El racó dels meus somnis

Tots sabeu de la meva passió per la fotografia nocturna, des de petit els estels em tenen enganxat i quan estic davant un cel net i clar com el de la foto hi podria passar hores i hores contemplant-lo, veient el camí que fa la nostra Via Làctia i gaudir de la llum celístia acompanyat de Antares, la meva estrella preferida.. Per poder fer alguna fotografia "curiosa" cal afegir algun ingredient més a l'escena, el cel de per si ja és prou maco  però si tenim a ma algun element per composar o per dotar de més personalitat i força a la foto no s'ha de desaprofitar, per això cal haver observat el lloc amb "ulls fotogràfics" de dia, buscant aquelles siluetes que sense il·luminació o amb una llum adequada poden complementar la foto que hem previsualitzat amb llum diürna. Aquest és el cas de la foto d'aquesta setmana, feta com deureu haver endevinat a més de 2.000 metres d'alçada, allunyat de tota contaminació lumínica i on les baixes temperatures ajuden ...

Avui us deixaré descansar, l'entrada d'avui no convida a fer cap mena de filosofia, només vull transportar-vos a un paisatge desolat, semidesert on predominen únicament dos colors i on la natura es mostra amb tota la força. Allunyats a molts kilòmetres de la "civilització" et pots trobar amb escenes com aquesta sigui a l'altra costat del mon o sigui al costat de casa, només cal saber aprofitar el moment i sobretot gaudir-lo, qui sap si mai tornaràs a veure quelcom com el que tens davant els teus ulls... on el temps s'atura . Bon cap de setmana!!

A resultes de l'entrada anterior he pogut fer algun debat telefònic i via mail amb alguns amics i companys d'afició i hem arribat a la conclusió que entre molts altres factors n'hi han dos que sobresurten per sobre dels altres i que coarten d'una manera apreciable la creativitat i la originalitat a la fotografia de Natura i aquests son els concursos fotogràfics i els Tallers/viatges fotogràfics. M'explico, un percentatge molt alt de gent que comença i alguns aficionats més avançats es mirallen en les fotos que guanyen els certamens, sobretot els internacionals. Això porta a que busquin fotos similars o també fer la seva versió però partint d'una idea que altres ja  han destacat com a vàlida, per exemple les fotos amb moviment de càmera, tant vertical com horitzontal, inclús amb dobles exposicions amb un element quiet, la veritat és que ja les trobem fins i tot a la sopa i com a moda, cansen una mica però com alguns concursos continuen premiant-les, això suposa...

Avui us volia proposar una pregunta que jo m'he fet en els darrers mesos, tracta sobre l'originalitat i la creativitat en els concursos. La foto d'aquest insecte semblant a una vespa feta a Madagascar l'any 2010, l'he presentat a un piló de concursos de natura durant 2014 (GDT, BBC, MML, Oasis, Asferico, Glanzlitcher, Montphoto, etc...) perquè? doncs perquè a mi m'agrada, em transmet i em transporta a l'instant que la vaig fer, un matí dins la selva de Andasibe-Mantadia. En cap dels certàmens ha estat escollida, ni ha passat el tall que l'hagués portat a finalista  ni tant sols en la majoria ha passat la selecció prèvia   Canon 5D Canon 100mm macro ISO 400 f/11 1/60 s toc de flaix I això em porta a preguntar-me si jo hi he posat "mes pa que formatge" al presentar-la a concursos o si realment valoro més l'imatge per el que m'ha costat aconseguir que per el que realment impacta o per la capacitat de sorprendre al espectador?? És u...

Tot i que aquests començament d'estiu no està essent massa calorós, us deixo amb una imatge molt refrescant, feta amb una llum gairebé inexistent, a les 00:15 de la matinada a la famosa llacuna de Jökulsárlón a Islàndia. Sembla impossible repetir una foto d'aquest lloc a pesar de la gran quantitat de fotògrafs de tot el mon que la visiten, de totes maneres jo he intentat fer la "meva" versió, allunyant-me dels colors estridents i dels trossos de gel en primer pla, buscant sobretot, transmetre soledat, pau i tranquil·litat, la mateixa que vaig experimentar al fer la foto. Canon 5D Canon 70-200mm. feta a 73mm 5 s f/11 a ISO 50 Fins ara aquest era el darrer punt al que et portaven els anomenats "Photo Tours" amb sortida i arribada a Keflavik, ara veig que "s'arrisquen" a arribar fins a Höfn, deu ni do quina "aventura"... Espero que us agradi.

Parlar del Tinto és parlar d'abstraccions, detalls i de un lloc increïble com cap més, fins i tot, experts de la NASA han estat a la zona investigant les duríssimes condicions que s'hi donen. És un lloc on cal deixar la ment en blanc i "submergir-te" en els detalls, deixar-te portar per l'imaginació i buscar-hi formes, colors i patrons, si ho aconsegueixes, segur que en sortiràs content. Canon 5D + Canon 24-105mm f/4 IS a 35mm 1/125 f/8 ISO 200 a pols Cal remarcar que cada estació té el seu atractiu però potser l'estiu, amb la sequedat extrema, és quan més detalls hi podràs trobar, fangs, algues i sediments, tots aportant el seu granet de sorra per decorar el lloc amb tocs irreals com aquest detall d'una formació rocosa que us deixo avui. Espero que us agradi.

Hi han llocs en les nostres contrades on la fotografia que hi pots fer sol ser sempre agraïda, amb aquesta premissa us volia presentar avui un territori, el Cabrerès , on hi he passat llargues estones, esperant moments amb la càmera o simplement passejant a peu buscant noves localitzacions. Aquest lloc no em deixa mai indiferent, quan estic allà a hores intempestives o quan s'hi donen alguns fenòmens atmosfèrics, sempre hi noto la fúria de la Natura, amb majúscules, i no deixa mai de sorprendre'm que hi passi quantitat de gent i ni tant sols s'aturin per donar-hi una ullada i gaudir-ho. Canon 5D + 70-200mm a 200mm f/8 1/100 s a ISO 50, filtre degradat neutre de 0,6 Aquest darrer cap de setmana no va estar pas una excepció i després d'una bona i llarga jornada fotogràfica, la natura ens va regalar aquesta visió que podeu veure a la foto d'avui com a cloenda, minuts desprès, cames ajudeu-me que n'estava caient una de bona sobre nostre però per sort la major ...