Història d'una fotografia: La Iglesiona del cabo Vídio

Segona entrada d'aquesta serie, aquest cop dedicada a un lloc increïble i desconegut per molta gent, inclús de la pròpia zona, es tracta de "La Iglesiona del Cabo Vídio"
Tot va començar ja fa uns anys quan vaig escoltar al meu amic David Álvarez de "Naturaleza Cantábrica" que la mencionava, fins llavors no en sabia res, no havia vist fotos i el meu cap es va imaginar l'indret...
Al 2014 ja hi va haver un intent que va resultar frustrat pel fort onatge i és que per poder-hi accedir s'han de donar una serie de condicions meteorològiques que en garanteixin la visita "segura" ja que és un lloc on t'hi pots "quedar" fàcilment si no tens un mínim de precaucions.
Finalment aquestes passades festes nadalenques i en una breu escapada a les costes occidentals asturianes hi vàrem poder accedir.
Portava temps mirant les taules de marees buscant-ne una de baixa que coincidís amb un coeficient alt i amb hores centrals del dia per garantir una visita "segura" a l'indret, va ser trucar al David i muntar la sortida, ell que ja hi havia baixat ens faria de guia però no va confirmar-ho fins fer les comprovacions de rigor, marea, direcció i força del vent i que estigués en una finestra horària que tingués bona llum solar.
En aquest gràfic del dia triat es pot veure que la marea baixa coincideix amb el migdia, el coeficient és bastant alt (molta oscil·lació entre la alta i la baixa), així doncs tot feia presagiar que aquesta part la teníem controlada.
El descens no és gaire difícil, però cal anar en compte en dos punts, al començament de la baixada, perquè hi ha moltes pedretes que fan que sigui fàcil anar rodolant i quan gairebé estàs abaix perquè s'ha de salvar un desnivell per una paret que fa uns 4 metres d'alçada i on amb molta sort hi vàrem trobar una corda, crec que sense ella i amb tot l'equip que portàvem no haguéssim tingut èxit en la nostra missió.
Un cop salvada aquesta dificultat, vàrem poder accedir per una de les tres boques, la única accessible des de terra i no sense mullar-nos els peus ja que encara que la marea era molt baixa, a la entrada hi ha una bona fondària que fa que no quedi seca mai, recomanable anar-hi amb botes altres o vadejador.
Fem un petit tram de túnel i accedim a la cova, la majestuositat del lloc ens deixa a tots bocabadats, és més increïble del que em pensava, sobretot la cúpula circular que hi ha al sostre, sembla feta per l'home i és del tot natural, les parets recobertes de roques amb vetes de colors, semblant a les de la Platja del Silencio i el més increïble de tot és que estàs sota el far del Cabo Vídio en una cova de uns 40 metres d'alçada...
Hi vàrem poder estar una bona estona fins que la prudència ens va fer agafar el camí de tornada, amb la única dificultat del lloc on havia la corda, tot i que a mi em va semblar més fàcil pujar que baixar, hi vàrem perdre una bona estona per pujar nosaltres i l'equip.
Resumint, un lloc únic, de difícil accés i on si volem anar-hi cal tenir molt de respecte per la natura ja que qualsevol llicència gratuïta que ens preguem ens pot portar a posar en risc la nostra vida per els següents motius:
- Amb marea mitja alta la entrada queda tancada pel accés des de terra.
- Si hi ha la mar picada és pràcticament impossible poder-hi accedir
- Si ens hi agafa la pujada dins, crec que seria difícil sortir-ne sa i estalvi.
- Si no hi ha cap corda per fer el darrer tram de baixada i no ets un "escalador" potser millor portar una corda pròpia.
i el millor consell, si podeu, aneu-hi acompanyats d'algú de la zona ;-)

Comentaris

  1. ... llevar una cuerda propia, ... : )

    (mejor ir acompañados, ... : )


    Muchos besos querido Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Publicar esta entrada me provocaba dudas de si podria transmitir el peligro real que tiene bajar a la Iglesiona. Muchas veces queremos emular lo que vemos en internet sin pensar mas allá y en este caso he querido enfatizar Flor, esas dos frases resumen muy bien ;-)
      Besos!!

      Elimina
  2. Buen trabajo, Pere. Me recuerda algunas salas subterráneas de las que seguro has oído hablar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto Vicente, aunque también tengo que decirte que aquí hay muuuucha mas luz que en esas salas ;-)
      Me alegro que te guste.

      Elimina
  3. Brutal el lloc i pel que expliques quan hi ets has de tenir el cor en un puny o alló que es diu "cangueli", i més pels que som del mediterràni. M'agradaria veure la foto amb la figura d'una persona per poder tenir l'ordre de magnitud. Una abraçada i bon estiu, mestre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig pensar a penjar la foto amb la figura humana (David) però artísticament no era ni de bon tros la millor opció ja que quedava molt a les fosques i si volia treure-li detall, cremava mitja cova. També tinc uns quants vídeos amb i sense figura humana... potser en el futur en penjaré algun. L'alçada son uns 40 metres en el punt més alt, impressiona de veritat i hi falta un component que no es pot apreciar en una foto i és el soroll de les fortes onades trencant amb les roques de l'entrada marina... Tota una experiència ;-)
      Bon estiu i una abraçada Eduard

      Elimina
  4. Un lugar impresionante pero como dices al que hay que bajar con prudencia. En Ouviñana organizan excursiones guiadas con medidas de seguridad, mejor ir así si se quiere visitar.
    muy guapa la foto, un abrazo y ya repetiremos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto David, un lugar impresionante y que no conoceria de no haber sido por ti.
      También recomiendo las visitas guiadas por profesionales expertos, que aparte de minimizar los riesgos te pueden aportar conocimientos ;-)
      Un abrazo!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab