El racó dels meus somnis

Desprès d'un breu parèntesi tornen les entrevistes, aquesta vegada el protagonista no és altre que el José Fernández, un bon amic amb qui sempre compateixo alguna sortida i algun àpat quan vaig a Astúries, un fotògraf a qui admiro des de fa molts anys ja que el considero un referent en alguns apartats de la fotografia de Natura que tant ens apassiona. D'ell en destacaria que és un dels grans coneixedors de la costa asturiana, controla com ningú les condicions atmosfèriques, les marees i arrisca algunes vegades més enllà de lo prudent, coneix el cel, té un gran treball sobre la fotografia estel·lar i és un defensor aferrissat de les fusions lumíniques per aconseguir un ampli rang dinàmic a les seves fotos, no m'enrotllo més i us deixo amb la entrevista: 1 - Defínete como fotógrafo de Naturaleza, principales virtudes/defectos Mi visón fotográfica está fuertemente sesgada por mis gustos del mundo de la pintura y muy especialmente de la corriente romántica que descub...

Nova entrada de la secció "Història d'una fotografia", una secció que em motiva especialment entrada rera entrada i on vull explicar sense embuts el que hi ha darrera de les fotografies que mostro, en aquest cas una erupció del volcà Stromboli. De molts és sabut que els meus tres somnis d'infant era veure un baobab (que vaig aconseguir a Madagascar), una aurora boreal (a Noruega i Islàndia) i un erupció volcànica (a Stromboli) però en aquest cas he triat el que hi ha hagut darrera la visita al volcà per fer una entrada d'aquesta serie. I és que abans de marxar tot eren flors i violes, anar a la illa de Stromboli, pujar al seu cim i veure i fotografiar el volcà en erupció... res més lluny de la realitat... us ho explico. Mira que havia preguntat a algun company que ja hi havia anat abans i havia buscat webs i blocs de gent que relatés les seves aventures per veure les erupcions però en contra del que semblaria, no vaig trobar res, a les webs tot és molt maco i...

Aquest any Montphoto era una cita obligada, celebrava el seu vintè aniversari i no hi volia faltar per tot el que suposava tant a nivell personal com per la gent que ho ha fet possible any darrera any amb en Paco Menbrives capitanejant a tota la "tropa" que hi ha al darrera i que al llarg d'aquest anys s'ha anat convertint en una especie de família, la família Montphoto. El Forat Blau - Premi Especial Comarques de Girona Per això vaig buscar i rebuscar, mirar i remirar que hi presentava per intentar formar part del palmarès d'aquest any ja que intuïa que no seria una tasca fàcil i com s'ha pogut veure així ha estat, el nivell de participació cada vegada és més gran i amb més qualitat, tant dels participants del país com els estrangers, gent amb molt de nom i amb uns treballs reconeguts a nivell internacional. Vaig poder completar les 25 fotos que es poden presentar amb una selecció que creia que tenia alguna possibilitat però si hagués tingut que fer una...

Aquest hivern de 2016 tenia tres caps de setmana marcats per anar a fer la llum zodiacal al Pirineu de Girona, feia dies que ho havíem parlat amb els companys i més o menys estava tot lligat però com sempre la meteorologia era la que manava, condicionats a més per la fase de la Lluna no eren gaires les dates disponibles, total, un any més que ens va passar la oportunitat per davant sense poder fer res. Aquest passat cap de setmana varem anar al Pirineu lleidatà per fer una foto somniada, planificada i estudiada però va quedar pendent, no va poder ser, un dia per la boira densa, humida i molt espesa, un altre per una forta tempesta que va fer impossible deixar el refugi però com la natura és desconcertant i imprevisible, vaig poder fotografiar la llum zodiacal de finals d'estiu. Llum Zodiacal sobre les Agulles de Travessani Sempre hem associat la llum zodiacal a unes hores desprès de la posta de sol a finals d'hivern però poques vegades tenim en compte que els cicles de la...

Ja feia dies que tenia ganes de publicar aquesta entrada per acompanyar el petit vídeo resum del viatge al llac Baikal d'aquest passat hivern. Durant el viatge vaig poder gravar més de 80 escenes dels llocs que em varen semblar més emblemàtics amb la idea de poder mostrar-ho aquí al bloc, un vídeo curtet però amb intenció i ambició de contribuir a difondre aquest lloc tant extrem i on la natura es mostra particularment dura, sobretot al hivern com el vàrem veure aquest febrer passat. Cal destacar que tot ha estat enregistrat per mi amb un smartphone, l'edició, maquetació i muntatge l'ha fet en Jordi, el meu fill. Espero que us agradi.

Un títol original i que no té res a veure amb la fotografia per encapçalar aquesta entrada d'avui, no sabia com la podia titular i m'ha sembla una bona idea recórrer a aquesta cita. El perquè de tot és senzill, en les darreres dues setmanes al menys 5 companys/es de feina m'han preguntat per "una bona càmera" per començar en aquest mon... Suposo que la resposta ja la sabeu i podria ser en tots els casos la mateixa... "qualsevol càmera és bona per començar", NO és el més important i si et gastes molts diners en un equip sense saber si realment t'agradarà la fotografia o si li podràs treure el suc, has pres una decisió equivocada i de la que segurament t'en penediràs en el futur. La primera frase que em surt de la boca és: - "Jo no soc cap expert en càmeres", en els darrers 8 anys només n'he tingut dues, bé una encara la tinc i ja té més de 4 anys... Una de les altres preguntes freqüents sol ser: quina marca de filtres utilitzes?...

Segona entrada d'aquesta serie, aquest cop dedicada a un lloc increïble i desconegut per molta gent, inclús de la pròpia zona, es tracta de "La Iglesiona del Cabo Vídio" Tot va començar ja fa uns anys quan vaig escoltar al meu amic David Álvarez de " Naturaleza Cantábrica " que la mencionava, fins llavors no en sabia res, no havia vist fotos i el meu cap es va imaginar l'indret... Al 2014 ja hi va haver un intent que va resultar frustrat pel fort onatge i és que per poder-hi accedir s'han de donar una serie de condicions meteorològiques que en garanteixin la visita "segura" ja que és un lloc on t'hi pots "quedar" fàcilment si no tens un mínim de precaucions. Finalment aquestes passades festes nadalenques i en una breu escapada a les costes occidentals asturianes hi vàrem poder accedir. Portava temps mirant les taules de marees buscant-ne una de baixa que coincidís amb un coeficient alt i amb hores centrals del dia per garant...