El racó dels meus somnis

Seguint amb la nova secció estrenada fa un parell de setmanes, avui us volia presentar a un jove talent a qui admiro molt per la seva peculiar manera de veure la natura i plasmar-la en les seves fotografies, és tracta del Javier Aznar Gonzalez de Rueda, tot i la seva joventut ja ha estat reconegut en alguns dels certàmens internacionals més importants del mon, com el Wildlife Photographer of the Year on hi ha tingut dos mencions d'honor els anys 2014 y 2015. He volgut respectar l'essència de les seves respostes i deixo sense traduir-les ja que podria haver fet alguns errors d'interpretació. 1 - Definete como fotógrafo de Naturaleza, principales virtudes/defectos Desde que era muy pequeño tuve una gran pasión por la naturaleza y los animales, y cuando cumplí 14 años me compré mi primera cámara con la que capté mis primeras fotografías. Poco a poco me fui aficionando cada vez más y mis padres me regalaron mi primera reflex con 18 años. Desde entonces mi sueño fue el d...

Per celebrar les 300.000 visites al bloc i els casi 7 anys d'antiguitat vull inaugurar una nova secció, la d'entrevistes a gent destacada dins el mon de la fotografia de Natura i qui millor per fer-ho que l'Oriol Alamany, un referent per molts de nosaltres i un dels "pares" de la fotografia de natura de la que gaudim avui dia i com no necessita presentació, us deixo amb la entrevista. 1-     Defineix-te com a fotògraf de natura, principals virtuts / defectes Resulta difícil auto-definir-se, això hauria de quedar pels altres, però ho intentaré. Temàticament, tot i que les meves preferències s’orientin a la fotografia de fauna salvatge i també de paisatge, disciplines que m’apassionen i on em desenvolupo millor, crec que sóc un fotògraf força polivalent. M’agrada crear fotografies en general, ja siguin de paisatges, de fauna i flora, d’antigues civilitzacions, de persones, de pobles o fins hi tot de ciutats. En el moment actual als fotògrafs se’ns exigei...

A finals de novembre de 2015 facebook "m'avisa" que he arribat al límit de capacitat del meu compte personal i que si no faig res aquest es convertirà en "pàgina", al principi em vaig atabalar una mica ja que no m'ho esperava, ni arribar a 5.000 "amics" ni plantejar-me crear una "Fan Page" i l'avís semblava prou seriós... amb una mica de por de que fos cert i també per no perdre tot el que havia acumulat des de 2008, vaig crear " Pere Soler - Photographer " on ja sabia que no seria igual que el meu mur però pensava que tindria més coses positives que negatives, ara no n'estic del tot segur i és un dels motius pel que estic publicant aquesta entrada. He vist com alguns amics que també la tenen diuen que no tenen prou presència dintre dels seus seguidors i que si volen tenir aquesta presència han de pagar perquè facebook els faci "mes visibles" , altres diuen que s'havien creat la pàgina però per falta de ...

Avui només us vull proposar un lloc mític i emblemàtic per visitar a Escòcia, Glencoe, una mena de Terra Promesa pels fotògrafs i que em va captivar des de la primera vegada que ho vaig veure de passada, des de dins el cotxe camí a l'aeroport. En el viatge del 2015 li vaig poder destinar molt més temps tot i que la climatologia va ser molt adversa, les estones de treva entre ruixat i ruixat podia captar i gaudir de moments com el de la foto d'aquesta entrada Desitjo que us agradi i que passeu un bon cap de setmana!! I que guanyi el Barça a ser possible amb bon joc i gols ;-)

Si mirem els certàmens internacionals hi veiem una bona colla de fotògrafs espanyols, de vegades en som majoria, llavors si només fem cas a aquesta dada hem de dir que actualment la Fotografia de Natura d'Espanya té bona salut i el títol no tindria sentit. Però no tot és o blanc o negre, internet ha portat molt avenços i molt ràpid però també la sobresaturació de tot, fotografia inclosa, llavors entra en joc la "naftalina", el que fa molt pocs anys era boníssim ara és un "clàssic" o simplement una foto del piló que no sorprèn a ningú, la xarxa està plena de milions de fotos d'aquestes, tremendament perfectes tècnicament però totalment buides de contingut, creativitat o factor sorpresa. Si tots féssim les fotos amb un enquadrament perfecte, com distingiríem unes de les altes?? Si les fotos "han de tenir" un recorregut o lectura, al final totes seran iguales, no? I jo em pregunto: " perquè? ", cada pocs mesos m'ho pregunto i pen...

El proper 10 de març aquesta foto complirà el seu tercer aniversari, fins avui ha estat a "la nevera" però he cregut que li havia arribat el dia, no em pregunteu el perquè, ja fa molt de temps que faig les coses per intuïció i no només fotogràficament parlant, sinó que ho aplico també al dia a dia, a la feina i a la convivència amb els demés. La volia posar de mostra del que per mi va ser un dels dies en que he gaudit més de la fotografia de natura extrema, el fred, el vent, la baixa polar que ens acompanyava cada dia i que aquella tarda tampoc va deixar de fer-ho, em va permetre capturar uns moments únics (al menys per mi), irrepetibles on la força de la Natura ens engolia... Curiosament, el tres companys que m'acompanyaven en aquest viatge ho varen viure diferent, recordo molts comentaris negatius sobre el temps, sobre l'absència de color, el fred i el llarg recorregut que havíem tingut que fer per arribar aquí... suposadament a fer aurores i que d'haver tin...

Tercer dia i per fi hem arribat al veritable objectiu del viatge, Khuzhir, la capital de la illa de Olkhon, al mig del Baikal, amb molta neu sobre el gel encara però les previsions son de que bufara el Sarma (autèntic vent siberià) i com que la neu és seca la escombrarà i ens deixarà veure un mon nou, un mon de gel.  Un breu passeig pel poble i arribem al lodge on passarem els propers dies, tot de fusta amb una gent molt amable i en contra del que ens havien dit, hi havia wi-fi (bé, fins que varen arribar un grup de xinesos que el col·lapsaven a totes hores fen videoconferències), unes habitacions molt millors del que m'havia imaginat i situat en un lloc estratègic, a pocs minuts de Shaman Rock, un lloc religiós del buryats i del port per on havíem arribat. La primera nit, aprofitant que no hi havia cap núvol vàrem decidir anar a fer nocturnes sobre el gel, tinc que dir durant el camí al llac em vaig donar la primera i única patacada per relliscada de tot el viatge i no va ser c...