El racó dels meus somnis

Camins que ara s'esvaeixen Camins que has de fer sol Camins vora les estrelles Camins que ja són nous Canon 5D MarkII + Samyang 14mm f/2.8 a ISO 6400 No patiu!!! No m'he tornat poeta!!! He volgut fer servir aquesta estrofa de la cançó de Sopa de Cabra "Camins" que per cert m'agrada molt, com a introducció d'una entrada que ja fa temps que em volta per el terrat i he cregut que avui era el dia adient per publicar-la junt amb aquesta fotografia que li vaig fer al Pepet , company amb qui vaig compartir les nits a Ses Illes en la darrera escapada fotogràfica. Tot te un començament i la nostra afició per la fotografia també, al principi ens deixem influenciar per els anomenats "gurus" dels foros on mostrem les nostres fotos, ells marquen una tendència i la resta la solen seguir, això sol ser així tant en el tema, com en la manera de processar, paràmetres tècnics, etc. Aquesta mena de títol de"guru" la majoria de vegades no se ...

El Posets és el segon cim més alt del Pirineu amb 3.375 m., és troba al nord de la  província d'Osca i està enclavat dins el Parc Natural de Posets-Maladeta, el mateix en el que també hi ha l'Aneto. En la meva darrera estada al Pirineu em vaig fixar com a objectiu fer-li una bona captura amb una llum especial . Tenia la localització exacta per l'enquadrament que volia fer, oposat mili-mètricament a la posta de sol amb el desig que les darreres llums pintessin amb tons taronges els cims més alts, tot controlat?? NO! Com és pot controlar la natura i menys en un lloc com aquest?? El Senyor Murphy i la seva famosa llei varen fer acte de presència i els darrers rajos de sol no varen encendre els cims, un sentiment de frustració es va apoderar de mi i just en aquell moment em vaig adonar del fred que feia allà dalt...el sol feia una estona que havia deixat d'escalfar i prou feines hi havia llum. Anava per recollir l'equip però em va sobtar com la neu anava acumulant...

Estem immersos a la tardor, les nostres muntanyes es posen les millors gales i ens conviden a visitar-les amb la càmera a la ma i amb molta ambició per treure-lis el cantó bo. Alguns fem viatges en busca de llocs desconeguts, per tenir la foto "original" o poc vista, altres ho fem anant a localitzacions més conegudes però amb el mateix propòsit. Avui us volia presentar una alternativa per els que vivim aprop de La Garrotxa i que no és altra que la Fageda de la Grevolosa, no tant coneguda com les altres, està al costat del Coll de Bracons i a mig camí entre Joanetes i Sant Andreu de la Vola. Aquesta fageda te com a característica principal l'alçada dels seus faigs, alguns sobrepassant els 40 metres i amb amplades superiors al metre. Quan estàs a dins sembla que estiguis a l'interior d'una catedral en la que aquests altíssims faigs son els seus pilars i les branques i fulles les seves voltes. Pujant cap al coll ja s'intueix la tardor, com podeu veure en aqu...

Aquesta setmana li dedico l'entrada a Cala Roques Planes , un lloc tant conegut com maco i centre d'inspiració de molts de nosaltres en quan a fotografia. Per la disposició en vers al sol és un lloc ideal per fer-hi les sortides i les seves roques de curioses formes ens permeten milers de composicions diferents. Es un lloc on hi he tingut les sortides de sol més potents de tota la Costa Brava, tant que algunes de les fotos ni m'atreveixo a mostrar-les ja que ni baixant la saturació a nivells negatius resulten creïbles per el que no ha viscut aquell espectacle. Em conformaré amb dos de molt més suaus, sense estridències però que a la vegada tenen algun component que les fa atractives a la vista i en certa mesura, originals en quant a composició. I el veritable motiu del perquè d'aquesta entrada es que anar a aquesta cala pot tenir un "sobrecost" addicional, m'explicaré: Darrerament el petit aparcament que fem servir quan hi anem està sent visitat...

Avui volia commemorar la diada de "Tots Sants", una data escollida per recordar els nostres avantpassats i rendir-lis tribut. No cal oblidar que sense Ells avui no existiríem nosaltres. Ho he volgut fer amb una foto de La Naveta des Tudons de Menorca, segons diuen és l'edificació més antiga de Europa i un lloc amb una personalitat peculiar i molt més de nit, us ho puc ben assegurar, no hi ha cap mena de llum, ni contaminació lumínica en un bon tros i el cel aquell dia de lluna nova estava espectacular. Aquesta és la meva versió però cal dir que està inspirada en una anterior foto de Manel Sòria que va estar publicada en una revista. Es una panoràmica de tres fotos verticals fetes amb el Samyang de 14mm ajuntades amb PS. Volia destacar el merit de l'eina de PS per fer panoràmiques, no és gens fàcil ajuntar tres fotos fetes amb un gran angular tant extrem i amb una Full Frame i ho ha resolt molt be al meu entendre. Compte amb els panellets!!!

Sembla que al final ja ha arribat la tardor de veritat, aquests darrers dies hem tingut unes bones pluges per aquí, en alguns llocs han fet mal i em voldria solidaritzar amb els damnificats. Aquest episodi de pluges que estem passant m'ha fet recordar els dies que vaig estar per Astúries i concretament aquest que em trobava al Playón de Bayas, on hi vaig arribar amb un sol espatarrant i en menys d'una hora va quedar com veieu en l'imatge. És una escena una mica tètrica que intenta reflexar tot el que estava passant, tenia el cotxe a més d'un km sorra avall, estava plovent i la marea estava pujant, la resta ho deixo a la vostra imaginació... I si, em vaig mullar bastant, tant de peus com de la resta del cos i no serà perquè no estava advertit i no anés preparat...quan vaig sortir de l'hotel, el propietari ja em va dir: "A ver donde te metes hoy, a partir del mediodia entra viento del norte "cargadito"...Cuidado!" i la va encertar...va estar...

Avui us volia presentar a un grup de fotògrafs de paisatge coneguts amb el nom de: CanoNikos , el més destacable que puc dir d'ells és que per sobre de tot estimen la natura, el paisatge i fan gala de un companyerisme excepcional. Una bona mostra n'és el seu nom, barreja de les dues marques més significatives de la fotografia actual. Fa poc varen encetar una nova iniciativa, fer una revista periòdica i en el nº 3 que ha sortit avui he tingut el plaer de col·laborar-hi amb una petita selecció de fotos nocturnes, us recomano que hi doneu una ullada perquè hi trobareu fotos molt bones que segur que us sorprendran i perquè realment  s'ho treballen i crec que el resultat final te molta qualitat. La foto que acompanya avui l'entrada en forma part i crec que també reflexa el treball i dedicació que cal per obtenir un resultat desitjat sigui fotogràfic o d'edició. Va per vosaltres "CanoNikos"