, intentant reflectir la magnitud e immensitat de la caiguda d'aigua. Una mica abans i sempre dins l'anomenat "Golden Circle", arribem a una cascada impressionant, Seljalandsfoss , tota coberta de verd...

Que ràpid que passa el temps quan estàs de vacances i encara mes quan fas el que mes t'agrada!!! En aquesta entrada i en les properes aniré fen un petit resum, per ordre cronològic de les anècdotes i parts mes destacables del viatge a Islàndia. Per començar, la cascada de Gullfoss, de les mes famoses i visitades, es troba dins l'anomenat "cercle d'or turístic", en aquest dia el temps no va acompanyar gaire, dons feia molt de vent i aquest ens portava les fines gotes d'aigua fins deixar els filtres i objectius empapats, i que afegia una dificultat extra a les fotografies. Us deixo una vista general, des del camí i un detall mes artístic on es pot apreciar la força amb la que l'aigua passa per aquest lloc. Poc desprès estàvem a Geysir, un altre lloc que no pots deixar de visitar, la veritat es que ens va acompanyar una fina pluja intermitent, però que a la vegada va servir per tenir mes contrastada l'aigua contra el cel. En aquest lloc ja es va donar...

El cap de setmana passat va ser Lluna Nova, una condició indispensable per obtenir bones imatges del cel que tenim a sobre nostre, dons la foscor realça el mantell d'estrelles que ens donen llum cada nit, tenia una idea al cap, anar al Pirineu per tal d'evitar la contaminació lumínica, però la sorpresa va estar majúscula quan, contra tota previsió meteorològica, arribem a lloc i estava tot cobert de núvols i a mes estava entrant la boira...quina mala pata, vaig pensar, però amb els companys, vàrem decidir esperar a veure si s'obria, menjar quelcom i... i...res! Però com no es costum de "la casa" defallir al primer contratemps, ja de baixada, vàrem parar a un lloc on hi ha una gran creu de fusta, per tal de tenir un primer pla mes o menys interessant, la sort va estar que els núvols mica en mica s'havien anat esvaint...i al final vàrem poder completar una sessió entretinguda i bastant satisfactòria.  Una de les que mes m'agrada es aquesta on hi ha en Jord...

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, una idea al cap, fer la sortida de sol a les Agulles d'Amitges... 5:15; sona el despertador, l'Enrique comprova que estem tots desperts... desprès d'una nit freda perquè un "calorós" ha tingut la brillant idea d'obrir una finestra en algun moment..., amb una temperatura exterior per sota dels 0º, amb el cos encara enfredolit i mig adormit, sortim del refugi direcció al punt escollit durant la tarda anterior....mala sort! El cim que tenim al darrera ens tapa la somiada sortida de sol amb els rajos banyant les puntes de les Agulles... fem les fotos de rigor i anem a esmorzar, resignats, però contents amb les captures de la posta de sol i nit anteriors...però no amb  les que acabem de fer... Però...desprès d'esmorzar decidim tornar-hi, la tramuntana que bufava durant les darreres hores ha encalmat, l'estany està com un mirall, ja en el lloc es veu la cara de satisfacció de tots tres, tenim les ...

De vegades no fan falta gaires paraules per dir molt, altres per molt que parlis no aconsegueixes dir  res.... Avui només volia compartir amb tots vosaltres aquesta imatge del Peguera il·luminat suaument per la lluna, us convido a mirar-la en gran i deixar volar l'imaginació, avui...el text el poseu vosaltres...